FILL NO EN TENIM…

Fill no en tenim i ja el bategem, diu la dita. Va de futbol, que jo temps fa ja que m'he allunyat, encara que segueix els titulars, en aquest cas del cas Itàlia i l'eliminació del mundial.

 A banda de les qüestions filosòfiques del tipus els espanyols no anem a Eurovisió, però sí al mundial als EUA… No

ho he captat del tot, encara que el govern confrontaria una revolució ciutadana. Segurament serà per això.

 Vaig pensar, quan vaig veure les imatges dels italians celebrant l'eliminació del País de Gal.les, que acabaven de donar una gran motivació a Bòsnia, país, a més a més, on es disputava el transcendental partit. I així va ser, perquè a l'hora dels penals, els italians semblaven espanyols!

 Només cal donar un cop d'ull als titulars dels diaris de hui: tres mundials seguits d'absència per als transalpins.

 PD. També he llegit a la premsa francesa allò que va passar a Cornellà i els musulmans… Qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra, ho dic per això del respecte als que no són com jo.

BYE, BYE ALCOYANO

Transcorreguts com a seixanta anys de seguidor perpetu del Club Deportivo Alcoyano -recorde perfectament l’ambient de la vesprada de l’Olot- he decidit esborrar-me, deixar-ho de costat i desitjar bon vent i bona barca a tothom, encara que em resulta indiferent. Tal vegada me'n passe a l'Hércules, que vaig ser tutor d'una excel·lent jugadora seua i millor alumna de quart d'ESO.

Equip de veterans de l'Alcoyano / M. C.

    Fa un temps vaig escriure un article* pel secretisme al voltant de l'equip, que fa més de deu anys que dura. En conseqüència, tres administracions, o propietaris o dirigents diferents. Poc importa qui estiga al davant, el resultat és el mateix: matèria classificada. I em molesta molt, especialment perquè insistentment es demana la col·laboració universal per a tirar endavant (ah!, si algú té curiositat al voltant d’aquest punt, des dels anys cinquanta hi ha campanyes similars).

La malifeta definitiva ha estat assabentar-me que el partit del diumenge seria en Ontinyent, perquè el gloriós Collao està indisponible. Fins ací, perfecte, però que la informació ens arribe perquè el Reus informa a la seua gent per les xarxes socials em sembla una manca de respecte al conjunt dels alcoians. De aquí no paso, una expressió sentimental en Alcoi, perquè ens recorda un bar d’altra època.

El que he dit. Molta sort i, possiblement, Macho Hércules!

*https://elblogdemarioc.blogspot.com/2022/10/el-cd-alcoiano-secret-destat.html

NOTíCIES A BELL ULL

ESPORTISTES AMB MALA PATA

Un jugador de futbol professional, Axel Tuanzebe,

Axel Tuanzebe / v. c.

d'origen congolés, que forma part de l'Ipswich Town, en la gran lliga anglesa, estarà diverses setmanes allunyat de la seua activitat perquè es va tallar un dit polze mentre rentava la vaixella; de fet va estar al límit de l'amputació i li'l van cosir d'urgència a l'Hospital...

    Un contratemps insòlit? Res més lluny. D'acord amb el diari francés La Dépêche, l'irlandés Keane es va perdre la copa del món de 1998 perquè havia patit un trencament de lligaments mentre agafava el comandament a distància de la tele.

    Més encara. Lionel Letici, porter del PSG, es va enganxar l'esquena mentre agarrava la lletra V en una partida d'Scrabble, i Steve Marlet, futbolista professional francés, va faltar a l'Euro 2004 perquè es va lesionar la còrnia mentre jugava amb la seua acreditació...

UN ESTERNUT MIRACULÓS

Un ciutadà d'Arizona, Ben Havoz, respira ara normalment després d'haver patit greus problemes al llarg de més de vint anys. A conseqüència d'haver-se estacat al nas una figureta de Lego quan era petit, havia patit greus entrebancs en la respiració, encara que li havia sigut retirada per sa mare, amb unes pinces.

    Recentment, per causa de l'asma i la secor de l'estiu a Arizona, el metge li va recomanar respirar sota la dutxa per a reduir la tensió, la qual cosa va produir un fort esternut... que va expulsar una segona figura Lego, inserida a la cavitat nasal des de feia un quart de segle...

