MAQUETES HISTÒRIQUES D'ALCOI

 

Maqueta del projecte original de l'Estambrera / Foto: M. C.

València, la Fira de Mostres, allí on anaven els nostres “industrials” anys enrere carregats amb cortines i altres productes tèxtils que venien arreu del món per quilòmetres o milers d’unitats, va canviar de cara a finals de 2006. Un migdia de finals de novembre, en una fira anomenada “Urbe Desarrollo” es va produir un acte molt important: la presentació formal de la revisió del PGOU, que li va ser entregada al llavors alcalde Jordi Sedano.https://www.levante-emv.com/alacant/3353/alcoi-presenta-2500-viviendas-urbe-desarrollo/250434.html

Alcoi va apostar fort per aquell esdeveniment on presentava 2.500 habitatges en procés de gestació o construcció a la Serra de Mariola: Xirillent Golf, Serelles... Grans projectes en preparació i, a l’exterior del complex, els membres de la Colla Ecologista La Carrasca fent una protesta: reivindicaven una Mariola lliure de ciment.

Més o menys tots sabem com va evolucionar tot allò i on estem en l’actualitat, econòmicament i sanitària, però si recorde aquella jornada va ser especialment perquè es van exposar dos maquetes de grans dimensions. Una, ja coneguda -es podia veure en un aparador al Passeig de Cervantes-, era la de Serelles, però l’altra era innovadora, mai no s’havia exhibit en públic: l’edifici de l’Estambrera, un projecte que va ser molt contestat, com tothom sap, i que encara està per completar.

Maqueta de Serelles / Foto: M. C.

Si faig aquesta entrada al bloc és perquè recentment he localitzat la foto, una imatge digna de l’Arxiu Històric d’Alcoi, perquè és el projecte que, finalment, el govern de Sedano va descartar: un mur de ciment de set plantes que haguera copat el vessant del riu. La “contestació social” va fer que aquest plantejament urbanístic fóra desestimat i substituït per edificis aïllats, però la imatge gràfica de la maqueta original no té preu.

Per descomptat, no arriba a la categoria de la del pont de Calatrava que, amb els plànols, va costar 66.000 euros al poble d’Alcoi, perquè aquell projecte no es va realitzar, però també té el seu puntet. L’única que finalment es va executar en part va ser la de Serelles.

P. d. Del pont de la Vaguada almenys només es va arribar a realitzar un dibuix: ens va resultar més econòmic. Aquesta vel·leïtat que tampoc va aparéixer al món real també fa el seu paper a l’Arxiu Històric.

Dibuix del pont de la Vaguada / Diario Información

D'ALONSO A NADAL O VAL MÉS TARD QUE...

Portada de L'Équipe, diumenge a la tarda

Era la tarda del diumenge 3 de juliol de 2005. Tornàvem de la segona part d'un casament i feia molta calor: havia sigut als voltants de Saint Emilion, a l'església de Saint-Georges (és evident: als alcoians el destí ens acompanya), i, farcits de cerimònies, amistats, menjar, vi... i de parlar francés, de vegades amb persones amb accents... que semblava parlaven l'alemany o alguna cosa semblant.

Érem molt a prop de Bordeus, darrere el velòdrom on Induràin havia batut el rècord de l'hora, i en entrar a la casa un familiar estava entusiasmat, eufòric: feia uns minuts que "Alonzo" havia guanyat en París, amb Renault ni més ni menys. Que el pilot fóra espanyol no feia res.

L'endemà, el diari L'Équipe, defensor de la França tradicional, o siga com De Gaulle però en paper, feia goig: una portada gegantesca amb Alonso i el Renault, i assenyalava que això no passava des d'Alan Prost en 1983. Per cert, el malaurat Schumacher va quedar tercer.

Encara no feia ni un mes que gairebé un xicon, un mallorquí, Rafa Nadal, havia guanyat Roland Garros, com d'altres espanyols els anys precedents: Ferrero, Albert Costa, Alex Corretja, Sergi Bruguera, etc. Ningú pensàvem en allò que estava per arribar; almenys jo sospitava que un tenista més del planter espanyol de terra anava endavant.

Eixida de la carrera de F1 de 2005 aen França / Soymotor

I Nadal no va caure en gràcia. Desconec el motiu, però en París no el volien gaire i sempre donaven suport al rival, especialment si era Federer, que sembla britànic per allò del comportament, l'educació. Correcció britànica. La qüestió del dopatge a l'esport espanyol també va contribuir a difuminar la imatge; de fet, un dia, en un debat al diari Sud-Ouest, vaig preguntar amb molta ironia si quan asseguraven que "tots" es dopen, també inclouen a Alonso i el seu Renault. No vaig rebre cap resposta, la qual cosa em passava sovint en la meua antiga feina.

Convé recordar ara les polèmiques amb el Guignol de Nicolas Canteloup, que van fer eixir ampolles en Espanya, amb intervenció inclosa de l'aleshores ministre d'Exteriors, senyor Garcia Margalló. Un vídeo sobre Nadal va ser la culminació de la campanya.https://www.youtube.com/watch?v=zxonUHKKbgE

Fins al moment present. La reiteració interminable de triomfs, la represa d'etapes després de lesions i també la "simpatia" de Djokovic han acabat convertint a Nadal en un ídol en França, que com a poc té el reconeixement que mereix. Així ho he pogut veure aquesta setmana no ja als diaris, com L'Équipe, sinó molt especialment als comentaris dels lectors, generalment favorables o, com a poc, contraris a seu oposant.

Ja ho diu el proverbi: "val més tard..."