Curta, dramàticament curta, ha estat la jubilació, la festa de l'edat, de Javier Morales Ferri, de la CAM, l'Associació Sant Jordi, la Filà Realistes, devot de la família, ciclista de la Ruta de la Plata... Moltes coses es poden escriure hui, però és difícil dir-ne cap que tinga sentit.
Botí, Pericás, Javier Morales y Amparo Ferrando en la desfilada de Nova York / M. Candela |
En la seua llarga etapa al davant de l'Associació de San Jorge, primer com a secretari i més tard durant els huit anys de president, sempre va tindre un tracte exemplar amb mi, fent tots els possibles per col·laborar en la feina de periodista que jo tenia llavors.
Ara, ha lluitat amb totes les seues forces contra una de les malalties més dures que ens assoten en aquest segle XXI i, finalment, ha començat una nova etapa, per al desconsol de la família i de tots els qui el vam tractar i vam tenir l'honor de gaudir de la seua amistat, de la seua confiança.
El que deia al principi, cap frase farà justícia.
RIP Javier Morales.
No hay comentarios:
Publicar un comentario