UNA SÈRIE (REAL) DE CATASTRÒFIQUES CALAMITATS*

Poques vegades, a parer meu, evidentment, s’ha produït una concatenació de desgràcies i esdeveniments luctuosos tan important en un curt espai de temps i amb un perímetre tan reduït, que abasta de manera bàsica els voltants d’Alcoi i la Platja de Sant Joan, els meus llocs de residència actual, amb puntuals estades al Baradello Gelat.

    Tot va començar amb un accident de trànsit, en principi fortuït, però que després ha esdevingut poc menys que criminal per les circumstàncies afegides.

Imatge del sinistre / DGT

Va ser a prop de la Font dels Patos, en la carretera de Bocairent abans de la segona entrada al Baradello Gelat, on un cotxe va col·lidir amb una moto, amb el resultat de les dos persones de la moto greument ferides. L’home que conduïa la moto, de seixanta-tres anys, jubilat des de feia poc i fester de la Filà Andaluces, va morir per causa de les greus ferides sofertes. Aquest divendres coneixíem que la conductora del cotxe ha estat detinguda per la Guàrdia Civil després d’haver-se comprovat que el nivell d’alcohol en la seua sang triplicava el màxim que preveu la legislació vigent. Aquesta dona portava dos xiquets al cotxe i sembla que va perdre el control, perquè es va estavellar contra un senyal de trànsit a l'altre costat de la carretera i malauradament també contra la moto.

Després, en la matinada de dissabte, en una zona de festa nocturna a la Platja de Sant Joan, a Alacant, un jove campeller era mort d’un cop de puny per part d’una altra persona, que va ser detinguda hores més tard per la Policia Nacional: s’havia escapolit cames ajudeu-me. Sembla que anteriorment hi havia hagut una baralla, però s’apunta que la mort va ser per una agressió directa a l’exterior d’un conegut local festiu.

A les dos de la matinada del diumenge, Alcoi es vestia de dol. Un home assassinava -presumptament, és clar, mentre no hi haja confirmació oficial- a la seua parella de vint-i-huit anys en un pis de la Zona Nord.

Minuts de dol a Alcoi / Foto: Ajuntament d'Alcoi

Després, aquest home es va llençar des d’un cinqué pis i a hores d’ara es troba a l’hospital Verge dels Lliris en estat crític; està detingut i vigilat per la Policia Nacional.

A banda de tot açò, la serra de La Carrasqueta ha estat escenari de dos accidents molts semblants, en el termini d’una setmana: dos motoristes han mort després d’haver xocat contra la barana de la carretera. La defunció del segon s’ha confirmat aquest dilluns al matí, com ha apuntat el Diari INFORMACION en la seua edició digital.

Aquest diari també es fa ressò d’una baralla amb una catana en Petrer.

Sens dubte uns dies negres, d'inaudita violència gratuïta de vegades i també de pèrdues difícils. En el cas de La Carrasqueta, farà com a trenta anys que vaig escriure un reportatge per les queixes de conductors, ajuntaments i també de la Guàrdia Civil per les “competicions” i els excessos de velocitat per part de motocicletes, que havien ocasionat diferents morts. Sembla que les advertències contínues no han tingut resultats positius.

Tot el condol per a totes les víctimes!

* Títol inspirat en una pel·lícula de 2004

HARRY POTTER ES QUEDA SENSE HAGRID

Recentment hem aprés la mort de l'actor escocés Robbie Coltrane, nom i cognom poc coneguts per a nosaltres, però universalment popular pel seu paper d’Hagrid en la sèrie de pel·lícules de Harry Potter*.

Aquest home tenia setanta-dos anys i s’havia convertit en una icona de la infantesa, la joventut i també del món adult pel seu caràcter gegantí en les esmentades pel·lícules. Sens dubte, era un personatge de bon caràcter, molt amic dels xiquets, valent i lleial, sobretot a Dumbledore!

    Cal assenyalar que el senyor Coltrane havia començat la seua carrera al teatre i que més tard havia destacat en dos pel·lícules de la sèrie de James Bond, però va ser en 2001 quan es va convertir en immensament popular pe la interpretació d’Hagrid. Malauradament, feia temps que la seua salut s’havia deteriorat, la qual cosa ha conclòs amb la seua defunció.

Un dia trist per a tots!

* A les meues classes a l'IES Jorge Juan d'Alacant hem treballat el seu record amb aportacions de deu línies. Aquesta és la meua, amb foto inclosa en la gegantesca butaca d'Hagrid!

Text: Diari Sudouest / Traducció-adaptació de l'autor.

Foto: A. Moltó / París (exposició Harry Potter 2015).

EL CD ALCOIANO, SECRET D’ESTAT

Per qüestió professional, ara freqüente ambients futbolístics alacantins, especialment de l’Hèrcules. Gent de premsa, quiosquers, persones amb tota una vida d’experiència al voltant del futbol; gent decebuda per la situació del principal equip de la capital de la província,

amb el permís de l’Intercity que ara està per damunt. No vull parlar de competència entre ciutats, encara que he fet broma l’últim any amb alguns alumnes meus, a tir de pedra del Rico Pérez, amb això de l’Alcoiano en una categoria més important; no, intente parlar de sensacions.

    A la gent alacantina coneixedora del món del futbol, l’operació Ramírez li ofereix prevenció. Consideren que és una persona forrada, que inverteix on considera que traurà un rendiment, per la qual cosa utilitza els seus jugadors i els seus entrenadors. Diuen que així ha succeït a l’Hèrcules i també a l’Elx. I que quan considera tancada l’etapa o té una oportunitat, fa una operació amb beneficis, la qual cosa em sembla perfecta.

