UNA SÈRIE (REAL) DE CATASTRÒFIQUES CALAMITATS*

Poques vegades, a parer meu, evidentment, s’ha produït una concatenació de desgràcies i esdeveniments luctuosos tan important en un curt espai de temps i amb un perímetre tan reduït, que abasta de manera bàsica els voltants d’Alcoi i la Platja de Sant Joan, els meus llocs de residència actual, amb puntuals estades al Baradello Gelat.

    Tot va començar amb un accident de trànsit, en principi fortuït, però que després ha esdevingut poc menys que criminal per les circumstàncies afegides.

Imatge del sinistre / DGT

Va ser a prop de la Font dels Patos, en la carretera de Bocairent abans de la segona entrada al Baradello Gelat, on un cotxe va col·lidir amb una moto, amb el resultat de les dos persones de la moto greument ferides. L’home que conduïa la moto, de seixanta-tres anys, jubilat des de feia poc i fester de la Filà Andaluces, va morir per causa de les greus ferides sofertes. Aquest divendres coneixíem que la conductora del cotxe ha estat detinguda per la Guàrdia Civil després d’haver-se comprovat que el nivell d’alcohol en la seua sang triplicava el màxim que preveu la legislació vigent. Aquesta dona portava dos xiquets al cotxe i sembla que va perdre el control, perquè es va estavellar contra un senyal de trànsit a l'altre costat de la carretera i malauradament també contra la moto.

Després, en la matinada de dissabte, en una zona de festa nocturna a la Platja de Sant Joan, a Alacant, un jove campeller era mort d’un cop de puny per part d’una altra persona, que va ser detinguda hores més tard per la Policia Nacional: s’havia escapolit cames ajudeu-me. Sembla que anteriorment hi havia hagut una baralla, però s’apunta que la mort va ser per una agressió directa a l’exterior d’un conegut local festiu.

A les dos de la matinada del diumenge, Alcoi es vestia de dol. Un home assassinava -presumptament, és clar, mentre no hi haja confirmació oficial- a la seua parella de vint-i-huit anys en un pis de la Zona Nord.

Minuts de dol a Alcoi / Foto: Ajuntament d'Alcoi

Després, aquest home es va llençar des d’un cinqué pis i a hores d’ara es troba a l’hospital Verge dels Lliris en estat crític; està detingut i vigilat per la Policia Nacional.

A banda de tot açò, la serra de La Carrasqueta ha estat escenari de dos accidents molts semblants, en el termini d’una setmana: dos motoristes han mort després d’haver xocat contra la barana de la carretera. La defunció del segon s’ha confirmat aquest dilluns al matí, com ha apuntat el Diari INFORMACION en la seua edició digital.

Aquest diari també es fa ressò d’una baralla amb una catana en Petrer.

Sens dubte uns dies negres, d'inaudita violència gratuïta de vegades i també de pèrdues difícils. En el cas de La Carrasqueta, farà com a trenta anys que vaig escriure un reportatge per les queixes de conductors, ajuntaments i també de la Guàrdia Civil per les “competicions” i els excessos de velocitat per part de motocicletes, que havien ocasionat diferents morts. Sembla que les advertències contínues no han tingut resultats positius.

Tot el condol per a totes les víctimes!

* Títol inspirat en una pel·lícula de 2004

Dia de Glòria sense xiulitets

Desperta el dia de Glòria en Alcoi amb un sol titubejant, que apareix per darrere Sant Mauro, però de seguida s'amaga entre els suaus núvols que cobreixen el matí. És diumenge de Glòria, però és un matí sense xiulitets, un matí de dol: els crespons negres hurien de cobrir cada balcó, cada encreuament o lloc visible d'aquest poble, d'aquesta comarca.

Albada del matí de Glòria 2021 / Foto M. C.

Des d'ahir som concients de la realitat de la catàstrofe humana que patim: 93 morts a la comarca, dels que la major part, més de la meitat amb tota probabilitat, són residents del geriàtric d'Oliver (no és una situació excepcional, ni a Espanya ni a França: els centres tancats estan patint una autèntica eclosió mortífera molt difícil d'aturar).

Aquest context deixa poques ganes o cap per a la diversió o la festa, encara que l'Associació de Sant Jordi ha fet un plantejament elegant: sortir al balcó en homenatge als qui ens han deixat, una manera de recordar les víctimes en un moment on no hi ha ni funeral, ni dol. Tan sols llàgrimes d'impotència. Ganes de celebracions? Pense que molt poques, un sentiment que tardarà a canviar.

La Glòria de les Festes de Moros i Cristians se celebrava antigament dissabte de Pasqua a la tarda, després del "Toque de Gloria", però confesse que mai vaig aconseguir saber a quina hora exacta era. Això va canviar el 1916 i des de llavors és diumenge al matí, excepte quan el temps opina el contrari. Així va passar l'any passat, quan el desfile, conjuntament amb els dels xiquets va sortir al carrer dissabte a la tarda.

Llaç de dol / Foto: Creative Commons

I va ser una Glòria important, perquè hi havia una pluralitat de representació, de festers i festeres, la qual cosa li va donar un cert caire d'esdeveniment. Nosaltres hi anàrem i en Sant Nicolauet gaudirem de la primera gloriera de la Lleganya, la qual cosa em va tocar el cor. Com vaig escriure l'endemà, més que cap altra cosa em va impressionar la "normalitat" del desfile...

Ah! Per cert, la Gloria sempre ha sortit al carrer en abril, excepte en 2011 que es va programar el 8 de maig, després d'una pluja intensa el 24 d'abril. Fins ara ha estat l'arrancà de festa més tardana de la història... fins al maleït i tràgic 2020 que estem vivint, que veurem com acaba.

A la fi, un matí de Glòria sense xiulitets, símbol de l'alegria i la felicitat.