    Ara tot ha tornat a la normalitat, segons ens conta el mateix diari, a partir de Philstarlife i la CNN. Ah! Hi ha vídeo en Instagram:

https://www.ladepeche.fr/2024/09/13/les-jeunes-des-annees-90-ne-faisaient-que-de-la-merde-un-homme-decouvre-un-lego-coince-dans-son-nez-depuis-pres-de-30-ans-12195150.php

PARIR AL CIM DE LA MUNTANYA

Titular cridaner? Res més lluny. Realitat absoluta. Una dona de dinou anys embarassada de quasi huit mesos va marxar d'excursió pels Pirineus francesos, concretament a prop de Cauterets, amb la circumstància que a la nit del 31 d'agost va trencar aigües i va parir en la tenda de campanya, amb l'ajut del seu marit.

    De seguida, van avisar els serveis d'emergència, però l'helicòpter no podia eixir per condicions meteorològiques adverses. Tres socorristes i poc després un metge

Imatge del llac Gaube /V. Commons

del SAMU van fer l'ascensió al llac de Gaube a peu en dues hores, encara que una volta arribats el xiquet havia nascut i tot havia transcorregut bé. Un helicòpter va traslladar mare i fill a l'hospital.

    La família havia vingut de la Nova Caledònia i per sort -per gran sort- el mòbil tenia cobertura via satèl·lit, perquè allà amunt no n'hi ha de la xarxa convencional, la qual cosa va permetre controlar el part.

    La informació és de La Dépêche i de Francebleu.fr

SENSE CARNET I AMB MOLT D'ALCOHOL

Un veí d'Orthez, de seixanta-sis anys, va ser interceptat dissabte a la tarda per la Gendarmeria francesa mentre feia ziga-zaga d'un carril a un altre amb el seu cotxe Ligier sense carnet. Com que la prova d'alcoholèmia va resultar positiva, va ser arrestat i condemnat dilluns, en un procés que en França s'anomena de compareixença immediata.

    Fins ací tot normal, excepte pel fet que es tracta de la huitena condemnació pel mateix motiu: conduir sota els efectes de l'alcohol. L'home, jubilat, al judici no es va expressar amb excessiva claredat, segons informa el diari Sud-Ouest.

    Esperem que siga la postrema, encara que...

LES GRANS NOTÍCIES DE L'ESTIU (EDICIÓ 2024)

1. EL COTXE ES QUEDA SENSE CARBURANT MENTRE TRACTAVA D'ESCAPAR DE LA POLICIA...

    Un veí de Rouen, una ciutat del nord-est de França, es va saltar un control de la policia, la qual es va llençar en persecució del vehicle, un Volkswagen Golf, en concret. La carrera va concloure de forma sobtada perquè el vehicle es va quedar sense carburant. Llavors, l'home, de 21 anys, va tractar d'escapolir-se a peu, però va ser atrapat ràpidament i detingut pels agents. Les anàlisis van mostrar que tenia un nivell d'1,72 grams d'alcohol en la sang, quan el màxim permés en França per a conduir és de 0,5.

    En conclusió: molt alcohol i poca gasolina...

2. UN PILOT ANUNCIA PER MEGAFONIA QUE NO SAP ATERRAR I QUE CAL CANVIAR LA DESTINACIÓ...

    Els passatgers d'un avió que volava

L'aeroport de Jackson Hole / Calsten Steger

des de San Francisco fins a Jackson Hole, en l'Estat de Wyoming, en els EUA, van escoltar incrèduls com el comandant de l'avió anunciava per megafonia que no estava capacitat per a fer l'aterratge, per la qual cosa es desviaven cap a Salt Lake City, en l'estat de Utah. Els fets van ocórrer el passat 8 d'agost i l'avió va aterrar sense cap incidència. Sembla que l'origen del problema va estar en el fet que Jackson Hole és un aeroport de muntanya, amb condicions meteorològiques difícils...

    El pilot, això sí, ho va lamentar pels usuaris...

3. TRES FAMÍLIES OBLIDEN FILLS EN UNA ESTACIÓ DE TREN, UN AUTOBÚS I UNA ÀREA DE SERVEI D'AUTOVIA.

    Penseu que es pot perdre un fill durant les vacances? És possible, però tres vegades en pocs dies resulta difícil a creure, encara que això ha succeït aquest estiu, i sempre amb protagonistes francesos.

