Lectura juvenil amena i agradable -un polar, a dir dels francesos- amb una poli a la catalana, inversemblant, però que se’n surt de totes les malifetes dels brètols, per impossible que semble. Andreu Martín, un veterà expert en les novel·les de lladres i serenos, ens ofereix una història que sembla una versió autòctona de l’astronòmic èxit mundial que va ser El codi Da Vinci, de Dan Brown, que fins i tot està referenciada al text.
L’obra La nit que Wendy va aprendre a volar és xicoteta, es llig en un no-res, i les concomitàncies amb l’esmentada obra es refereixen al temps, perquè l’acció és ininterrompuda i tot transcorre en una nit, gairebé com en una tragèdia grega; a l’ambientació, amb els maçons -anomenats en català paletes- els il·luminati, “l’ull de Déu”, les societats secretes; al dolentíssim, el professor Marc Asín, que també és un setciències apassionat de la història que recorre al crim per trobar l’objecte dels seus desitjos; i també al protagonista, en aquest cas una valenta xica jove, la Wendy Aguilar, dels Mossos d’Esquadra, amb l’acompanyament de dos inspectors experimentats i amb molta cultura, l’Andrea i el Llorenç, que en conjunt fan el paper que en el cinema va immortalitzar l’actor Tom Hanks amb el suport d’Audrey Tautou. L’acció no és a París, sinó a Barcelona i els seus voltants, però poc importa.
En conjunt, una novel·la negra curta, que passa com un llamp en una tronada d’estiu o com un estel fugaç, un meteor igni que esclata amb celeritat, i que deixa un gran regust d’aventura amb pinzellades culturals, socials i urbanístiques. Una interessant proposta, ben acceptada vist el fet que hi ha hagut fins a tres novel·les més.
La nit que la Wendy va aprendre a volar.
No obstant això, la novel·la arranca com qualsevol història romàntica. La parella policial n’està enamorada, però xic coneix xica nova, la espaterrant inspectora Andrea, i trenca amb la d’ara, que és la Wendy. Així que mentrestant trenquen amb les seues sirenes la calma de la nit barcelonina, Roger Dueso fica metafòricament a la porta a la seua enamorada, just abans de trobar-se amb un mort, un cadàver de la societat benestant catalana, en una casa que sembla un palau modernista.
Mentre Roger entra a la casa i comença el treball, Wendy detecta a fora, entre els curiosos, una noia, la Mom, que s’escapoleix i ella li va al darrere: l’enxampa al metro, entre les vies, mentre el tren passa pel costat. Totes dues salven la vida pels pèls. Els brètols entren en acció i segresten la Wendy, que acaba al fons del mar, nugada a un aparell; la policia se’n surt de miracle i també veu com la Mom cau des d’un cinqué pis, encara que també se’n surt: és una altra heroïna supervivent com i quan siga.
Al final, apareix també el dolentíssim, el professor Marc Asín, que mata a qualsevol amb l’objectiu d’aconseguir “L’ull de Déu”, una joia valuossíssima amb una càrrega d’història molt important, en la línia, com hem dit al principi, d’El codi Da Vinci. L’inici, el desenvolupament i la conclusió són semblants, encara que a la novel·la internacionalment coneguda no hi ha història d’amor entre els protagonistes; de fet, Roger ho intenta amb l’Andrea, però no queda clara quina serà la continuació.
Juliol/Agost 2021
