DESCANS

El dia del Descans 2026 en Alcoi

Insòlit desmuntatge en el dia del Descans

ha arrancat més matí que la Primera Diana: algú ha tingut la brillant idea de llençar una mascletada a les quatre i poc de la matinada en la zona de l'antic col·legi de Cervantes… Sense paraules. Encara que no era el tema de la dissertació, curta, en qualsevol cas. No és dia per a excessos i elucubracions.

Vaig escriure de les Festes de Moros i Cristians de fa 20 anys, de les coses que van ocórrer, però en vaig guardar una, perquè era post festera. Del dia del Descans, més concretament.

Resulta que al centre d'Alcoi, mentre un eixam de brigades de tota mena tractava de tornar

Retirada immediata del cavall de Sant Jordiet

el poble a la normalitat, i els qui treballàvem normalment anàvem al Savoy o al Reconquista pel café, en un intent de desapegar els parpelles i construir una crònica viable d'alguna cosa.

Aquell llunyà matí, entre tot l'enrenou, una cosa sorprenent cridava l'atenció: havia començat el desmuntatge del castell de Festes. Sorpresa absoluta. Una de les torrasses havia desaparegut a mitjan vesprada, quan encara estava calent de les bengales de Sant Jordiet. I, per cert, el cavall va ser retirat ipso facto.

L'assumpte tenia una explicació: la imminent filmació de la pel·lícula Manolete, que anava a trasbalsar el centre de la ciutat durant setmanes.

Operació de neteja al centre d'Alcoi en 2006

La gent cinematogràfica tenia necessitat de la plaça expedita i per això l'operació castell fora. No tinc tanta memòria: m'ha aparegut una foto.

De la pel·lícula podem parlar un altre dia, però del Descans, poc més cal dir. Jornada de reflexió i contenció, entre les operacions de tornada a la rutina que estan en marxa. Any superat!

NOSTÀLGIA DE 2010

Per pur atzar, he trobat unes fotos de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2010, que comparteix amb vosaltres. La casualitat vol que els càrrecs festers són les mateixes filaes que enguany. Vos deixe unes imatges, que inviten a la nostàlgia, com tot allò que ens recorda els temps superats!

23 D'ABRIL

Un any ens va enxampar en Vielha

i com que el 23 d’abril és festiu en Catalunya, anàrem a Bagnères-de-Luchon, que tots coneixem pel Tour de França i que està agermanada amb la nostra veïna homònima, però allò que és comú és estar per aquestes terres (encara que l’any passat ens traslladàrem a la platja)...

    A la fi, digressions d’un dia

especial, amb esdeveniments familiars dolorosos de recuperar, onomàstiques actuals i passades -també endolades-, que tampoc és festiu -ni són les Festes de Moros i Cristians-, però ho celebrem com si ho fora. Confesse que em sent una mica fora del cossiol quotidià… Tampoc importa.

Jornada marcada en vermell simbòlic en Alcoi, en qualsevol cas, que majoritàriament commemorem d’alguna manera. Com vaig fer ahir, les imatges fan millor efecte que les paraules. Us en deixe unes quantes del dia de Sant Jordi de 2006.

Bona festivitat i millor lectura!

AQUELLES FESTES DE 2006

Sí, no cal ser endeví per a deduir que fa vint anys de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2006, una efemèride com qualsevol altra. He revisat les imatges d’aquell any -em fa mandra anar a llegir a la revista de Festes digital- per a veure quines coses vam viure; com

estava el pati, per expressar-ho més col·loquialment. Doncs, Javier Morales era el president de l’Associació de Sant Jordi; Jordi Sedano, l’alcalde d’Alcoi, i Mario Santacreu, el regidor responsable. Es va jubilar Gaiato -ho sent, és i serà

Gaiato forever-, es va aprovar el disseny de dona col·laboradora dels Mudèjars, Els Muntanyesos i els Alcodianos van fer un coto en la Bandeja… Va ploure el dia de les Entrades. Como podem comprovar, un any com no importa quin altre. Ah! Espereu. Oblidava un detall: va ser l’any dels Pitufos. Segur que ja recordeu tot el que vam fer aquelles Festes. No hi ha res com un detall, com la magdalena de Proust, que ens reactiva les neurones memorístiques.

Excepte gent que conec del Casal i de la Festa, que és capaç

de detallar sense dubtar quina esquadra va eixir en 1994, qui era el cabo, el nom de la banda… el comú dels mortals tenim a l’abast del record els esdeveniments destacats, coses especials. I en el meravellós capítol de les esquadres especials, la de la Llana de 2006, coneguda popularment

pels Pitufos, va fer història. El color blau fosc que destacava combinat amb la negror d’un dia obscur, van diluir el plantejament del dissenyador, al costat, evidentment, del fet que la formació va fer la segona part del recorregut amb

set membres, entre l’estupefacció general i la rialla del cabo batidor, que no se l’aguantava. Alguna crònica de l’endemà va causar profunda sorpresa… Vos aporte la pista per si teniu curiositat.

No tinc cap intenció d’escriure més.

Gaiato fester

Al contrari, vos aporte algunes fotos que van molt més enllà de mil paraules i que segur que ens porten -com una altra magdalena- vivències, records, sensacions viscudes, en un 22 d’abril que no és dia de les Entrades!

Any de capità

Juan Vicente Capó, Octavio Rico, José Sanus i Enrique Rico en el sopar de l'Associació

MOCIÓ DE CENSURA EN ALCOI

Notícia bomba d'última hora: tres partits de la corporació municipal han arribat a un principi d'acord per a presentar una moció de censura i assumir el govern de la ciutat d'Alcoi, segons ha pogut confirmar aquest blog de fonts generalment bastant mal informades. La mesura suposarà un canvi d’alcalde i de composició del govern municipal.

