En vespres del Nadal de 1972 la TV era en blanc i negre. Sí, Així era. I sols hi havia dos cadenes: la 1a, que emetia des del matí fins a la mitjanit, aproximadament; i la 2ª, que ho feia a la tarda i amb una programació més cultural, sobretot de teatre.
Per descomptat, en aquell temps no hi havia ordinadors, ni 3D ni Netflix, ni telèfon en la majoria de les cases; a les ciutats, tan sols estaven asfaltades les vies principals. Als pobles, ni això. La vida era molt diferent i tant els xiquets com els joves i els adults esperàvem amb intensitat les festes de Nadal, perquè era una de les escasses oportunitats d’aconseguir algun regal, algun joguet: el poder adquisitiu de les famílies era reduït i els productes resultaven, en general, cars i inassolibles.
L'arribada del “miracle” de la TV va portar els anuncis, alguns dels quals es van convertir en elements culturals d’Espanya, com els del torró “El Almendro”, que “sempre tornava a casa per Nadal”. En Alacant, tothom sabem que el torró es fabrica a Xixona, però molta gent desconeix que sols dóna feina per a uns quants mesos, per la qual cosa els veïns van haver-hi de buscar una alternativa.
I quina va ser? La fabricació i venda de gelats: “La Jijonenca”, “Antiu-Xixona”, són algunes de les marques més importants (i també més sabroses). Així, quan s’arrima l’estiu els xixonencs es distribueixen per tot arreu d’Espanya i ens aporten gelats, com per exemple a Almoradí, a la plaça de l’església i l’ajuntament, amb l’establiment que gestiona un matrimoni molt simpàtic.
Darrere de Xixona, cap al nord de la província, està la serra de La Carrasqueta, i just a l’altre costat, està la comarca de la Foia de Castalla, que s’anomena també “La vall del joguet” i que inclou les poblacions d’Ibi, Castalla -evidentment-, Onil i Biar. Aquesta comarca és molt important, perquè fabrica bona part dels somnis dels xiquets i les xiquetes, és a dir, joguets i nines.
Ara, al segle XXI, la informàtica ho ha canviat tot i les “playstation”, els ordinadors, les consoles, els mòbils i altres productes tecnològics s’emporten la palma, són els reis però abans d’aquesta era les coses eren molt diferents. Els xiquets sospiràvem per l’Escalèxtric, un joc de competició de cotxes, pels castells de peces de la casa Exin o els forts d’indis i cowboys, mentre les xiquetes desitjaven les nines de moda. Era un temps on la distinció xiqueta/xiquet era molt marcada, fins i tot a les escoles, que no eren mixtes.
I què hi va passar al Nadal de 1972? Doncs que la casa Famosa, d’Onil, la principal productora de nines d’Espanya i probablement d’Europa en aquell temps, va llançar un anunci a la TV que encara hui en dia és conegut. Era una representació nadalenca on les nines de Famosa anaven al pessebre i feien l’adoració, amb una cançoneta que es va fer molt popular de seguida: “Las muñecas de Famosa se dirigen al portal…” Aquest refrany de la cançó ha marcat generacions de xiquetes i dones. Cal recordar que eren les primeres nines que caminaven autònomament.
Pel seu costat, els joguets més populars es fabricaven i es produeixen encara a Ibi, fonamentalment, i també a Castalla i Biar. Les empreses lluiten per oferir productes de qualitat, amb la competència d’altres importats, normalment més barats, però amb problemes de seguretat per als infants.
Torró de Xixona, dur i tou / Amb llicència CC BY-SA
Arriba, doncs, Nadal, una època molt important per a la província d’Alacant. Història, tradicions, cultura que formen part de la nostra herència i de la nostra realitat econòmica i social.
Més informació:
https://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU
http://www.valledeljuguete.com.es/02/index.htm
https://turronessirvent.com/ca/el-torro-de-xixona/
