ANIMALS QUE CAUEN DEL CEL

Les notícies d'animals acostumen a ser divertides, en general per la ingenuïtat que aporten, o per la fera ferotge, com el matrimoni alemany que va baixar del cotxe en un parc salvatge d'Alacant per acaronar els tigres... En el cementeri estaran pensant al voltant del fet, imagine. A banda, estan les curiositats, que de vegades coincideixen.

En un cas, perquè un gat va

Forat deixat pel gat al parabrisa

travessar el parabrisa d’un cotxe i va aterrar al seient del copilot, mort evidentment. Les indagacions posteriors van concloure un fet sorprenent: una àguila havia agafat el gat de terra i s'havia envolat, però el felí, emprenyat, es va soltar i va caure... Dintre del vehicle. A la conductora no li faltava l’humor, perquè va cridar els serveis d’emergència: “No em creuran mai”. Aquest episodi es va produir al parc nacional de Great Smoky Mountains, en l’estat nord-americà de Carolina del Nord.

L'hivern en curs està resultant especialment dur, encara que a dir de molta gent és mentida que hi haja canvi climàtic. Als EUA hi pensen sovint, però fa pocs dies en localitats de Florida com Orlando van arribar-hi a quatre sota zero, a la qual cosa ni els habitants ni la natura estan acostumats. Com si passés a Benidorm, podríem dir.

Ni tampoc ho estan les iguanes,

Iguanes congelades

encara que són de sang freda, em sembla, perquè han acabat per congelar-se i caure a terra des dels arbres. Per causa que són una espècie invasora o depredadora, les autoritats han aprofitat l'oportunitat per a fer una eutanàsia col·lectiva... Coses que passen, encara que el canvi climàtic siga un invent dels demòcrates, que per aquelles terres és sinònim del nacional “roig”.

Ah! He llegit que en Puerto Rico els gossos vagarívols es mengen les iguanes, encara que sembla que aquests rèptils poden ser transmissors de la salmonel·la.

Font: diari La Dépêche.

Fotos: North Caroline Highway / Christopher Martin

AN AUTHENTIC WALKING DEAD / UN AUTÈNTIC MORT VIVENT

I read a long time ago that The Walking Dead was a fantastic TV series. I really remembered I saw some episodes and it was good, but I didn't like it very much. I prefer other topics when watching TV.

However, life is more real than

the TV world, and recently in Thailand there was an authentic walking dead, because a forty-eight year-old man came back to his home although he was buried fifteen days earlier.

Thai police found a deceased man, but they made a mistake in the identification. The unfortunate family accompanied the body to the cemetery where later the man was buried.

Fifteen days later, the deceased returned home, to the astonishment of the family. They could believe their eyes. The man's mother fainted.

At least, an authentic walking dead!

Source: La Dépêche newspaper

Un autèntic mort vivent

Vaig llegir fa molt de temps que The Walking Dead era una esplèndida sèrie de televisió. Recorde que vaig veure alguns episodis i que estava bé, però no em va omplir el cor. Preferisc altres temes quan veig la televisió.

Tanmateix, la vida és més real que el món televisiu, i recentment a Tailàndia hi va haver un autèntic mort vivent, perquè un home de quaranta-vuit anys va tornar a casa seua tot i que havia sigut soterrat quinze dies abans.

La policia tailandesa havia trobat un home mort, però es va equivocar en la identificació. La desafortunada família va acompanyar el cos fins al cementiri, on posteriorment l’home va ser soterrat.

Quinze dies després, el difunt va tornar a casa, per a l’estupefacció de la família. No es podien creure el que veien. La mare de l’home es va desmaiar.

Al cap i a la fi, un autèntic mort vivent!

Font: Diari La Dépêche

Foto: Viquipèdia Commons

MÚSICA INTEMPORAL

Mig segle, mig segle. Aquest 2026

comença amb commemoracions veritablement interessants, des d'una perspectiva musical, amb la coincidència que han transcorregut cinquanta anys. Sí, com sona. Sembla que va ser ahir, però tota una vida ha quedat enrere.

De fet, des de fa unes setmanes hi ha obres al local de l'antic El Búho, la primera discoteca d'Alcoi i de molts quilòmetres més enllà, on encara es pot veure

algun indici d'allò que vam gaudir al seu temps, l'època de Travolta i la febre de dissabte a la nit, de Donna Summer i tanta gent més.