    El primer cas es va produir el 29 de juliol en l'estació de l'AVE francés, en Rouen (una altra vegada!), arran que una dona va pujar al tren i quan aquest ja anava a tota màquina es va adonar que els dos xiquets de 2 i 13 anys s'havien quedat oblidats en l'andana. Va fer sonar l'alarma i el tren es va parar en meitat d'un túnel. Poc després, va continuar el viatge fins a l'estació més propera, on la mare va poder baixar i va tornar a Rouen. Mentrestant, els serveis ferroviaris havian altertat l'estació, que havia localitzat i salvaguardat els nens.

    El segon es va difondre el 5 d'agost,

Estació de tren de Rouen / V. Commons

però havia ocorregut amb anterioritat, en València, quan un matrimoni francés va oblidar els seus fills de 3 i 5 anys en un autobús del transport urbà. Quan van descobrir el que havia passat, van perseguir el bus en taxi durant 40 minuts, com en una pel·lícula, però el conductor d'aquest ja havia informat del que passava i se'l va localitzar ràpidament. La família es va retrobar sense més incidències.

    El tercer episodi resulta conegut. Recordeu la pel·lícula Sol a casa? Una família que marxa de viatge i oblida un nen? Doncs, exactament el mateix. Un matrimoni amb els fills que viatjaven per una autovia de França, no molt lluny de Le Mans, van fer una parada a l'àrea de servei de Mayenne i van marxar. Tres quarts d'hora més tard van descobrir que el xiquet d'11 anys no hi era... Espantats, van fer mitja volta i van avisar la Gendarmeria i els serveis de l'autovia. Els militars van arribar al lloc com un llamp i van trobar-se el nen tranquil, assegut en la gespa. "Sabia que tornarien a buscar-lo", van declarar els gendarmes. Açò va passar el 13 d'agost.

    Si busquem, segur que trobem algun exemple més. Quines coses que passen!

4. UNA SANGRIA DE 120.000 EUROS AMB VI DE BORDEUS.

    Ser ric pot permetre complir desitjos, que és el que han fet aquest estiu -a principis d'agost, concretament- unes persones jóvens, en un luxós establiment de Cannes, situat en la petita illa de Sainte-Marguerite. El diari Le Figaro ho va publicar, a partir d'un vídeo que els protagonistes havien penjat en Instagram.

    I en què va consistir aquesta proesa?

Imatge de la sangria / Var Matin, captura de pantalla d'X

En fer-se una sangria amb taronges, llimona, sucre, canella i vi negre. En aquest cas, van escollir ampolles del vi que els agradava, un bordeus anomenat Château Petrus, dels anys 2006 i 2011, cadascuna a 3.800 euros y 3.200 euros, respectivament. La sangria típicament espanyola va costar 120.000 euros.

    Als puristes amants dels vins no els ha acabat d'agradar aquesta recepta de l'estiuenca beguda espanyola...

5. UN CAPELLÀ DE POBLE CASA UNA PARELLA... I S'ENROTLLA AMB LA DONA.

    La missa del diumenge 1 de setembre va resultar animada al poble de Brignoles, ubicat a prop de Saint-Tropez, en França. En lloc del retor, Gerson Peres*, la va oficial el pare Lionel, vicari general, que va explicar als feligresos que el seu capellà havia presentat la dimissió. El motiu? Feia tres mesos havia casat una parella i ell i la dona s'havien enrotllat, encara que el vicari ho va explicar molt bé: "Vivia en flagrant contradicció amb els seus compromisos, especialment pel que fa al celibat". Les reaccions dels feligresos i també del marit -de 37 anys i catòlic practicant amb la imatge de la verge tatuada en un braç- han estat d'absoluta estupefacció i indignació, com han expressat al diari Var Matin, que va publicar originalment la notícia. El bisbe també s'ha mostrat compungit, mentre el futur del retor depén ara de Roma.

    Abans teníem El cura de Cucugnan, de Daudet, i també el de Tormento, de Pérez Galdós, i ara afegim el de Brignoles...

* Si algú té curiositat, ahir diumenge 8 de setembre a la xarxa hi havia foto del sacerdot.

6. DOS INVESTIGATS PER JUGAR AL FUTBOL AMB UNA GALLINA EN LA RIOJA.

    No pensem que totes les coses estranyes passen en França o les protagonitzen els seus ciutadans. En Espanya també tenim el que ens pertoca, com va ocórrer en febrer en el poble de Villamediana de Iregua, en La Rioja, arran que dos jóvens jugaren al futbol amb una gallina. El fet es va divulgar el 6 d'agost, en aquest cas pel diari Marca, perquè a partir d'un vídeo en les xarxes socials el Seprona de la Guàrdia Civil va posar en marxa les indagacions per un presumpte cas de maltractament animal, que van concloure amb dos investigats, una dona adulta i un menor. Va ser durant la festa de "Los quintos" i l'espectacle va contar un públic nombrós, que participava animadament en l'acte i va arribar a amenaçar a les persones que van intentar aturar-lo.

