POEMA D'AVANTGUARDA

En l'etapa final del curs, a les classes de 4t ESO de l'IES Playa de San Juan estem immersos en les Avantguardes, un moviment cultural original, que va concloure amb el surrealisme i tot el que aquesta evolució ha significat per a la història de la cultura i les arts en general.

    Entre altres activitats, en Llengua valenciana i literatura hem preparat variacions d'un poema futurista de començaments del segle XX, amb la col·laboració de diferents alumnes. Quan és possible, jo mateix faig la meua activitat, encara que siga per allò de donar exemple. I ahir vaig poder.

    Ara us deixe el meu primer poema avantguardista. No són moltes variacions per un coixí, com es deia al teatre, sinó amb el que podríem dir l'actualitat futurista. He pensat que un bon títol està configurat pels darrers dos versos: La pantalla mata les il·lusions de la vida.

I , per concloure, una altra activitat de classe: descobrir el surrealisme lingüístic, de la mà d'una original, particular i característica intervenció de Salvador Dalí. La veritat és que vam passar una bona estona amb el comentari!

https://www.youtube.com/watch?v=_dK6DXSkJHc

AUSIÀS MARCH A LA FARMÀCIA ABANS L'ALBADA

Recentment, vaig parlar de casualitats amb

el Toni Cucarella i ara toca el capítol dos: la matinada en què -com Ausiàs March "insomne i atrafegat", que va escriure el gran mestre de les lletres Joan Valls- vaig anar "a la farmàcia de guàrdia per un calmant", mentre m'ocupava o intentava ocupar-me'n del tema de la poesia simbolista valenciana.

És a dir, Joan Valls, per descomptat, i les cinc etapes que veuen els experts en la seua obra; Xavier Casp, des del vessant religiós al social, i Fuster... que

també era poeta, encara que en un moment molt concret de la seua vida. Poesia concentrada, es podria resumir.

Tres figures capitals, però enlloc he vist esmentat al temari de les opos -el que jo fullege de tant en tant- el treball poètic de Carmelina Sánchez-Cutillas, que em sembla digne d'encomi. I molt. Una llàstima.

Joan Valls, Joan Fuster, Xavier Casp i Carmelina Sànchez Cutillas / Viquimèdia

UN POLICÍAC FARCIT DE POESIA

Pasqual Alapont ens acaba de sorprendre amb una nova novel·la*, un “polar” com dirien en França o un “thriller” als països anglosaxons, de poc més de cent pàgines que es llig en un sospir, en una estoneta agradable i intensa. Perquè no dona cap treva. És intens des de la primera línia fins a la conclusió i no deixa ni respirar.

    A més a més, per a molts lectors de segur que suposarà una descoberta poètica, perquè l’autor expressa el seu gust pels versos, mitjançant fragments acurats i oportuns de rimes clàssiques i contemporànies, valencianes, anglosaxones, de l’època musulmana, i sense deixar de costat a Kavafis, contemporani però a hores d’ara esdevingut un veritable mestre de la poètica.

    La temàtica és policíaca a partir d’un fet luctuós en un institut i a poc a poc desvetlla una històrica negra, bruta, horrible, tràgica, dolorosa, que implica gent innocent. Normalment, els brètols -en la novel·la, pinxos- s’ataquen als més dèbils, als qui són diferents i que simplement volen viure amb tranquil·litat i gaudir de la seua felicitat, sempre complicada.

    Una cita de Whitman d’a penes dos versos es converteix en un fil conductor del relat, perquè la descobrim en les primeres pàgines i la tenim present fins al final.

    Una lectura molt recomanable per la història, els versos i els poetes, el vocabulari que cal treballar una mica i la contundència del relat, que no deixa indiferent persona.

*Versos per a un cadàver - Bromera/Espurna - 2021