Mostrando entradas con la etiqueta València. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta València. Mostrar todas las entradas

domingo, 23 de febrero de 2025

LA DOBLE CARA DE VALÈNCIA

València, la capital del Regne,

cap i casal, ciutat fallera i també de nodrida activitat cultural. Igualment, la ciutat a la vora de la Dana, terrible paraula que hem aprés a força de cadàvers. Encara es poden veure les calamitats al voltant de la ciutat. I, a dintre, una altra sorpresa, la demolició de La Fe, el gran hospital d’una bona part d’Espanya, un edifici paquidèrmic, que millor fer desaparéixer. Una cosa així caldria pensar en Alcoi per als jutjats d’Al-Azraq, un immoble completament inutilitzable, amb un cúmul de petits despatxos, amb graons per tot arreu: millor la piqueta i repensar l’espai o deixar-hi el solar.

No ens agrada circular per

València, per la qual cosa pensàvem arribar amb el Tram o en tren, però el primer està suspés per la tragèdia i el segon tarda una hora de Xàtiva a València. Una hora? Puc més o menys entendre la tardança a Alcoi, però aquest trajecte són 60 quilòmetres de terreny pla i despejat. Hem fet AVEs a tuti, però no som capaços d’habilitar un trajecte ràpid per a distàncies que milers de persones utilitzen cada dia? Un exemple: de Carcassonne a Toulouse hi ha un centenar de quilòmetres i el tren tarda una hora, pel cap baix.

Finalment, anàrem a València-Sud,

on vam poder aparcar a la porta, i amb el Tram, tranquil·lament i a molt baix cost, vam arribar a destinació. Sense angoixar-se, sense contaminar la capital… El que passa és que als voltants de l’esmentada estació encara es veu l’ombra del que va passar; hi romanen vehicles destrossats, línies de tren desaparegudes, muntanyes de fang ara sòlid, mentre la gent, el veïnat, tracta de recuperar una certa normalitat. Com que era dissabte, hi havia ciclistes, gent que corria…

L’objectiu principal era Bombas

Gens, un antic edifici industrial rehabilitat -una mena de Rodes, versió valenciana- on està disponible l’espectacle/mostra/exposició immersiva de Tutankamon, el meu personatge favorit, com bé saben els que han estat els meus alumnes. És una visita recomanable, perquè hi funciona: té espectacle, cultura i fins i tot et descobreix alguna cosa. Sempre passa. En aquest cas, que Howard Carter va rebre
un homenatge a Madrid poc després de la descoberta de la tomba. Tota una curiositat que desconeixia per complet.

Després, vam marxar cap a Nuevo Centro, que té parada de Tram, però abans vam donar un cop d’ull a la demolició de La Fe. Aquestes dos paraules i quatre lletres tenen un evident simbolisme per a nosaltres. La Fe era

i és sinònim d’atenció mèdica molt especialitzada i, també, de gravetat. Recorde que fa mig segle La Fe atenia les cardiopaties desesperades i hi havia una planta per a aquests malalts. Una vegada em van contar que quan
alguna persona d’aquestes anava a quiròfan, s’acomiadaven com si fos per sempre. Tenia una justificació: molts no hi tornaven. Era això: cirurgia de l’últim recurs.

Amb el Tram, ara abarrotat, vam tornar cap a València-Sud i després cap a Alcoi, sota una pluja ocasional, però amb trànsit bastant tranquil. L’experiència del matí intens també ens ha servit per a constatar que cal prendre les coses amb calma: et jubilen per algun motiu!

Ah! I vaig veure que a la publicitat dels autobusos urbans, València ha conservat l’accent. Menys és res!


Fotos: M. C. / A. M.




lunes, 16 de septiembre de 2024

LES GRANS NOTÍCIES DE L'ESTIU (EDICIÓ 2024)

1. EL COTXE ES QUEDA SENSE CARBURANT MENTRE TRACTAVA D'ESCAPAR DE LA POLICIA...

    Un veí de Rouen, una ciutat del nord-est de França, es va saltar un control de la policia, la qual es va llençar en persecució del vehicle, un Volkswagen Golf, en concret. La carrera va concloure de forma sobtada perquè el vehicle es va quedar sense carburant. Llavors, l'home, de 21 anys, va tractar d'escapolir-se a peu, però va ser atrapat ràpidament i detingut pels agents. Les anàlisis van mostrar que tenia un nivell d'1,72 grams d'alcohol en la sang, quan el màxim permés en França per a conduir és de 0,5.