Precisament, a finals del 25 un disc imprescindible arribava a aquesta efemèride.

Ni més ni menys que Wish you were here, de Pink Floyd. Tothom és devot de Dark face of the moon; tanmateix que per a mi, l'entrada del disc de la portada de l'home en flames, amb el teclat de Rick Wright, va ser i és encara el súmmum. El LP, que per descomptat conserve, està fet pols. Ahir tarda la vaig sentir… i també en el moment present, mentre corregeix el text.

Ara, una altra joia - Desirée, de Bob Dylan- fa les bodes d'or. Un disc que vaig descobrir per la discotequera Hurricane, però que té cinc o sis perles més

amagades, com O Sister, Isis o Sara. Mai he estat un especial admirador de Dylan, més enllà de Blowing in the wind o la de les portes de l'infern, però aquest disc em va colpejar fort abans i ara. Per cert, la de Blowing li la feia posar a Lluís Pérez, locutor de Ràdio Alcoi, quan treballava en estiu... I també Me colé en una fiesta, de Mecano. Joventut!

En tercer lloc, Gener del 76, el disc de Llach que va arribar al zenit només morir el cabdill. Les versions de La gallineta o L'estaca, entre la passió desenfrenada del públic, el fan únic, musical, políticament i també històrica. Tot i això, Llach sempre serà per a mi sinònim del Viatge a Itaca, que repeteix sovint. Igualment ahir!

I per concloure sense fer una

tesi doctoral, aquests dies fa cinc dècades que l'ELO, és a dir Electric light orchestra va aconseguir el seu primer gran èxit internacional, Evil woman, del LP Face the music. No va ser number one, però es va col·locar molt bé als països anglosaxons i va obrir el camí a posteriors obres d'art d'aquest grup de rock simfònic.*

* Aquí us deixe música per a escoltar mentre llegim!

 

https://www.youtube.com/watch?v=Tu7oq3VNgpY&list=PLfimnwaZdumgdg-BPofqK8h6cdkxIxe2H

https://www.youtube.com/watch?v=LBtuk4JcYTs&list=RDLBtuk4JcYTs&start_radio=1

https://www.youtube.com/watch?v=Tc2NpNqDgPE&list=PLfGibfZATlGojRzwpyquwGnYK-MuWY4_G&index=5

https://www.youtube.com/watch?v=tQlAf6rkZZ8&list=PLvwcMpcY3DPbAvwKqrASirws2xPRSLYs5&index=7

FRED, CURSA FESTIVA I SOROLL INHUMÀ

Poques paraules sintetitzen

el canvi d’any en Alcoi. El fred amb calamarsa aquest primer matí de 2026: els cotxes de La Beniata estaven glaçats, com la vegetació al voltant del poliesportiu, res que els guants i la bufanda no deixe de costat.

A banda, el 31, a la tarda, la Sant Silvestre, un clàssic del programa alcoià, amb disfresses, bon humor, esport i algunes costeres que no desmereixerien en el Tour de França.

I tot el dia, soroll. Un

terrabastall inhumà en la plaça d’Espanya, que va tindre seqüeles entre persones que hi anàrem (jo mateix en soc un). Desconec si el grup o el DJ era millor o pitjor, si les cançons eren bones o dolentes, el que sí que puc dir és que l’estrèpit era inaguantable, desmesurat… Perillós? I el que escriu ha viscut més de trenta alardos treballant al Cantó del pinyó, i que alguna

cosa en sap de brogit.

A la tarda hi tornarem per la referida cursa, però férem mitja volta per la Casa de la Cultura, on ja arribava l’esgarrifador aldarull.

Qui ho ha impulsat i permés

segur que no ha pensat en la gent que poguera estar pels voltants o que residisca en la plaça, i sorprén perquè als Moros i Cristians ja s’han pres mesures per a evitar les músiques aclaparadores pel centre.

Targeta vermella, sense cap dubte.

VELL ANY/NOU ANY

Un nou any que s'albira o

un vell any que s'esgota, tant hi fa, encara que el final de 2025 per aquestes terres ha sigut per a oblidar i plorar. En la vida havia detectat una quantitat d'obituaris així, de gent major, de dramàtics accidents i també de gent jove, molt jove!

