Alcoi venerà relíquies de la corona, la creu i el sepulcre de Jesús

Corona y Santa Creu simbòliques de Jesús / Foto: Creative Commons

“Una spina de la Corona de Nostre Señor Deu Jesucrist.- Un troset de la vera Creu.- Item de la Pedra del Sepulcre de Nostre Señor”. Aquestes tres remarcables relíquies i onze més es veneraven a la ciutat d’Alcoi ara fa just 600 anys, d’acord amb una acta notarial signada el 17 de març de 1420. Tots aquests objectes de veneració es van perdre en algun moment de la història i fa molt temps que no existeixen, com s’ha recollit fins i tot en informes de l’Arquebisbat de València.

Ara venerem la relíquia de Sant Jordi i també disposem d’una còpia molt destacada del Sant Sudari, aquell que Juan de Alzamora va donar al monestir del Sant Sepulcre després de la batalla de Lepant, a finals del segle XVI, però els objectes considerats sagrats segles enrere han desaparegut, com ha passat en molts altres llocs.

Relíquia actual de Sant Jordi / Foto: Radio Alcoy

A principis del segle XV, concretament el 1420, es va decidir fer una “Memoria de les reliquies que ya en lo reliquiari major” de Santa Maria, la parròquia de la Vila d’Alcoi en aquella època, una part de les quals havia donat “lo reverent mosen Pere Sentelles Retor de dita Sglesia”, i seguidament es va fer un acta signada davant del notari Bernat Vilaplana el 17 de març de 1420, segons esmenta la “Historia religiosa de Alcoy”, de D. José Vilaplana Gisbert, Pbro.

Aquest document, que va estar trobat posteriorment a l’arxiu de Santa Maria, inclou un detallat informe de les relíquies que es veneraven i que és, textualment, el següent:

- Una Spina de la Corona de Nostre Señor Deu Jesucrist.

Sant Sudari original

- Un troset de la vera Creu.

- Item de la Pedra del Sepulcre de Nostre Señor- Item de la Columna a on fon lligat Nostre Señor.

- Un os de Sen Esteve Protomartir.

- Un os de Sen Blay Mártir.

- Un os de Sen Cristófol Mártir.

- Un os de Sen Hieroni Doctor de la iglesia.

- Un os de Santa Bárbara V. M.

- Un os de los Sans Mártirs Inocens.

- Un cabell de Santa Llusia V. M.

- Una reliquia de Sen Sebastià Mártir.

- Un tros de pell de Sen Bertomeu Apóstol.

- Una pedra del Sepulcre de Sen Jordi Mártir Patró nostre.

El miracle de la plaga de llagosta a Alcoi

Alcoi va ser escenari, el 9 de maig de 1694,

Ceràmica a Sant Gregori d'Ostia

d'un miracle, el miracle de la plaga de llagosta, produït arran la intervenció de Sant Gregori d'Ostia, més precisament d'aigua beneïda amb les seues relíquies, dipositades en Navarra, un episodi no excessivament conegut de la història local i molt apropiat de recuperar en aquests dramàtics i tristos dies que vivim.

Com explica la "Historia religiosa de Alcoy", de José Vilaplana Gisbert Pbro., els anys 1693 i 94 la ciutat va patir una plaga de llagosta de tal magnitud "que visiblemente desaparecían las cosechas", la qual cosa va provocar un enorme problema humà, com és lògic.

La ciutat disposava des de "tiempo inmemorial" d'un subministrament d'aigua de Sant Gregori d'Ostia, que es renovava amb la que es portava de Navarra "pasada por las Reliquias del Santo", però que, desgraciadament, "se habia concluido". Així que es va enviar una comisió al santuari de Sant Salvador de Peñalva perquè en portara de nova.

Oportunament, la comissió va tornar el 9 de maig que era la festa de Sant Gregori i es va trobar amb la processó amb la image en la lloma del "Parahis", al costat del convent de Sant Francesc, y de seguida "bendijo el Cura desde aquella altura los campos rociándolos con agua bendita de San Gregorio y refiere el Cronista (P. Picher) que con asombro de todos, veíase como nubes de compacta langosta levantaban el vuelo en dirección hacia el mar, quedando milagrosamente libres de aquel castigo".

Advocació al sant

La ciutat va quedar molt agraïda a Sant Gregori i li va renovar els homenatges, col·locant solemnement la seua imatge en una capella del temple de Sant Jordi a la volta que es va renovar la promesa de fer-li una festa anual en el seu dia, la qual cosa es va formalitzar els anys posteriors.

Un miracle ens fa falta ara, per descomptat!

"Alarma" als Idus de març

Serà simbòlic, però la vigència del decret d'alarma es produeix just el dia dels Idus de març, una data molt assenyalada al calendari històric. "Guárdate de los Idus de marzo", li van dir a Julius Cesar, però l'aleshores home més poderós del món no va fer gens de cas... i va acabar malament l'any 44 abans C.