    En conclusió: molt alcohol i poca gasolina...

2. UN PILOT ANUNCIA PER MEGAFONIA QUE NO SAP ATERRAR I QUE CAL CANVIAR LA DESTINACIÓ...

    Els passatgers d'un avió que volava

L'aeroport de Jackson Hole / Calsten Steger
des de San Francisco fins a Jackson Hole, en l'Estat de Wyoming, en els EUA, van escoltar incrèduls com el comandant de l'avió anunciava per megafonia que no estava capacitat per a fer l'aterratge, per la qual cosa es desviaven cap a Salt Lake City, en l'estat de Utah. Els fets van ocórrer el passat 8 d'agost i l'avió va aterrar sense cap incidència. Sembla que l'origen del problema va estar en el fet que Jackson Hole és un aeroport de muntanya, amb condicions meteorològiques difícils...

    El pilot, això sí, ho va lamentar pels usuaris...

3. TRES FAMÍLIES OBLIDEN FILLS EN UNA ESTACIÓ DE TREN, UN AUTOBÚS I UNA ÀREA DE SERVEI D'AUTOVIA.

    Penseu que es pot perdre un fill durant les vacances? És possible, però tres vegades en pocs dies resulta difícil a creure, encara que això ha succeït aquest estiu, i sempre amb protagonistes francesos.

    El primer cas es va produir el 29 de juliol en l'estació de l'AVE francés, en Rouen (una altra vegada!), arran que una dona va pujar al tren i quan aquest ja anava a tota màquina es va adonar que els dos xiquets de 2 i 13 anys s'havien quedat oblidats en l'andana. Va fer sonar l'alarma i el tren es va parar en meitat d'un túnel. Poc després, va continuar el viatge fins a l'estació més propera, on la mare va poder baixar i va tornar a Rouen. Mentrestant, els serveis ferroviaris havian altertat l'estació, que havia localitzat i salvaguardat els nens.

    El segon es va difondre el 5 d'agost,

Estació de tren de Rouen / V. Commons
però havia ocorregut amb anterioritat, en València, quan un matrimoni francés va oblidar els seus fills de 3 i 5 anys en un autobús del transport urbà. Quan van descobrir el que havia passat, van perseguir el bus en taxi durant 40 minuts, com en una pel·lícula, però el conductor d'aquest ja havia informat del que passava i se'l va localitzar ràpidament. La família es va retrobar sense més incidències.

    El tercer episodi resulta conegut. Recordeu la pel·lícula Sol a casa? Una família que marxa de viatge i oblida un nen? Doncs, exactament el mateix. Un matrimoni amb els fills que viatjaven per una autovia de França, no molt lluny de Le Mans, van fer una parada a l'àrea de servei de Mayenne i van marxar. Tres quarts d'hora més tard van descobrir que el xiquet d'11 anys no hi era... Espantats, van fer mitja volta i van avisar la Gendarmeria i els serveis de l'autovia. Els militars van arribar al lloc com un llamp i van trobar-se el nen tranquil, assegut en la gespa. "Sabia que tornarien a buscar-lo", van declarar els gendarmes. Açò va passar el 13 d'agost.

    Si busquem, segur que trobem algun exemple més. Quines coses que passen!

4. UNA SANGRIA DE 120.000 EUROS AMB VI DE BORDEUS.

    Ser ric pot permetre complir desitjos, que és el que han fet aquest estiu -a principis d'agost, concretament- unes persones jóvens, en un luxós establiment de Cannes, situat en la petita illa de Sainte-Marguerite. El diari Le Figaro ho va publicar, a partir d'un vídeo que els protagonistes havien penjat en Instagram.

    I en què va consistir aquesta proesa?

Imatge de la sangria / Var Matin, captura de pantalla d'X
En fer-se una sangria amb taronges, llimona, sucre, canella i vi negre. En aquest cas, van escollir ampolles del vi que els agradava, un bordeus anomenat Château Petrus, dels anys 2006 i 2011, cadascuna a 3.800 euros y 3.200 euros, respectivament. La sangria típicament espanyola va costar 120.000 euros.

    Als puristes amants dels vins no els ha acabat d'agradar aquesta recepta de l'estiuenca beguda espanyola...