    Així és la vida i ens toca tirar endavant siga com siga, amb el desig que el 2026 siga millor. Home! Pitjor, serà complicat, però tot és possible en diumenge, com deia aquell programa de televisió en blanc i negre.

    Com a detall/il·lustració aporte dos models de calendari 2026 que han preparat els amics i amigues de Miró Coleccionismo, d'Alcoi, originals de Mario Domínguez i veritablement encantadors. 

Correu que hi volen!

A reveure en 2026.

PER NADAL, SANT JORDI

Abans anàvem a la missa del Gall, que ara és a les set de la vesprada, em sembla, mentre que en l’actualitat eixim a córrer per Alcoi a les nou del matí

del dia de Nadal. Nous temps, noves tradicions. A partir del grup “Poc a poc” -una cosa així com escriure hatletismo en castellà- es fa una mena de trotada pel poble, que inclou dos parades amb foto, una de les quals es fa davant de la imatge de Sant Jordi

de la Rosaleda.

    I enguany tenia morbo per la nova estructura del recinte, que ha canviat l’escala de ciment per una superfície més plana. Allí he anat per allò de fer una foto que he fet diferents vegades, però amb novetat afegida. I la veritat és que ha resultat com amb l’escala, però sense escala. Tothom

s’ha situat i Paco ha fet les fotos oficials reglamentàries.

He saludat gent com Alberto Belda, Quique Ruiz o l’estimat Pepe Osuna, veritable sex-symbol de Batoi! Després, ells han marxat cap a la plaça d’Espanya i el carrer Oliver i jo he comprat un panettone que em faltava.

Bon Nadal i millor 2026!

ANTONIO REVERT, EL CRONISTA DEL BURGO

Aquí comparteix amb vosaltres un simbòlic article que es va publicar diumenge al web del Diari INFORMACIÓN, unes ratlles per a recordar a quelcom de bo, de gran persona, d'il·lustre persona, que ens va deixar dissabte 13 de desembre, a 95 anys.

Això sí, us deixe la foto completa, amb Antonio Revert, Paco Alba i egomet, que va fer X. Terol en 1989.

EL CRONISTA DEL BURGO

En vísperas navideñas, la vida nos ha dejado sin Antonio Revert Cortés. A los 95 años y muy poco después que sus colegas profesionales y amigos Gregorio Coloma y Vicente Boronat, Alcoy pierde un nuevo hijo ilustre, con una trayectoria difícil de concretar en un espacio limitado, pero que los lectores de INFORMACIÓN recordarán perfectamente por los años que nos animó los domingos con sus mordaces y pulcras columnas, en gran parte recogidas en los libros Crónicas del burgo I y II.

            Marido y padre de

familia numerosa, Revert compaginó su profesión judicial como procurador -aunque también era abogado, registrador de la propiedad, bibliotecario de Alcoy, etc.- con una trayectoria cultural que le llevó no sólo a publicar numerosos libros sino a colaborar en la promoción de entidades culturales, como La Cazuela, por ejemplo. La Historia de Alcoy de Julio Berenguer incluye 65 citas bibliográficas de obras de Revert y estoy seguro de ello porque acabo de contarlas. Retratos al minuto, El maquinismo en Alcoy, Un industrial textil: Anselmo Aracil, son algunos de sus libros, sin olvidar su sainete festero: Si la teua filà no t’apanya, apunta’t a la Llaganya.

            Como procurador, intervino en una profusión de casos que figuran en los libros de historia, junto con miles de procedimientos judiciales rutinarios. Valga como muestra el doble crimen del Hotel Comercio, a cuya reconstrucción acudió in situ. Tengo anotado su testimonio verbal de aquel acto, sus impresiones.

            También está el político, el presidente local de la UCD, que anteriormente, en el franquismo, había acudido a sesiones clandestinas en la Librería Brotons. Solía contar en los cafés matutinos que fue el último en abandonar el barco centrista: él entregó las llaves de la sede cuando el partido de su admirado amigo y mentor Adolfo Suárez se desmoronó. Luego siguió la política, pero más en segundo plano, en el café matutino con los amigos en el Bar Ideal, cercano a su despacho profesional.

Lo dicho. imposible sintetizar en unas líneas toda una vida, con una actividad profesional y cultural incesante, imparable.

Un abrazo a toda la familia.