    Tot açò recorda un còmic de Mortadel·lo i Filemó on les costelles del superintendent Vicent cobren vida i juguen al futbol amb l'esòfag... (L'elixir de la vida, per si us interessa).

7. DOS FUTBOLISTES NORUECS MORTS EN 1962 I 1983 CONVOCATS ARA A UN CONTROL ANTIDOPATGE.

    Als albors de setembre, el seleccionador de

El seleccionador noruec / ST ua.

futbol de Noruega, Stale Solbakken, va rebre una llista de jugadors que devien ser sotmesos a controls antidopatge. La sorpresa va estar quan va llegir que entre els citats estaven Jorgen Juve i Einar Gundersen, destacats jugadors noruecs, encara que morts en 1962 i 1983, respectivament. És una càmera oculta? Va demanar el seleccionador, molt seriosament. L'agència antidòping del país escandinau ha presentat les seues excuses per una errada amb difícil explicació. Per cert, Haaland també hi era, en aquest cas justificadament. La informació va partir del diari esportiu Nettavisen.

8. El GOS D'ALAIN DELON VA ELUDIR L'EUTANÀSIA.

Una de les principals notícies d'agost va ser la mort de l'actor francés Alain Delon, als 88 anys, que volia que el seu gos,

El gos Loubo / Soirmag

Loubo, fora soterrat al seu costat. Com que el gos estava viu i ben viu calia eutanasiar-lo, la qual cosa va propiciar la mobilització d'associacions de defensa dels animals i d'amics del difunt, per exemple la també mítica Brigitte Bardot. Finalment, el 20 d'agost es va anunciar que s'eximia al pobre animal d'aquest tràngol, per la qual cosa Delon va ser enterrat al jardí de casa seua... sense companyia, segons BFMTV.

    Un dubte em sorgeix. A l'inrevés, també s'haguera plantejat l'assumpte? Ho dubte...

9. DETINGUT PER ENVIAR PAQUETS AL PATI D'UNA PRESÓ AMB UN DRON I UNA CATAPULTA.

   El 3 de juliol, una patrulla de la policia de Nîmes va veure com un dron li passava per damunt, en direcció a la presó de la ciutat. Els agents van avisar la brigada especialitzada, que va localitzar ràpidament el pilot, en el barri de Grézan. El vehicle teledirigit anava cap al pati de la presó, amb l'objectiu de portar objectes il·lícits a detinguts i va resultar que el pilot, de 45 anys i originari d'Armènia, ja tenia antecedents pel mateix tipus de fets, per causa que temps enrere ho havia fet... mitjançant una catapulta, va informar Le réveil du Midi.

    Cal imaginar que aquest ciutadà ara serà usuari del centre on dirigia els seus enviaments.

10. LA PINYA DE MERCADONA, EL FRUIT MÉS PICANT DE L'ESTIU.

    Sabeu quina notícia portava la prensa francesa* el divendres 6 de setembre? Doncs, la història de la pinya de

La pinya, objecte del desig

Mercadona i tot l'aldarull muntat al voltant de l'horari per a lligar. Tots el coneixem i sols volia contar que l'afer ha traspassat fronteres i que hi ha un debat a la societat, ara per ara irresoluble: és una genialitat de màrqueting o una més de les coses... no sé quin adjectiu afegir... que es veuen en les xarxes?

* https://www.ladepeche.fr/2024/09/11/video-rencontrer-lamour-au-supermarche-lananas-renverse-dans-le-chariot-la-nouvelle-tendance-qui-fait-fureur-pour-draguer-en-espagne-12190289.php

LA SORPRESA DE LA SALVACIÓ O LES MATEMÀTIQUES DEL FUTBOL

Confesse que tenia pensat escriure del carril bici, quelcom com El carril bici se moja cuando llueve. No ho tenia decidit, però ho pensava fer en castellà. Em venia de gust. No obstant això, he optat per canviar el pas i deixar de costat els temes seriosos, que impliquen a tota la ciutadania i al futur d'Alcoi, per a parlar d'una cosa molt més lleugera i que interessa a quatre gats: el futbol.