Muerte de Julio César - F H Fuger

Caldrà, en conseqüència, fer una mica més d'atenció a les premonicions d'alarma i fer broma, sí, al voltant de tot allò que ens semble, però dins de la serietat que requereix el moment.
Jo mateix, me n'he penedit en part de l'article "Apocalipsis, cuando Stephen King acierta" que vaig penjar el 24 de febrer, encara que era una comparació literària. No pensava mai que arribaríem on som i pense que és el moment de posar-se la cara seriosa i col·laborar.
La cara seriosa exemplificadora la va mostrar el president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, al moment d'anunciar amb el primer regidor Toni Francés la suspensió sine die de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, el divendres a la nit. Una decisió sense cap precedent, però valenta i plena de seny. Cal celebrar les reaccions posteriors, com les dels capitans, que he llegit aquest matí.
Tots podem ser "tocacollons" i buscar acudits a allò que fan els governants; jo mateix em preguntaria: desmuntaran l'enramada i el castell? Però, com he dit, això ara no toca.
Sort i endavant sempre!

Max von Sydow, "L'exorcista"

L'altra nit vaig buscar la pel·lícula, que no és altra que "L'exorcista", una de les que més m'han impressionat des de sempre; especialment, per una escena: aquella en què el sacerdot rep la carta on el bisbe li encomana la feina, que ell sap serà dura. Combatre el dimoni no és tasca senzilla. I a continuació, en canviar el pla, quan el taxi arriba a la casa i Max von Sydow baixa entre l'enterbolida llum d'un isolat fanal i l'acompanyament de la música de "Tubullar bells", de Mike Oldfield.

L'arribada del pare Merrin a la casa de la xiqueta Regan/ Creative Commnons

En realitat, no sabia que l'actor era Von Sydow, simplement que era un capellà, un religiós que va a ajudar el proïsme contra el dimoni -el mal, amb totes les majúscules- i que sap on va perquè ja en té, d'experiència; en fet, va a la mort, una tràgica mort de guerra, la guerra del bé contra el mal. La vaig revisar amb emoció i com homenatge personal i l'endemà, vaig parlar-ne als meus alumnes d'ESO i, amb sorpresa, vaig comprovar que molts la coneixien: és la de la xiqueta, profe? El seu nom era Regan, per cert.

Cal tenir-ho clar, aquesta generació post Harry Potter el passat no l'acaba de situar i el món ha avançat molt ràpidament, com un llamp, però de vegades fa goig comprovar que les coses bones són atemporals. També he tingut cert èxit amb "Jason y los argonautas": profe, de 1963? Em van preguntar... N'hem vist una part i els agrada, a alguns almenys.

És un acomiadament simbòlic de Max von Sidow, un actor del qual és impossible referir ni tan sols una mínima part de totes les coses meravelloses que ha fet. Per a mi queda el record simbòlic mitjançant una escena que em va marcar i que encara ho fa.

Fins sempre, pare Merrin.

Un mundo con infinitos colores

En clase, en Almoradí (IES Antonio Sequeros)

Espectáculo en el Centro Cultural de Alcoy

estas semanas hemos leído "Maleïda poma" (maldita manzana, en castellano), una original interpretación de Anna Ballester del mito de Paris y Helena, con el Olimpo y la guerra de Troya como telón de fondo. Una fruta con mala fama... que ha contribuido históricamente a hacer más difícil el ya complicado camino del "Segundo sexo", por recordar a Simone de Beauvoir. Casualmente, en otro curso hemos conocido a Francesc Eiximenis, cuyos planteamientos insólitos sobre la mujer... en realidad no difieren demasiado de las enseñanzas del papa Pío XII a mediados del siglo XX, ni tampoco de aquello que en la actualidad proponen algunas opciones políticas.

Paula Seserino

También hemos trabajado "Pell d'Àngel", una interesantísima publicación de Conxa Guilabert, escritora crevillentina, que entremezcla realidad y literatura en torno a temas candentes y dolorosos: la muerte en la familia, la tragedia del tráfico entre los adolescentes, la vida de los dependientes y, muy especialmente, de las personas de su entorno.
Recomiendo encarecidamente analizar las reflexiones de Rosa en su blog. Pero igualmente encontramos a Martina, una mujer no maltratada físicamente, pero destrozada emocionalmente como escritora por su compañero, también hombre de letras: el menosprecio a sus textos la hundió por completo y la llevó a convertirse en una persona de dudosa moralidad; no obstante, gracias a Rosa y a Ángel, acaba recuperando el equilibrio y el buen sentido, tras un arduo y proceso.
¡Qué triste! ¡Y qué real! Es lo que vemos cada día en los telediarios, en las páginas de sucesos... en las necrológicas. En esta línea va el original mensaje de unas artistas como Pilar Alós y Andrea López (Millanarte), con una publicación recién salida del horno y auspiciada por el Ayuntamiento de Alcoy, que nos trae la metáfora de la mujer maltratada, pisoteada como una "fulla a terra", con el drama personal y colectivo que implica.

Una original escenificación de música y baile, ante un espejo

Además, la presentación en el Centro Cultural aportó una original escenificación con la voz y la música de la cantautora Paula Seserino, el soporte maestro de Neus Agulló y el arte de D3 Jóvenes Artistas y A3 Danza, y un espejo, que nos refleja lo que somos, lo que nos dejan ser o aquello en que nos hemos convertido.
Una lectura esperanzada para un mundo en llamas, a través de un libro "Quan cau la FULLA a TERRA ELLA queda SOLA", con una inteligente e interesante combinación de poemas y dibujos intimistas, que expresan todo el sentimiento.

Pilar Alós, Neus Agulló y Andrea López (Millanarte)