Diumenge vam fer una proesa: passar l'Alameda i Gil-Albert a 30 quilòmetres per hora. Confesse que va ser difícil, perquè calia retenir el cotxe. Ah! I res d'un Rolls Royce continental: un 205 de tota la vida, amb motor d'anar per casa. És la nova normativa, encara que em resulta una mica difícil d'esbrinar la realitat: es diu que doble carril=50 per hora, però a la fàbrica del Serpis, a l'entrada des de Banyeres, posa 30, la qual cosa se suposa que és per al conjunt de la ciutat.
Res, que enfilada l'Alameda vam veure el senyal de 30 i allà que hi anàrem, entre segona i tercera marxa, que és complicat de guardar l'equilibri. Digne de veure allò que hi havia al nostre voltant: va haver-hi un que va fer una maniobra eslàlom a l'estil d'Alonso en els seus millors temps, amb una ziga-zaga espectacular.
Evidentment, vam arribar els últims, perquè a eixa velocitat, fins i tot els semàfors juguen en contra teua. Caldria un VAR per a ajustar les velocitats i fer justícia amb aquells que intenten seguir el pas de la legalitat, encara que resulte gairebé impossible.
A la tarda, segona etapa. Fer l'ascensió de La Beniata, on hi ha dos carrils de pujada, la qual cosa teòricament fixa els referits 50 per hora, però si marca 30 al conjunt de la ciutat i no es diu el contrari... Ho vaig aconseguir, encara que de vegades el cotxe muntava fins als 55 per hora: em va avançar el iaio de la mobylette amb el caliquenyo al llavi.
Nous temps, noves adaptacions.
Ah! I a l'autovia, cap a Múrcia/Cartagena, que són les meues, ja es deixava veure la nova normalitat. Més trànsit i un farciment de Fiat 500 pels voltants de l'aeroport, la qual cosa vol dir que el turisme ha tornat.