Confesse també que no segueix de prop l'actualitat i molt menys ara que estem de campanya electoral; per

Piulada del CD Alcoiano

això mateix, dissabte vaig caure al jaç bastant preocupat per la situació de l'Alcoiano. La derrota a casa enfront del Múrcia, un rival dels de tota la vida, el deixava en una situació complicada, amb un partit fora de casa i la navalla d'Occam del descens ben a punt. Això pensava jo.

El matí del diumenge he vist que Ismael Mayor ha publicat un vídeo perquè dissabte a la nit els jugadors li van fer un mantejament d'homenatge. Quina cosa més estranya! Llavors he anat als mitjans oficials i he vist que el nostre equip ja estava salvat. Com potser això? ("Com pot ser que el whisky agrade tenint eixe gust horrible de sabatilla suà?" es preguntava Joan Valls i Jordà). Molt senzill. Les matemàtiques no són una cosa absoluta en el món del futbol.

Efectivament, l'Alcoiano està a dos punts del descens, però com a molt el poden avançar tres equips, per la qual cosa la continuïtat en la categoria està assegurada. Un resultat molt important, que tanca una campanya esportiva desconcertant, amb canvis transcendents en la gestió que impliquen una nova etapa.

Ah! I baixar de categoria és molt fàcil, però i tornar a pujar? La resposta la podem veure en Alacant, amb l'Hèrcules, que un any més continuarà en la categoria inferior, la qual resulta molt trist per als seus seguidors (alguns dels quals són alumnes meus de l'IES Jorge Juan, situat a prop del seu camp, encara que, per circumstàncies adverses, enguany he pogut riure molt poc). Així que una gran notícia i enhorabona als protagonistes, jugadors, aficionats, directius, tècnics, etc.

Aquest fet m'ha recordat un esdeveniment

Felicitació al Cadis en 1981

que va ocórrer el 1981, concretament el 24 de maig (ho he buscat en eixe pou inesgotable que és Google). Aquell dia es va disputar l'última jornada de la Segona divisió. L'Elx anava primer, el Castelló segon i tres equips més tenien opcions de pujar a Primera. Curiosament, a falta d'un partit, l'Elx no estava matemàticament ascendit, mentre que l'equip de la Plana sí, perquè el triple, quàdruple o fins i tot quíntuple empat que podia produir-se li resultava favorable, fet que no passava amb els il·licitans.

L'Elx va perdre a casa amb el Cadis per 1 a 2, davant més de 55.000 aficionats, es va produir un quíntuple empat a 45 punts i els elxans es van quedar en Segona. Temps més tard va tornar a Primera i ara ha baixat una vegada més a Segona...

Aquell fet del primer no ascendit i el segon sí em va impactar, de la mateixa manera que el 12 a 1 d'Espanya a Malta o l'eliminació de la Copa del rei del Real Madrid en el Collao en aquella vetllada històrica, tristament marcada per la pandèmia. Ara afegeix la salvació insospitada de l'Alcoiano en la campanya 2022-23. Que siga per a bé!

PD Aramultimèdia ha publicat un interessantíssim article, on s'analitzen tècnicament totes les càbales d'aquest assumpte, molt més complicat del que jo havia pensat! Enhorabona a l'autor Jordi Vayà i a tot l'equip!

https://www.aramultimedia.com/els-numeros-i-combinacions-que-certifiquen-la-salvacio-de-lalcoyano

L'ESPECTACLE DE FABRA DES DEL CASTELL. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 5.

El castell de les Festes d'Alcoi,

Albert Fabra, a l'arribada a la seu del PP

dissenyat per Fernando Cabrera i estrenat en 1895, s'ha incorporat a les rutes turístiques o culturals locals. Així ocorre des del 2014 i la desena campanya de visites està en curs, amb la curiositat que suposa la descoberta d'un món desconegut per al comú dels mortals. Vora 10.000 euros va invertir l'Ajuntament per a fer 

Esquadra policial per la protesta a Fabra

possible la iniciativa.

Amb uns amics francesos, ens vam apuntar aquell any al recorregut, una tarda de dissabte. I mentre estàvem a la terrassa vam veure un desplegament policial al costat del Teatre Calderón. Instants després, arribava per la bandeja un grup de gent, al voltant del llavors president de la Generalitat Valenciana, el molt honorable Albert Fabra.

Envoltat de periodistes, guardaespatlles i gent del PP d'Alcoi com el president local Rafa Miró, Amparo Ferrando i Fernando Pastor, tots somrients, Fabra va arribar a la seu del partit, mentre una esquadra policial controlava un grup de persones que protestava, em sembla que per retallades socials.