5. UN CAPELLÀ DE POBLE CASA UNA PARELLA... I S'ENROTLLA AMB LA DONA.

    La missa del diumenge 1 de setembre va resultar animada al poble de Brignoles, ubicat a prop de Saint-Tropez, en França. En lloc del retor, Gerson Peres*, la va oficial el pare Lionel, vicari general, que va explicar als feligresos que el seu capellà havia presentat la dimissió. El motiu? Feia tres mesos havia casat una parella i ell i la dona s'havien enrotllat, encara que el vicari ho va explicar molt bé: "Vivia en flagrant contradicció amb els seus compromisos, especialment pel que fa al celibat". Les reaccions dels feligresos i també del marit -de 37 anys i catòlic practicant amb la imatge de la verge tatuada en un braç- han estat d'absoluta estupefacció i indignació, com han expressat al diari Var Matin, que va publicar originalment la notícia. El bisbe també s'ha mostrat compungit, mentre el futur del retor depén ara de Roma.

    Abans teníem El cura de Cucugnan, de Daudet, i també el de Tormento, de Pérez Galdós, i ara afegim el de Brignoles...

* Si algú té curiositat, ahir diumenge 8 de setembre a la xarxa hi havia foto del sacerdot.

6. DOS INVESTIGATS PER JUGAR AL FUTBOL AMB UNA GALLINA EN LA RIOJA.

    No pensem que totes les coses estranyes passen en França o les protagonitzen els seus ciutadans. En Espanya també tenim el que ens pertoca, com va ocórrer en febrer en el poble de Villamediana de Iregua, en La Rioja, arran que dos jóvens jugaren al futbol amb una gallina. El fet es va divulgar el 6 d'agost, en aquest cas pel diari Marca, perquè a partir d'un vídeo en les xarxes socials el Seprona de la Guàrdia Civil va posar en marxa les indagacions per un presumpte cas de maltractament animal, que van concloure amb dos investigats, una dona adulta i un menor. Va ser durant la festa de "Los quintos" i l'espectacle va contar un públic nombrós, que participava animadament en l'acte i va arribar a amenaçar a les persones que van intentar aturar-lo.

    Tot açò recorda un còmic de Mortadel·lo i Filemó on les costelles del superintendent Vicent cobren vida i juguen al futbol amb l'esòfag... (L'elixir de la vida, per si us interessa).

7. DOS FUTBOLISTES NORUECS MORTS EN 1962 I 1983 CONVOCATS ARA A UN CONTROL ANTIDOPATGE.

    Als albors de setembre, el seleccionador de

El seleccionador noruec / ST ua.
futbol de Noruega, Stale Solbakken, va rebre una llista de jugadors que devien ser sotmesos a controls antidopatge. La sorpresa va estar quan va llegir que entre els citats estaven Jorgen Juve i Einar Gundersen, destacats jugadors noruecs, encara que morts en 1962 i 1983, respectivament. És una càmera oculta? Va demanar el seleccionador, molt seriosament. L'agència antidòping del país escandinau ha presentat les seues excuses per una errada amb difícil explicació. Per cert, Haaland també hi era, en aquest cas justificadament. La informació va partir del diari esportiu Nettavisen.

8. El GOS D'ALAIN DELON VA ELUDIR L'EUTANÀSIA.

Una de les principals notícies d'agost va ser la mort de l'actor francés Alain Delon, als 88 anys, que volia que el seu gos,

El gos Loubo / Soirmag
Loubo, fora soterrat al seu costat. Com que el gos estava viu i ben viu calia eutanasiar-lo, la qual cosa va propiciar la mobilització d'associacions de defensa dels animals i d'amics del difunt, per exemple la també mítica Brigitte Bardot. Finalment, el 20 d'agost es va anunciar que s'eximia al pobre animal d'aquest tràngol, per la qual cosa Delon va ser enterrat al jardí de casa seua... sense companyia, segons BFMTV.

    Un dubte em sorgeix. A l'inrevés, també s'haguera plantejat l'assumpte? Ho dubte...

9. DETINGUT PER ENVIAR PAQUETS AL PATI D'UNA PRESÓ AMB UN DRON I UNA CATAPULTA.

   El 3 de juliol, una patrulla de la policia de Nîmes va veure com un dron li passava per damunt, en direcció a la presó de la ciutat. Els agents van avisar la brigada especialitzada, que va localitzar ràpidament el pilot, en el barri de Grézan. El vehicle teledirigit anava cap al pati de la presó, amb l'objectiu de portar objectes il·lícits a detinguts i va resultar que el pilot, de 45 anys i originari d'Armènia, ja tenia antecedents pel mateix tipus de fets, per causa que temps enrere ho havia fet... mitjançant una catapulta, va informar Le réveil du Midi.

