Condé, de Guadalupe, era negra com el carbó i una figura destacada de les lletres francòfones contemporànies*. Titulada a la Sorbona, va ser professora i escriptora, i candidata sense sort al Nobel de Literatura. La vaig descobrir per Traversée de la mangrove, que parla del seu país d'origen, i ara l'acomiadaré amb un llibre de records que tenia pendent: Le coeur à rire et à pleurer. Per cert, la mangrove és la selva impenetrable de Guadalupe.
Simultàniament, una crònica marcava els deu anys** sense Régine Deforgues, una escriptora francesa particular, polèmica, reivindicativa, coneguda sobretot per la sèrie de novel·les a partir de La byciclette bleue. En principi era una trilogia sobre l'ocupació nazi de França, que us recomane perquè encara que les aventures de Léa Delmas, d'una família productora de vi en Bordeus, són factives, el rerefons, el marc, és autèntic. Moltes o gran part de les coses que conta van passar, segons ens va explicar la profe de francés Dominique Bouriez, de Ludoexpression. De la primera novel·la existeix una versió cinematogràfica, que va protagonitzar Laetitia Casta, però desconec si es pot trobar en alguna de les nostres llengües oficials, encara que bastants llibres estan editats en castellà.
Dos noms de la literatura veritablement interessants a descobrir si encara no ho hem fet!
**Casualitats de la vida. El llepó del Facebook m'ha ensenyat hui una foto de fa deu anys, dia per dia: entrant a a Sorbona als exàmens del C1 de francés... Coincidència remarcable, sense dubte!
No hay comentarios:
Publicar un comentario