Mostrando entradas con la etiqueta Cine. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cine. Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de noviembre de 2021

EXPERIÈNCIA EN VERSIÓ ORIGINAL

Mario Candela i Sílvia Botella / A B
Interessant en grau superlatiu ha resultat l'experiència de l'EOI d'Alcoi amb col·laboració de la UA i la Mútua Levante -quin espectacular saló d'actes, per cert!- d'organitzar projeccions de cinema en versió original i col·loquis posteriors.
Encara queda un capítol la setmana vinent, amb el valencià, la qual cosa és també atractiva, perquè el cinema en aquesta llengua resulta difícil de trobar. Tothom aposta per llengües majoritàries amb més rendibilitat econòmica, sense entrar en qüestions polítiques.

La directora de l'EOI Alma Blasco i, especialment, la meua amiga Sílvia Botella, cap de l'àrea de francés, em van confiar el col·loqui de la projecció en aquesta llengua, la qual cosa en origen em va espantar una mica, i més encara en veure la sala amb un nombrós públic, però pense que finalment tot va eixir bé, més o menys.

El llargmetratge escollit va ser Le Mystère

Cartell de l'esdeveniment

Henri Pick
, que en castellà es va titular La biblioteca de los libros rechazados, que en realitat és un original i ben estructurat film d'aventures, un polar que diuen els francesos, és a dir, policíaca... I amb un rerefons amorós i qüestions socials que Sílvia, diferents membres del públic i jo mateix vam sotmetre a debat. Ah! Recomane també la lectura de la novel·la, de David Foenkinos perquè, com és habitual, aporta altres visions, altres característiques.

Imatge de l'acte / A. Moltó
Els assistents parlàrem des de l'afer Carmen Mola fins a la facilitat de trobar ara pel·lícules en llengua original, la qual cosa és senzilla gràcies a les plataformes digitals, i facilita enormement l'estudi pràctic de les llengües, que és el que actualment ens demana el Consell d'Europa.

Molt instructiu, com deia, molt amé, molt curiós i també plurilingüe, perquè s'hi va parlar en francés, evidentment, i en valencià, castellà... I alguns vam marxar amb bons consells anotats i la voluntat ferme d'anar a la propera emissió, que serà en valencià i on hi participa Carles Castillo. No n'eixireu decebuts!


sábado, 6 de noviembre de 2021

MONTGOMERY CLIFT O LES DOS CARES DE LA VIDA

Montgomery Clift /Viquimèdia Commons
Per començar, cal assenyalar que ha estat necessari un treball de classe perquè jo descobresca qui era en veritat el meu actor favorit, que no és altre que Montgomery Clift, més que res pel paper que fa a D’aquí a l’eternitat, el gran clàssic de 1953.

Si precise una mica més, Harrisson Ford és l’actor que més he seguit, per allò de les pel·lícules de La Guerra de les Galàxies i d’Indiana Jones, però Montgomery Clift cada vegada em resulta més atractiu pel seu paper de

soldat en la cinta referida. En realitat, és una d’aquelles produccions que s’han convertit en un mite.

Per concloure, apunte que he esbrinat que aquest actor té dues parts en la seua vida: una d’icona de Hollywood, d’estel ric i famós, i una altra de persona malalta, enganxada als opiacis i a l’alcohol, que es va arrossegar fins a la seua mort a 45 anys.


Font: Viquipèdia.


lunes, 24 de agosto de 2020

ALCOI, EL CINEMA QUE TORNA

A Alcoi, estem d'enhorabona: tornarem a gaudir de cinema, per causa que les multisales del Centre Comercial i d'Oci d'Alzamora inicien una nova etapa. La data? Demà, dimecres, 26 d'agost. L'anunci es pot veure al facebook.

https://www.facebook.com/watch/?v=2673850516202799


És una bona notícia, ja que semblava que el cinema "s'havia envolat d'Alcoi" i ens obligava a viatjar a altres poblacions, com vaig escriure temps enrere.

Era una situació simbòlica de l'evolució d'una ciutat, marcada per cinema, amb moltíssimes sales que formen part de la nostra història.

El regidor de Cultura, Raül Llopis, ens ha explicat que les gestions que ha auspiciat la gerència del referit centre, amb el suport de la regidoria, han conduït a la reobertura per part de la cadena Axion. A més a més, des de l'Ajuntament es contempla un projecte de cine-club que seria veritablement interessant.

A banda de l'eventual crisi particular dels cinemes d'Alcoi, la realitat  és que l'oferta de cine contemporània és decebedora per a sectors importants de la població: pel·lícules d'herois tipus Marvel, les infantils... i poc més. I sense oblidar que l'oferta domèstica de Netflix i companyies del mateix caire és tan desmesurada que deixa poc marge a mirar que hi ha a fora i sortir al cinema.

Siga com siga, estem d'enhorabona i tractem col·lectivament de fer un esforç i permetre la continuïtat de les multisales locals.


martes, 10 de marzo de 2020

Max von Sydow, "L'exorcista"


L'altra nit vaig buscar la pel·lícula, que no és altra que "L'exorcista", una de les que més m'han impressionat des de sempre; especialment, per una escena: aquella en què el sacerdot rep la carta on el bisbe li encomana la feina, que ell sap serà dura. Combatre el dimoni no és tasca senzilla. I a continuació, en canviar el pla, quan el taxi arriba a la casa i Max von Sydow baixa entre l'enterbolida llum d'un isolat fanal i l'acompanyament de la música de "Tubullar bells", de Mike Oldfield.

L'arribada del pare Merrin a la casa de la xiqueta Regan/ Creative Commnons
En realitat, no sabia que l'actor era Von Sydow, simplement que era un capellà, un religiós que va a ajudar el proïsme contra el dimoni -el mal, amb totes les majúscules- i que sap on va perquè ja en té, d'experiència; en fet, va a la mort, una tràgica mort de guerra, la guerra del bé contra el mal. La vaig revisar amb emoció i com homenatge personal i l'endemà, vaig parlar-ne als meus alumnes d'ESO i, amb sorpresa, vaig comprovar que molts la coneixien: és la de la xiqueta, profe? El seu nom era Regan, per cert.
Cal tenir-ho clar, aquesta generació post Harry Potter el passat no l'acaba de situar i el món ha avançat molt ràpidament, com un llamp, però de vegades fa goig comprovar que les coses bones són atemporals. També he tingut cert èxit amb "Jason y los argonautas": profe, de 1963? Em van preguntar... N'hem vist una part i els agrada, a alguns almenys.
És un acomiadament simbòlic de Max von Sidow, un actor del qual és impossible referir ni tan sols una mínima part de totes les coses meravelloses que ha fet. Per a mi queda el record simbòlic mitjançant una escena que em va marcar i que encara ho fa.
Fins sempre, pare Merrin.