EL TRIANGLE ROSA O LA REALITAT DE LA VIDA

Els llibres tenen la virtut d’obrir reflexions al voltant de coses que hem viscut o hem aprés, i de vegades ens traslladen a realitats més o menys properes. Així, El triangle rosa -Silvestre Vilaplana, Bromera, 2006- ens retrotrau a la famosíssima llei franquista de Vagos i Maleantes, que s’ha vinculat darrerament a l'ordenança de mendicitat que ha aprovat l’ajuntament d’Alacant. No pots deixar de costat que cada dia en passar pel centre de camí a la faena veus a persones que, en efecte, demanen diners als vianants o han dormit i viuen a sota del forat d’un caixer automàtic o en un racó del jardí de l’avinguda General Marvà. Multar a aquesta gent? És la solució que pertoca? Costa de comprendre.

Unes quantes pàgines més endavant, he ensopegat amb el Silvestre Vilaplana experimentat professor, al moment on explica les notes dels alumnes, des de la perspectiva dels estudiants i contraposada amb la realitat: “el de física m’ha suspés i quasi tenia un cinc (realitat: té un tres i mig de mitjana)...”, en un context d’ambientació molt real d’allò que suposa un centre educatiu de secundària contemporani, i que l'escriptor coneix i trasllada com ningú!

Silvestre Vilaplana / Bromera Lletres

I, en tercer lloc, el símbol del triangle rosa, que no ho coneixia o ho havia oblidat. La identificació dels jueus als camps d’extermini nazis era sabuda, però no aquella dels homosexuals o “maricons”, invertits, desviats, etc., que són les denominacions habituals en aquells temps… i desgraciadament també sembla que en els actuals, encara que això pensàvem que estava superat.

El protagonista, Dani, viu la descoberta de la seua personalitat, de la seua identitat, amb tots els dubtes i les preocupacions que això comporta. Unes reflexions molt acurades i descriptives -i també profundes- al llarg de gairebé cent cinquanta intenses pàgines: “No pense tolerar mai triangles rosa que vulguen humiliar-me”, afirma al final.

Un llibre del qual m'havien parlat alumnes ací i allà, amb positives vibracions, que ara s’han confirmat amb escreix, per la història, per les reflexions i per allò que sempre aporta una publicació, és a dir, la feina d’un escriptor: coneixements, debats interiors, noves perspectives al voltant d’allò que pensaves. En aquest cas, com a mostra, una informació que desconeixia al voltant de Judy Garland -la del Màgic d’Oz-, el seu soterrament i l’arc de Sant Martí.

Un llibre allunyat de les novel·les lleugeres que de vegades llegim i gaudim als instituts. Una meditació intensa d’una situació que marca l’adolescència de moltes persones i les relacions amb el seu entorn personal.

I tot amb el segell personal de l'autor, professor i mestre d'escriptors.

PD. Adjunte un xicotet vídeo de la web de Bromera on una jove, Laia, explica el seu punt de vista de la novel·la. Molt interessant i complementari!

https://bromera.com/educacio/espurna/4112-el-triangle-rosa-9788490267288.html

ELS PERILLS DEL MÒBIL EN CLAU D'ESO

Imagineu una invasió zombi al vostre institut? Més o menys això, però d’una manera original, tremendament adaptada a la realitat adolescent del segle XXI, és el que proposa El dia dels influencers vivents, original de Loopy Teller Studio i recentment difosa per Bromera, dintre la col·lecció La Tira. A més a més, ho fa amb el llenguatge dels dotze anys, moltes vegades difícilment comprensible per als adults.

    De la mà de l’equip valencià Loopy Teller Studio, integrat per Carles Vallés i Rubén Rico, aquest volum de cent i poques pàgines combina text, dibuixos i còmic, a l’hora d’engranar una història amb grans dosis d’actualitat: els perills de la utilització abusiva i addictiva del mòbil, encara que siga d’una manera metafòrica.

No són zombis, sinó influencers, però el resultat és el mateix. El perill d’una aplicació desconeguda i d’un wifi vampiresc combinats causa el caos en un institut, on tothom sofreix una mutació, excepte alguns protagonistes, que són precisament els castigats, els que pateixen el terrífic geni d’una cap d’estudis que sembla un ogre.

Tota mena de tipus característics d’un institut, amb diferents estils d’alumnes i de professors, explicat amb un llenguatge de vegades seriós i de vegades col·loquial, amb un resultat molt dinàmic i -com he apuntat- sovint de complexa aproximació per als adults, que no són en cap cas els destinataris del llibre.

Així que ens trobem davant d’una publicació molt interessant, molt moderna i molt pròxima als jóvens actuals, aquells que se situen davant del bot a allò que és desconegut, a l’insòlit món d’un institut de secundària, amb les seues normes i perills.

UN POLICÍAC FARCIT DE POESIA

Pasqual Alapont ens acaba de sorprendre amb una nova novel·la*, un “polar” com dirien en França o un “thriller” als països anglosaxons, de poc més de cent pàgines que es llig en un sospir, en una estoneta agradable i intensa. Perquè no dona cap treva. És intens des de la primera línia fins a la conclusió i no deixa ni respirar.

    A més a més, per a molts lectors de segur que suposarà una descoberta poètica, perquè l’autor expressa el seu gust pels versos, mitjançant fragments acurats i oportuns de rimes clàssiques i contemporànies, valencianes, anglosaxones, de l’època musulmana, i sense deixar de costat a Kavafis, contemporani però a hores d’ara esdevingut un veritable mestre de la poètica.

    La temàtica és policíaca a partir d’un fet luctuós en un institut i a poc a poc desvetlla una històrica negra, bruta, horrible, tràgica, dolorosa, que implica gent innocent. Normalment, els brètols -en la novel·la, pinxos- s’ataquen als més dèbils, als qui són diferents i que simplement volen viure amb tranquil·litat i gaudir de la seua felicitat, sempre complicada.

    Una cita de Whitman d’a penes dos versos es converteix en un fil conductor del relat, perquè la descobrim en les primeres pàgines i la tenim present fins al final.

    Una lectura molt recomanable per la història, els versos i els poetes, el vocabulari que cal treballar una mica i la contundència del relat, que no deixa indiferent persona.

*Versos per a un cadàver - Bromera/Espurna - 2021