Era una visita que tenia un interés exclusivament futbolístic: veure la final de la lliga de futbol entre l'Atlètic de Madrid i el Barça. (No, no us prenc el pèl. Paraula d'antic escolà.*)

La prova del nou de la visita del 2014

Coses de la vida. Nosaltres vam presenciar l'arribada des del castell, amb unes imatges que, una altra vegada, són irrepetibles... Com aquelles que el mateix president valencià havia protagonitzat pocs dies abans en la inauguració de dos ponts, un tema que concretarem en una altra ocasió!

* https://pagina66.com/art/95017/fabra-ve-el-barca-at-madrid-en-alcoy

I ara comparteix amb vosaltres el punt de vista al voltant d'aquest tema de Tipografia La Moderna, sempre irònic i divertit...

https://www.tipografialamoderna.com/falso_judas/fabra-anuncia-que-buscara-piso-y-que-se-quedara-a-vivir-de-forma-definitiva-en-alcoy/

LA GESTA IMMORTAL O QUE LI HO PREGUNTEN AL LIVERPOOL

Portada de l'endemà

Han transcorregut dos anys i encara sembla mentida. Aquesta setmana ho hem pogut veure: l'Atlètic de Madrid li guanyava, es va deixar empatar i el partit va anar a la pròrroga. Un de l'equip matalasser va ser expulsat, el Real Madrid se'n va fer un fart... I vet aquí un gat, i vet aquí un gos.

Els herois de la gesta / Foto: C. D. Alcoyano

    En Alcoi va ser diferent. El C. D. Alcoyano perdia, va empatar, va anar a la prolongació, li'n van expulsar un, va marcar i va guanyar. Va ser increïble aleshores i encara ho és en 2023.

    Sempre recordarem a José Juan, Juli, Diakité, Solbes, Juanan, Parras i tota la penya, o tota la basca, com diuen per aquestes terres, per la gesta immortal de la Copa del rei de futbol de 2021.

https://www.youtube.com/watch?v=Otpfjoq_XJc

P. D. I si no estem d'acord, sempre podem preguntar-ho als aficionats del Liverpool després d'això que ha passat la nit del vint-i-un de febrer de 2023.

EL CD ALCOIANO, SECRET D’ESTAT

Per qüestió professional, ara freqüente ambients futbolístics alacantins, especialment de l’Hèrcules. Gent de premsa, quiosquers, persones amb tota una vida d’experiència al voltant del futbol; gent decebuda per la situació del principal equip de la capital de la província,

amb el permís de l’Intercity que ara està per damunt. No vull parlar de competència entre ciutats, encara que he fet broma l’últim any amb alguns alumnes meus, a tir de pedra del Rico Pérez, amb això de l’Alcoiano en una categoria més important; no, intente parlar de sensacions.

    A la gent alacantina coneixedora del món del futbol, l’operació Ramírez li ofereix prevenció. Consideren que és una persona forrada, que inverteix on considera que traurà un rendiment, per la qual cosa utilitza els seus jugadors i els seus entrenadors. Diuen que així ha succeït a l’Hèrcules i també a l’Elx. I que quan considera tancada l’etapa o té una oportunitat, fa una operació amb beneficis, la qual cosa em sembla perfecta.

    Encara que m’obre una etapa d’incertesa. Per amistat i relació segueix al Burdeus de futbol (i també de rugbi quinze). En juny, va baixar a segona divisió, la qual cosa no passava des que De Gaulle era caporal, i uns dies més tard, a tercera per impagaments. De penal injust i en la pròrroga es va salvar i va quedar en segona. Què havia passat? Un inversor havia comprat el club i sembla que aquesta persona de negocis en sabia molt… però de futbol… És un exemple, com en tenim més als voltants. No cal viatjar molt ni sortir dels voltants de la Serra de Mariola.

    Les persones propietàries de l’Alcoiano, que s’han rascat les butxaques sempre que ha calgut i que imagine que n’estan fartes, han pres la decisió que han considerat més adequada i endavant. Cap comentari a fer. Agraïment per l’esforç fet durant moltíssims anys.

    En canvi, sí que tinc coses a dir al voltant de la política informativa del CD Alcoiano, que els últims anys ha estat al·lucinant. Hi ha secrets d’estat que es poden conéixer amb més facilitat. Fa un temps es va dir, oficialment, que quedaven diners per a dos mesos.

