LA INSÍGNIA DE L'ASCENS

Insígnia de l'ascens de 1967

En un lloc de la casa, del qual no puc recordar el nom, va aparéixer recentment una joia de la història moderna d’Alcoi, concretament del vessant esportiu i social, la qual cosa vol dir el futbol, el nostre gloriós C. D. Alcoyano. De manera específica, en un petit calaix, on la gent acostuma a guardar anells o arracades, però que en aquest cas contenia una insígnia i no una qualsevol: la que el president Juan Pérez Aura va fer fabricar per commemorar l’ascens a la 2a Divisió que es va aconseguir a la primavera del 1967.

Després de la famosíssima victòria contra l’Olot, la ciutat va esclatar en una festa, perquè havien transcorregut més de quinze anys des de l'excels cicle en la 1a Divisió i l’esperança d’una nova etapa en l’elit obria les portes. En fet, la temporada següent l’equip blanc-i-blau es va quedar a prop del retorn a la màxima categoria; no obstant això, la felicitat seria de curta durada, perquè la 3a Divisió tornaria aviat i fins i tot hi hauria un recorregut negre i llarg en la Regional Preferent.

Però, això hui no toca. La reaparició de la insígnia -que denota el pas de més de mig segle- és un bon presagi davant d’una temporada que l’equip ha començat amb bon peu i que fins i tot ha tingut la capacitat de marcar un penal, a càrrec del jugador Jona, la qual cosa la selecció espanyola… crec que això tampoc toca…

Banderí o pendó commemoratiu

Tot açò, a més a més, succeïa el dia que El Collao commemorava el seu centenari. Déu-n'hi-do!

Ara queda, a poc a poc, consolidar l’equip i veure si, a l’horitzó, es pot atansar l’objectiu del retorn a la 2a Divisió, encara que la força dels oponents ho farà difícil.

Siga com siga, després del que va passar mesos enrere amb el Real Madrid i la Copa del Rei, qualsevol proesa entra en el territori d'allò que és possible!