martes, 13 de junio de 2023

LA MÀGIA DELS LLIBRES MALEÏTS

Quan el tema va de llibres, a casa ens acostuma a interessar. I si a la paraula llibres en el títol li afegeixes una original pintura del déu Thot, la temptació es converteix en irresistible.

Em refereix a Llibres amb perfum de sang, una de les darreres publicacions de Silvestre Vilaplana (Jollibre/Santillana - 2015), que avise enganxa des de la primera pàgina fins a la darrera línia. No exagere; és així.

    Cal explicar també que sense haver-hi cap relació, m'ha sovint recordat El club Dumas, d'Arturo Pérez Reverte, i més encara la pel·lícula La novena puerta, que va ser l'adaptació que Roman Polanski va fer del relat. Totes dues novel·les van de llibres, de llibres famosos, maleïts en molts casos, i tenen un protagonista que investiga, però tampoc tenen res a veure, encara que ha resultat molt difícil desprendre'm de la figura de Johnny Deep en el paper de l'investigador bibliòfil Lucas Corso. L'escriptor d'Alcoi ens presenta un inspector/detectiu de Scotland Yark, Samuel Andras, que físicament té poc a veure amb l'actor

nord-americà, però que no manca d'habilitat i saviesa.

    Més tard he trobat més elements o fets coincidents... que us tocarà descobrir com a lectors, perquè em negue a enfastidir les persones interessades en la novel·la, que evidentment recomane. Les informacions dels llibres que es presenten són atractives en alt grau i pel que fa a la meua persona, ja en tinc alguna en perspectiva. Lectures que condueixen a altres lectures. Wilde, Borges, Goethe... són alguns dels noms que hi apareixen.

    Fa poc més d'un any vaig parlar d'un altre llibre de Vilaplana, El triangle rosa, absolutament distint d'aquest d'ara(https://elblogdemarioc.blogspot.com/2022/05/el-triangle-rosa-o-la-realitat-de-la.html). Mentre aquell tracta temes de la realitat diària, de la dura quotidianitat, aquest és més lleuger, més de vacances, de gaudir de la lectura per pur plaer: sentir goig de la llengua, del tema, de les desventures dels protagonistes, de les sorpreses, etc. Però un mestre és un mestre, encara que el context no siga el mateix.

    Una magnífica proposta, ara que anem de cara a l'estiu...


    

No hay comentarios:

Publicar un comentario