Afició de l'Alcoiano / Twitter CD Alcoiano

I ara que un grup inversor nacional es fa càrrec de l’equip. Un model de comunicat desinformatiu*, en la línia del que he vist els últims anys i digne de figurar com a objecte d’estudi en les escoles de periodisme. Enhorabona als promotors i als autors. Els han donat la raó pel complet als signataris d’un recent escrit públic on es comentava precisament aquest tema i es denunciava la impotència davant la situació.

    I res més. Els propietaris d’alguna cosa tenen dret a fer allò que consideren amb el seu bé, fins i tot amb la política informativa. Com també ho tindrà la nova propietat… I la futura. L’alcoià comú queda apartat del sistema i això també pot tenir conseqüències en l’avenir del nostre gloriós CD Alcoiano. Caldrà recordar-ho.

    Enhorabona, molta sort i felicitacions a tothom per la trajectòria esportiva de l’equip, siga quina siga en el futur. De vegades la victòria depén de factors aleatoris.

*https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2022/10/14/el-accionariado-local-del-alcoyano-vende-a-la-propuesta-nacional-radio-alcoy/

SAYONARA AL BAR CAPRI

Per pur atzar he passat aquest

migdia per la porta del Bar Capri, al costat de la plaça Jaume I El Conqueridor, i he vist que tenia un cartellet amb data de hui: tancat per jubilació. Un altre fragment de la història recent d'Alcoi que desapareix, com va ocórrer aproximadament fa un any amb el Bar Deportivo, al carrer Oliver. És possible que un dia reòbriguen, però mai seria el mateix, com ha succeït amb altres establiments, per exemple en Santa Rosa, sense anar més lluny.

A Domenech li he seguit la pista, sempre al costat de la seua dona, Santi. Va ser el davanter centre de referència del Club Deportivo Alcoyano a l’època en què jo era cronista futboler, per cortesia de l’Agència EFE. I el que ell no sap és que alguna vegada a les meues classes he contat com era el futbol abans. I com a futbolista destacat d’un equip espanyol important -als anys huitanta l’Alcoyano estava en Segona B, de vegades en un grup únic- va poder estalviar unes perres i acabada l’etapa esportiva quedar-se un bar i treballar i viure fins a la jubilació, el 28 de juliol de 2022. Tot un exemple!

Eren els temps de Moiña, de Barrios, d’Espín, del final de Paqui i Rojo, una generació daurada en un context molt diferent. L’Alcoyano no pagava grans salaris… però els jugadors cobraven, la qual cosa no passava en molts equips. La veu es corria i quantitat de jugadors s’incorporaven als blanc-i-blaus per allò de val més un ocell al puny que una grua lluny! D’haver anticipat que cobraria en 2022 Cristiano Ronaldo -o Messi o qualsevol altre estel del firmament balompèdic- hauríem caigut tots de cul! Era impensable.

El matrimoni Domenech té guanyada la retirada, mentre, de forma indirecta, el tancament d’un bar indica la pèrdua d’un fragment d’història, d’una referència per a molta gent. Podrà reobrir, fins i tot demà mateixa, però serà una altra cosa, amb gent distinta i diferents ambients i sensacions. I que pocs arriben a funcionar!

Tenim exemples fins i tot pròxims, no obstant això, el normal és el contrari: la desaparició. Podem citar en Santa Rosa l’antiga xurreria del carrer Gregori Casasempere: va tancar i va reobrir dues o tres vegades, sense èxit. Si el Bar Deportivo tornara a estar operatiu, difícilment podríem viure l’ambient que ha tingut “tota la vida”, una expressió que en aquest cas és oportuna. Jo viva molt a prop i el tenia bastant controlat, com el bar Quintanilla, que encara hi és.

I que dir del Tropical? Salvador i la família ho van intentar, però sense conseqüències. Hagueren sigut els mateixos abissinis, els mateixos callos, la mateixa sangueta? Ni tampoc l‘ambientació, encara que les persones noves ho feren igual de bé. A mi em va passar amb el bar del poliesportiu, que va ser el meu centre d’operacions, especialment l’any de l’atur. Cada matí prenia forces per a seure a estudiar valencià… Ara hi vaig, de tant en tant, i està bé, però no és el mateix amb la nova gerència i personal, que és eficient i agradable. Som animals de costums.

Bona sort i bones merescudes vacances a Paco i Santi!

