LA MÀGIA DELS LLIBRES MALEÏTS

Quan el tema va de llibres, a casa ens acostuma a interessar. I si a la paraula llibres en el títol li afegeixes una original pintura del déu Thot, la temptació es converteix en irresistible.

Em refereix a Llibres amb perfum de sang, una de les darreres publicacions de Silvestre Vilaplana (Jollibre/Santillana - 2015), que avise enganxa des de la primera pàgina fins a la darrera línia. No exagere; és així.

    Cal explicar també que sense haver-hi cap relació, m'ha sovint recordat El club Dumas, d'Arturo Pérez Reverte, i més encara la pel·lícula La novena puerta, que va ser l'adaptació que Roman Polanski va fer del relat. Totes dues novel·les van de llibres, de llibres famosos, maleïts en molts casos, i tenen un protagonista que investiga, però tampoc tenen res a veure, encara que ha resultat molt difícil desprendre'm de la figura de Johnny Deep en el paper de l'investigador bibliòfil Lucas Corso. L'escriptor d'Alcoi ens presenta un inspector/detectiu de Scotland Yark, Samuel Andras, que físicament té poc a veure amb l'actor

nord-americà, però que no manca d'habilitat i saviesa.

    Més tard he trobat més elements o fets coincidents... que us tocarà descobrir com a lectors, perquè em negue a enfastidir les persones interessades en la novel·la, que evidentment recomane. Les informacions dels llibres que es presenten són atractives en alt grau i pel que fa a la meua persona, ja en tinc alguna en perspectiva. Lectures que condueixen a altres lectures. Wilde, Borges, Goethe... són alguns dels noms que hi apareixen.

    Fa poc més d'un any vaig parlar d'un altre llibre de Vilaplana, El triangle rosa, absolutament distint d'aquest d'ara(https://elblogdemarioc.blogspot.com/2022/05/el-triangle-rosa-o-la-realitat-de-la.html). Mentre aquell tracta temes de la realitat diària, de la dura quotidianitat, aquest és més lleuger, més de vacances, de gaudir de la lectura per pur plaer: sentir goig de la llengua, del tema, de les desventures dels protagonistes, de les sorpreses, etc. Però un mestre és un mestre, encara que el context no siga el mateix.

    Una magnífica proposta, ara que anem de cara a l'estiu...

    

EL TRIANGLE ROSA O LA REALITAT DE LA VIDA

Els llibres tenen la virtut d’obrir reflexions al voltant de coses que hem viscut o hem aprés, i de vegades ens traslladen a realitats més o menys properes. Així, El triangle rosa -Silvestre Vilaplana, Bromera, 2006- ens retrotrau a la famosíssima llei franquista de Vagos i Maleantes, que s’ha vinculat darrerament a l'ordenança de mendicitat que ha aprovat l’ajuntament d’Alacant. No pots deixar de costat que cada dia en passar pel centre de camí a la faena veus a persones que, en efecte, demanen diners als vianants o han dormit i viuen a sota del forat d’un caixer automàtic o en un racó del jardí de l’avinguda General Marvà. Multar a aquesta gent? És la solució que pertoca? Costa de comprendre.

Unes quantes pàgines més endavant, he ensopegat amb el Silvestre Vilaplana experimentat professor, al moment on explica les notes dels alumnes, des de la perspectiva dels estudiants i contraposada amb la realitat: “el de física m’ha suspés i quasi tenia un cinc (realitat: té un tres i mig de mitjana)...”, en un context d’ambientació molt real d’allò que suposa un centre educatiu de secundària contemporani, i que l'escriptor coneix i trasllada com ningú!

Silvestre Vilaplana / Bromera Lletres

I, en tercer lloc, el símbol del triangle rosa, que no ho coneixia o ho havia oblidat. La identificació dels jueus als camps d’extermini nazis era sabuda, però no aquella dels homosexuals o “maricons”, invertits, desviats, etc., que són les denominacions habituals en aquells temps… i desgraciadament també sembla que en els actuals, encara que això pensàvem que estava superat.

El protagonista, Dani, viu la descoberta de la seua personalitat, de la seua identitat, amb tots els dubtes i les preocupacions que això comporta. Unes reflexions molt acurades i descriptives -i també profundes- al llarg de gairebé cent cinquanta intenses pàgines: “No pense tolerar mai triangles rosa que vulguen humiliar-me”, afirma al final.

Un llibre del qual m'havien parlat alumnes ací i allà, amb positives vibracions, que ara s’han confirmat amb escreix, per la història, per les reflexions i per allò que sempre aporta una publicació, és a dir, la feina d’un escriptor: coneixements, debats interiors, noves perspectives al voltant d’allò que pensaves. En aquest cas, com a mostra, una informació que desconeixia al voltant de Judy Garland -la del Màgic d’Oz-, el seu soterrament i l’arc de Sant Martí.

Un llibre allunyat de les novel·les lleugeres que de vegades llegim i gaudim als instituts. Una meditació intensa d’una situació que marca l’adolescència de moltes persones i les relacions amb el seu entorn personal.

I tot amb el segell personal de l'autor, professor i mestre d'escriptors.

PD. Adjunte un xicotet vídeo de la web de Bromera on una jove, Laia, explica el seu punt de vista de la novel·la. Molt interessant i complementari!

https://bromera.com/educacio/espurna/4112-el-triangle-rosa-9788490267288.html