    Cal imaginar que aquest ciutadà ara serà usuari del centre on dirigia els seus enviaments.

10. LA PINYA DE MERCADONA, EL FRUIT MÉS PICANT DE L'ESTIU.

    Sabeu quina notícia portava la prensa francesa* el divendres 6 de setembre? Doncs, la història de la pinya de

La pinya, objecte del desig
Mercadona i tot l'aldarull muntat al voltant de l'horari per a lligar. Tots el coneixem i sols volia contar que l'afer ha traspassat fronteres i que hi ha un debat a la societat, ara per ara irresoluble: és una genialitat de màrqueting o una més de les coses... no sé quin adjectiu afegir... que es veuen en les xarxes?

* https://www.ladepeche.fr/2024/09/11/video-rencontrer-lamour-au-supermarche-lananas-renverse-dans-le-chariot-la-nouvelle-tendance-qui-fait-fureur-pour-draguer-en-espagne-12190289.php

martes, 25 de julio de 2023

EL PRIMER NOVEL·LISTA: JORDI VALOR I SERRA

De Jordi Valor i Serra, n'havia sentit parlar;

evidentment, però no tinc record d'haver-li llegit alguna cosa. Fins ara. Per pur atzar, una altra vegada gràcies a Rodamots, vaig descobrir una novel·leta seua amb un títol suggeridor: Lina Morell. Un cas apassionant, publicat per l'editora valenciana SICANIA en 1964.

Confesse que el nom apuntava quelcom de lladres i serenos, però la publicació, de poc més de huitanta pàgines i format una mica més gran que el d'Estefanía, era una altra cosa. Sí que té una arrancada térbola, negra, amb una descripció de la zona lletja de València, amb les xiques "desgraciades" i personatges dubtosos, però després es converteix en un relat costumista de Mariola.

No és una novel·la negra ni res de semblant, però descriu paisatges, personatges, costums del que seria Agres en vespres de la Guerra civil amb una riquesa lèxica veritablement sorprenent i, també cal dir-ho, amb una mica d'ingenuïtat, especialment per causa de l'evolució posterior de la societat espanyola.

Molt interessant és el pròleg, els "Quatre mots només" que descriu el mateix autor, on explica que la publicació de 1964 en realitat la va escriure en març de 1942. "No tenia més pretensió -escriu Jordi Valor- que posar en relleu la vida tranquil·la i senzilla de la rodalia de la Serra Mariola en aquells moments en què tota l'Espanya semblava dominada pel virus de la política agressiva més desenfrenada".

Més endavant es refereix a la situació

literària d'Alcoi, en aquest cas pel que fa a l'any 1964. "Per aquestes latituds nostres del domini idiomàtic no és gaire corrent escriure la nostra llengua, i menys en prosa". Més endavant cita als poetes alcoians Mossén Tomàs Miró Pasqual, Mossén Enric Abat Vilaplana, En Salvador Doménec Aura, En Romà Vitòria Calafí, N'Antoni Valor Albors i en Miguel Gonsàlveç Farges. "Tots aquests són els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana -brotada al ressò de la lira llorentina- que ha concretat en l'astre rutilant que és en l'actualitat el nom de Joan Valls", concreta.

I amb contundència continua: "Però en prosa puc assegurar que sóc el primer que ha novel·lat a Alcoi. No sé si obriré camí o serà açò una espurna perduda en aquest ofegament que la nostra parla va sofrint des de fa segles". Un pioner, en conseqüència, de la narrativa en valencià, en el cas d'Alcoi.

Una publicació, doncs, molt recomanable, tant pel que fa a la narració com pel contingut del pròleg, on l'autor fa unes reflexions que gairebé seixanta anys més tard tenen la seua transdencència.

Us adjunte informació complementària, per si n'esteu interessats. Hi ha una expressiva entrevista de Lorenzo Rubio a Jordi Valor i Serra en Ràdio Alcoi en 1978.

http://rodamots.cat/escreix/nota-biografica-de-jordi-valor-i-serra/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Valor_i_Serra

https://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14341.mp3