LA INSÍGNIA DE L'ASCENS

Insígnia de l'ascens de 1967

En un lloc de la casa, del qual no puc recordar el nom, va aparéixer recentment una joia de la història moderna d’Alcoi, concretament del vessant esportiu i social, la qual cosa vol dir el futbol, el nostre gloriós C. D. Alcoyano. De manera específica, en un petit calaix, on la gent acostuma a guardar anells o arracades, però que en aquest cas contenia una insígnia i no una qualsevol: la que el president Juan Pérez Aura va fer fabricar per commemorar l’ascens a la 2a Divisió que es va aconseguir a la primavera del 1967.

Després de la famosíssima victòria contra l’Olot, la ciutat va esclatar en una festa, perquè havien transcorregut més de quinze anys des de l'excels cicle en la 1a Divisió i l’esperança d’una nova etapa en l’elit obria les portes. En fet, la temporada següent l’equip blanc-i-blau es va quedar a prop del retorn a la màxima categoria; no obstant això, la felicitat seria de curta durada, perquè la 3a Divisió tornaria aviat i fins i tot hi hauria un recorregut negre i llarg en la Regional Preferent.

Però, això hui no toca. La reaparició de la insígnia -que denota el pas de més de mig segle- és un bon presagi davant d’una temporada que l’equip ha començat amb bon peu i que fins i tot ha tingut la capacitat de marcar un penal, a càrrec del jugador Jona, la qual cosa la selecció espanyola… crec que això tampoc toca…

Banderí o pendó commemoratiu

Tot açò, a més a més, succeïa el dia que El Collao commemorava el seu centenari. Déu-n'hi-do!

Ara queda, a poc a poc, consolidar l’equip i veure si, a l’horitzó, es pot atansar l’objectiu del retorn a la 2a Divisió, encara que la força dels oponents ho farà difícil.

Siga com siga, després del que va passar mesos enrere amb el Real Madrid i la Copa del Rei, qualsevol proesa entra en el territori d'allò que és possible!

Quan el destí crida a la porta

Ara fa quaranta anys (que casualitat!, quaranta/quarantena) que el destí va cridar a la meua porta. Una tragèdia, la sobtada desaparició del meu pare, va portar un fet inesperat. El delegat de l'Agència Efe a València em va preguntar si em faria càrrec de la corresponsalia  del meu pare, en aquell temps centrada en els esports i especialment en el futbol i el C. D. Alcoyano.
Amb l'aterratge a la Lluna quan tenia deu anys, la meua generació volíem ser astronautes i coses semblants, però el món de la informació no m'ho havia plantejat mai de la vida. No entrava en els meus esquemes. Açò passava un tristament recordat 23 d'abril de 1980... i el quatre de maig debutava al Collao amb un important Alcoyano-Albacete, al costat de Lorenzo Rubio Orsi en una llotja que la premsa teníem a prop de la presidència, al costat mateix de la Comissaria (de fet, hi havia darrere dos policies nacionals de guàrdia).
Aquell partit va ser interessant, perquè l'Albacete podia ser líder, però no va passar de l'empat. Va marcar primer, però Antonio va aconseguir l'empat amb un penal amb "paradinya", una tècnica molt popular en aquella època. Va haver-hi un gros ensurt, perquè l'àrbitre el va fer repetir... i Antonio va tornar a marcar, amb "paradinya" inclosa... Buf... La crònica que vaig fer va ser per a la "Hoja del lunes de Murcia", es va guardar un minut de silenci pel meu pare i vaig destacar a Galindo i a... Antolí.
Vendrien més partits, substitucions d'estiu en La Verdad i Ràdio Alcoi, el final de la carrera de Filologia Hispànica, les històries de la mili, i la tornada a Alcoi i a la corresponsalia d'Efe amb una extensió a la informació general, al gener del 84, que seria clau per al meu futur.

Per cert, la primera notícia política o de successos que vaig enviar a Efe va tenir un efecte col·lateral: va fer enfadar a Manuel Fraga, llavors el cap suprem del centredreta espanyol. Va resultar que AP (encara faltaven anys per a convertir-se en el PP) va sofrir un problema amb la loteria de Nadal i el secretari general local va acabar emmanillat en Comissaria... En aquell temps les notícies d'Efe eren nacionals i, clar, això de "Secretario local de AP detenido por la loteria de Navidad" va córrer com la pólvora arreu d'Espanya. Temps més tard, em van contar que Fraga va telefonar fet un bou a la seu provincial d'Alacant... Doncs, Fraga, emprenyat, devia fer por encara que fos per telèfon.
Al juliol vaig entrar al diari INFORMACION, a la delegació d'Alcoi, al cantó del Pinyó, però això és una altra història.