martes, 29 de junio de 2021

"SI YO TE CONTARA": ODISEAS DEL SIGLO XXI

Cuatro jóvenes inmigrados almoradidenses relatan las alegrías y sinsabores de sus nuevas vidas en el audiovisual “Si yo te contara” del IES Antonio Sequeros

Como modernos Ulises, con destinos inciertos, sin medios y dejando atrás familiares, hàbitats, tradiciones y costumbres, personas de distintas partes del mundo abandonan sus vidas en busca de un futuro, de esperanza para sus hijos. En África y también en Paquistán se piensa que en la “rica” Europa el dinero corre por el suelo y que solo hay que cogerlo y materializar sus sueños. Para muchos, la realidad auténtica resultará mucho más dura.

Acto de presentación en en el Centro Cultural de Almoradí /Foto: Diego Piñero

Este es el punto de partida de un reportaje audiovisual elaborado por el IES Antonio Sequeros, de Almoradí, con guión y realización de la orientadora Azahara Méndez y el profesor José Antonio Torregrosa, que recoge el testimonio de cuatro jóvenes almoradidenses, cuatro personas inmigradas – dos chicas y dos chicos- que explican su pasado, su presente y su futuro. Los billetes de mil euros que solo hay que coger sobre las aceras no es la única concomitancia.

Hay más. Ya sea desde la marroquí Ouja -área de procedencia de innumerables vecinos de Almoradí- o desde la ignota Paquistán, en un punto próximo a Islamabad, las vivencias y circunstancias son similares: esperanza frente a dura realidad. Alguien que ha oído que en Europa... Y un padre o un tío que hace el viaje como puede, familias que más tarde se completan -o no, si hay que cuidar mayores en el país de origen-, situaciones de limitación económica, discriminación, acogimiento, amistades... Éxitos, triunfos, fracasos, como le ocurre a todo el mundo en estos duros tiempos.

Méndez y Torregrosa han reunido cuatro testimonios de jóvenes estudiantes, de ESO y Bachillerato, que relatan su experiencia personal, su realidad y sus proyectos de futuro. La dificultad de vivir en una lengua desconocida y lejana. “Sabía que se burlaban de mí [en primaria] por las risas, pero no entendía qué me decían”, afirma Kaoutar Houmine. Más tarde eso cambió y ahora ejerce de intérprete habitual cuando el instituto ha de contactar con padres de alumnos que no hablan castellano, situación que se da cada día.

Naji Sadir quiere ser abogado penalista y si ha llegado hasta aquí, seguro que lo conseguirá, porque los objetivos se van cumpliendo día a día: llegar, afincarse, encontrar trabajo, ir al colegio, aprender el idioma... vivir, en suma.

Conocidos son los dramas de la inmigración, ya sea la española hacia Europa o América en el siglo XX, o la africana, asiática, americana y de Europa del Este hacia este país en el siglo XXI, pero resulta verdaderamente interesante el testimonio de los más jóvenes, obligados a afrontar, por destino familiar, una realidad con la que tal vez nunca hubiesen soñado.

“Hereux qui comme Ulysse a fait un beau voyage” (Ridan – 2007) *

* Dichoso quien como Ulises ha tenido un buen viaje”.

Foto: IES A. Sequeros/ Diego Piñero

Los protagonistas:

Maria Tariq y Kaoutar Houmine (2º ESO)

Naji Sadir y Rachid Mtiri (2º Bachiller)

domingo, 13 de junio de 2021

NO EMPRENYEU EL COMISSARI! O L'ACURAT RETRAT D'UNA ÈPOCA

Allò que s’anomena l’ambientació, és a dir, el context d’una història, que pot ser fantasiosa, històrica, inventada o, simplement, real. I pot ser fins i tot exacta en la seua descripció o reconstrucció. En el cas de Ferran Torrent no té molt de mèrit, perquè la seua celebrada novel·la No emprenyeu el comissari! és de 1984, i, és evident, els fets d’aquells temps eren contemporanis, però la mà del mestre narrador fa que en 2021 ens trobem davant d’una crònica selectiva, minuciosa i acurada de tot allò que marcava l’actualitat en la decisiva dècada dels anys huitanta.

En aquell temps, el govern socialista de Felipe González, que tenia la majoria més aclaparadora de la història de la democràcia, tractava de modernitzar el país, encara que feia un any havia fet un autèntic cop amb la nacionalització del grup Rumasa, incloent-hi Galerias Preciados, fets que evidentment destaca l’autor. També ens parla de l’autonomia, tot just estrenada i amb el president Joan Lerma i els seus viatges arreu del món, d’invents com el vídeo, que marca el relat, o del salari d’un cambrer: 40.000 pessetes (240,4 euros) mensuals per deu hores de jornada, sis dies a la setmana (i gràcies, en aquest cas, que tancava el diumenge.

Les qüestions polítiques no es deixen de costat ni tampoc el terrorisme; de fet, la campanya d’ETA contra la central nuclear de Lemoniz, que mai no va entrar en servei, justifica una part de l’argument del llibre, que també presenta una connexió amb Terra Lliure, mitjançant una suposada operació conjunta al voltant de la instalació de Cofrents, molt contestada adés i ara. Les referències als alts forns de Sagunt i el terratrémol polític i social que va suposar el seu tancament estan presents en diferents ocasions.

Al marge que la novel·la ofereix un ineluctable interés literari, més al principi que al final, a parer meu, evidentment, l’ambientació del relat ens transporta a un món canviant, en alguns aspectes, i en altres, decebedor, per causa de l’evolució posterior de la societat.

Per esmentar un oblit i un detall. L'oblit: el tancament de línies ferroviàries de Renfe, que va afectar Alcoi en particular i la Comunitat Valenciana en general i també va causar escàndol aquell any en nombroses contrades, manca de presència al relat. Oblit? Desinterés? Vés a saber!

I el detall: el detectiu Butxana, el protagonista, condueix un 4-L, la qual cosa vol dir un “cuatro latas”, un Renault 4. La de vegades que he intentat explicar en França que significa “cuatro latas”, de la mateixa manera que per a nosaltres és incomprensible que el 2 cavalls de Citroën, o siga “la cabra”, siga una “deuche” al seu territori.

Coses de cada país, però els cotxes, sempre francesos, pel que sembla!