    Encara que m’obre una etapa d’incertesa. Per amistat i relació segueix al Burdeus de futbol (i també de rugbi quinze). En juny, va baixar a segona divisió, la qual cosa no passava des que De Gaulle era caporal, i uns dies més tard, a tercera per impagaments. De penal injust i en la pròrroga es va salvar i va quedar en segona. Què havia passat? Un inversor havia comprat el club i sembla que aquesta persona de negocis en sabia molt… però de futbol… És un exemple, com en tenim més als voltants. No cal viatjar molt ni sortir dels voltants de la Serra de Mariola.

    Les persones propietàries de l’Alcoiano, que s’han rascat les butxaques sempre que ha calgut i que imagine que n’estan fartes, han pres la decisió que han considerat més adequada i endavant. Cap comentari a fer. Agraïment per l’esforç fet durant moltíssims anys.

    En canvi, sí que tinc coses a dir al voltant de la política informativa del CD Alcoiano, que els últims anys ha estat al·lucinant. Hi ha secrets d’estat que es poden conéixer amb més facilitat. Fa un temps es va dir, oficialment, que quedaven diners per a dos mesos.

Afició de l'Alcoiano / Twitter CD Alcoiano

I ara que un grup inversor nacional es fa càrrec de l’equip. Un model de comunicat desinformatiu*, en la línia del que he vist els últims anys i digne de figurar com a objecte d’estudi en les escoles de periodisme. Enhorabona als promotors i als autors. Els han donat la raó pel complet als signataris d’un recent escrit públic on es comentava precisament aquest tema i es denunciava la impotència davant la situació.

    I res més. Els propietaris d’alguna cosa tenen dret a fer allò que consideren amb el seu bé, fins i tot amb la política informativa. Com també ho tindrà la nova propietat… I la futura. L’alcoià comú queda apartat del sistema i això també pot tenir conseqüències en l’avenir del nostre gloriós CD Alcoiano. Caldrà recordar-ho.

    Enhorabona, molta sort i felicitacions a tothom per la trajectòria esportiva de l’equip, siga quina siga en el futur. De vegades la victòria depén de factors aleatoris.

*https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2022/10/14/el-accionariado-local-del-alcoyano-vende-a-la-propuesta-nacional-radio-alcoy/

NUEVO ENTRENADOR SIN EQUIPO

En la tarde del 15 de noviembre de 2018 el mundo político y social alcoyano se convulsionó. El PP dio un golpe sobre la mesa electoral y anunció el fichaje de Juan Enrique-Quique Ruiz como candidato para las municipales del año siguiente. La comunidad local no daba crédito al salto del jefe de informativos de Radio Alcoy y a más de un veterano/histórico militante del partido que fundó Fraga aún le duele la mandíbula por la morrocotuda sorpresa. Fue, sin duda, un golpe de efecto, que tuvo un resultado limitado en las urnas, pero cuyo objetivo iba más lejos. Roma no se construyó en un día.

Quique Ruiz / Foto: PP Alcoi

Ahora, cuatro años más tarde, aquellos que se rasgaron las vestiduras con aquel candidato se han quedado estupefactos con su cese. Porque es un cese: la ejecutiva local había inequívocamente refrendado su gestión en agosto*, lo que significaba una apuesta firme por su consolidación como principal aspirante a la Alcaldía. La superioridad, no obstante, con su superior criterio ha decidido otra cosa por motivos que podemos suponer, pero que realmente desconocemos (en verdad habría que usar el pasado: en marzo en el seno del PP ya se conocía el nombre de Carlos Pastor como nuevo líder).

Es un nuevo capítulo y muy importante de la historia contemporánea del centro-derecha alcoyano, porque altera un panorama político que sigue siendo interesante, pero de otra manera. En el seno del PP local, entre la sufrida militancia, se tenía confianza en que la gestión de Quique Ruiz diese sus frutos y el partido empezase a remontar desde el semisótano en que lleva tiempo metido.

La indudable experiencia periodística le ha permitido documentar sus propuestas, justificar sus acciones y poner en un brete un día y otro también al gobierno de Toni Francés, que había disfrutado de una legislatura anterior muy plácida y que ahora en muchas ocasiones se ha visto contra las cuerdas y obligado a reaccionar. No hay más que echar un vistazo a las propuestas esgrimidas por los demás grupos, en muchas o demasiadas ocasiones fruto de la idea pasajera o de la oportunidad.

No ha habido euforia pública de la comunidad local socialista pero imagino que la fiesta debe haber sido privada, en la misma proporción que los populares alcoyanos de corazón han vivido días de luto, porque son conscientes de que con la gestión de la legislatura se podía aspirar a un resultado que con otro líder está aún por ver, aunque cuente con el respaldo directo e incondicional de la dirección provincial y autonómica.

¡Ah! He leído que se respeta en la lista a los demás concejales, lo cual está muy bien, salvo por el detalle de que al menos dos de ellos son personas que entraron con su equipo. ¿Echamos al entrenador pero mantenemos la plantilla? Resulta desconcertante, pero ahora sigo los toros desde la barrera y no estoy al día, salvo que algún tema me resulte interesante, como es el caso: siempre me he ocupado de la actualidad del centro-derecha alcoyano y el gusanillo quema.

Ja vorem! Que dicen en mi tierra.

*https://www.aramultimedia.com/el-pp-dalcoi-recolza-la-gestio-de-quique-ruiz-al-capdavant-de-loposicio