Els representants de Partit Crepuscular*, Espasa i Somniar han tancat l'entesa

contra tot pronòstic, durant una reunió conclosa fa una estona en la sala reservada de la Filà Teulains, però que no ha passat desapercebuda per a aquest blog.

Com resulta que les divergències programàtiques impedien qualsevol acord al voltant de les polítiques que es desenvoluparan, el compromís s'ha aconseguit al voltant del territori. Això vol dir que cada partit governarà una part de la ciutat, i que l'alcalde serà mensual: cada mes obtindrà el càrrec un dels partits, i el primer torn serà per sorteig, segurament a la palleta més llarga.

El text definitiu de la moció està en fase de redacció ara per ara, però estem en condicions d'anunciar el repartiment. Així, el PC gestionarà Santa Rosa, el Centre històric i la Zona Alta; Espasa, la Zona Nord i l’Eixample, i Somniar es fa càrrec de Batoi, el Viaducte i la Font Dolça. Queda per tancar les urbanitzacions, encara que Somniar ha exigit l'Estepar i Montesol, mentre que Espasa tindrà el Baradello i Sol i Camp i el PC gestionarà el Sergent i Barxell.

Una resolució insòlita, però sembla que tancada al 100%, amb la idea de registrar oficialment la moció divendres, a fi que puga ser votada dimarts 28 d'abril, a les 9 del matí.

Continuarem informant!

*En record i homenatge al Califlato News, que publicava el periòdic Ciutat d'Alcoi.

SANTA FAÇ, TOTA UNA VIDA

Tota una vida, metafòricament, a la Goteta, al Diari INFORMACION i després tres anys d’ensenyament al terme municipal d’Alacant -la platja de Sant Joan no és sociològicament Alacant ciutat, un altre dia ho detallaré- ja era el moment de la Santa Faç. Hi vam anar dijous, quan tocava, amb una experiència més que satisfactòria. L’any vinent tractarem de fer la romeria sencera. Ho planificarem!

Amb fortuna o com a premi, arribàrem a la clau, al moment en què, a la plaça, el cor i l'orquestra atacaven l'Al·leluia de Haendel (per cert, sabíeu que Jimi Hendrix i Haendel van compartir casa en Londres? Jo ho he aprés aquests dies, a l’EOI), entre el fervor ciutadà i la contrició del clergat, nombrós i presidit pel bisbe d’Oriola-Alacant…

Vam seguir la cerimònia, vam compartir vivències amb antigues companyes del diari i vam fer un llarg tomb per l’ambient, les

paradetes, tantes vegades vistes en fotos i mai realitzades! Vam descobrir el torró de núvia, les mil botigues d’albergínies, els esmorzars a la vora de la vorera. Tot, a la fi.

Més tard, a poc a poc, vam encetar el camí

de tornada -cap al cotxe- entre el formiguer de jovençols que feien la ruta cap a la gran festa en la Platja de Sant Joan, entre una protecció blava i verda que en cap moment passava desapercebuda.

Una jornada assolellada, sense excessiva calor, amb bon ambient… Meravellós.

VÀTERS GRAVITACIONALS

La nau Orió ha tornat a la Terra, sana i estàlvia, així com els quatre tripulants. Enhorabona. Està en tots els informatius del món, per la qual cosa no cal afegir res més...

Excepte que el gran problema que sembla té la indústria aeroespacial del segle XXI és una cosa aparentment tan senzilla com els vàters. Serà cosa de la gravetat, pense jo.

    Al setembre del 21, els quatre milionaris de la nau Space X es van quedar sense sistema d'evacuació de residus, o siga, sense vàters. I com s'ho feien? Va demanar un alumne de 1r ESO quan vam treballar la notícia a la classe: No ho sé, vaig contestar, com que no es pot obrir la finestra...

    Si ho porte a l'abast és perquè el problema s'ha reproduït ara amb la nau que ha portat astronautes a la Lluna, encara que sembla que en aquest cas tenien maneres de treballar l'assumpte, almenys parcialment. Cal fer servir eufemismes per a no ferir sensibilitats.

    No deixa de ser una curiositat que els grans problemes de les dues naus més importants que en mig segle han viatjat a l'espai hagen estat semblants. I encara sort que no anaven cap a Marte!

    Us adjunte el text que vam treballar a les classes de l'IES Jorge Juan, d'Alacant, en la tardor de 2021, i al final comparteix amb vosaltres el comentari que vaig penjar aquesta setmana, amb una bonica foto de la Lluna des d'Alcoi.

Space X:

Els turistes de l’espai, confrontats a un gran problema... de vàters

Els quatre primers turistes astronautes d’Space X han tornat a la Terra aquest dissabte dihuit de setembre [de 2021] a la nit, després d’haver passat tres dies en l’espai. Si el viatge ha transcorregut amb normalitat, les instal·lacions sanitàries no han resistit.

Dissabte, els quatre turistes Jared Isaacman, Hayley Arceneaux, Sian Proctor i Chris Sembroski han tornat a la Terra en haver-hi conclòs la seua missió Inspiration4. Si l’aterratge s’ha fet sense cap problema, en l’espai, els vàters no estaven operatius, com conta Space.com. El ventilador d’aspiració que havia d’eliminar els residus no estava operatiu.

L’esmentada web precisa que la càpsula Dragó està habitualment preparada per a fer viatjar els astronautes cap a l’estació espacial internacional, un trajecte que dura gairebé vint-i-quatre hores. El problema ha estat que els turistes han estat tres dies en òrbita i les instal·lacions no estaven previstes per un periple més llarg.

Font: La Dépêche.fr 21 de setembre del 2021

Traducció: M. Candela

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2026/04/lluna-revisitada.html