L'ALT PREU DEL RISC EXTREM

Hi ha una pel·lícula de Steven Seagal, que de jove en va fer alguna interessant, encara que totes eren la mateixa, on li pregunten si havia escalat l'Everest. Era una qüestió

Lugares de aventura.com

prova destinada a calibrar el detector de mentides, però com que va contestar afirmativament va complicar l'assumpte: ningú hi pujava als anys huitanta. Ara... fa vergonya veure les fotos amb la cua de suposats muntanyers al cim del planeta.

https://www.lugaresdeaventura.com/noticia/el-everest-amenaza-con-volverse-embotellar-este-verano-con-un-millar-de-alpinistas

    I l'alta muntanya és molt, molt perillosa. Per desgràcia, en Alcoi ho sabem molt bé: en setembre farà dos anys que Sergi Sempere,

un jove i talentós músic local, percussionista de l'Orquestra de cambra de Ginebra, va caure poc després d'haver completat l'ascensió al Montblanc. A la baixada, va relliscar i es va precipitar cap al costat italià. Era un tram aparentment senzill, però com va explicar un comandant de la gendarmeria francesa d'alta muntanya*, a eixa altitud tot és difícil. Molt trist, però real. El dol per la seua desaparició va ser internacional.

https://scherzo.es/el-percusionista-espanol-sergi-sempere-muere-a-los-30-anos-en-el-mont-blanc/

    Encara que Sergi Sempere no havia estat el primer. En juliol de 2009, un altre alcoià, Luis María Barbero, va desaparéixer mentre intentava arribar al cim del Gasherbrun II, de 8.036 metres d'altitud i situat al Pakistan. El muntanyer va tractar de

coronar ell a soles, entre unes condicions meteorològiques adverses, però no se l'ha tornat a veure. A més, no es va poder fer una recerca fins a dies més tard per causa del mal temps i sense cap esperança.

https://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/723/1250978406.html

    Baixar a contemplar la meravellosa estampa del cementeri que en realitat és el Titànic en un submarí de butxaca? Fantàstic... i perillosíssim en grau superlatiu o extrem. Estic seguint la història sense conéixer el final, que em sorprendria no fora un desastre, com així ha ocorregut, finalment. Llig que mai un submarí civil havia sobrepassat els 3.000 metres de profunditat i el Titànic està a 4.000. Com aquell que diu, el mateix que donar un cop d'ull al fons del cab de les Hortes, en Alacant, que és la màxima profunditat que jo he arribat.

Imatge del submarí / Oceangate

    Si el Titànic va rebre un càstig diví, en podríem dir, per allò de la prepotència humana d'un gegantesc vaixell insubmergible, fantàstic, ràpid com cap altre... que no va poder acabar el primer viatge, què dir d'un submarí que desapareix 111 anys més tard amb un grup de turistes que a còpia d'un quart de milió de dòlars volia veure les restes del transatlàntic? Coincideix amb el creador dels Simpson que ha parlat dels riscos extrems d'aquest tipus d'experiències, i també amb l'advocat ianqui que tenia el lloc reservat, però que va tenir un compromís laboral urgent d'última hora. Segur que no li cobra al client!

    Mesos enrere, vam parlar a les meues classes a l'IES Jorge Juan d'una altra experiència arriscada per a gent amb la cartera ben grossa: Space X. La nau espacial que et pot traure de la Terra. En un dels darrers viatges, el vàter va deixar de funcionar i van estar dos dies en òrbita sense poder utilitzar-lo. I com ho feien? Va preguntar un alumne. Caldrà imaginar, vaig contestar, perquè no es pot obrir la finestreta...

    Almenys, aquests milionaris van tornar sans i estalvis. No molt nets, imagine, però il·lesos. La qual cosa és molt important!

    Són activitats que ens omplin d'adrenalina i/o testosterona i de felicitat, però de vegades paguem un preu que ens deu fer reflexionar una mica, especialment ara que anem cara l'estiu. 

* Us annexe l'informe de la gendarmeria francesa al voltant del malaurat músic alcoià.

https://www.sudouest.fr/france/deces-accidentel-d-un-alpiniste-espagnol-de-31-ans-dans-le-mont-blanc-5774284.php?fbclid=IwAR0xgjkuUCBfB4tqveHFqp0IZZMPpDY_SN1cJzqA7Q76hHlgHBs7706vyP0