Allò que s’anomena l’ambientació, és a dir, el context d’una història, que pot ser fantasiosa, històrica, inventada o, simplement, real. I pot ser fins i tot exacta en la seua descripció o reconstrucció. En el cas de Ferran Torrent no té molt de mèrit, perquè la seua celebrada novel·la No emprenyeu el comissari! és de 1984, i, és evident, els fets d’aquells temps eren contemporanis, però la mà del mestre narrador fa que en 2021 ens trobem davant d’una crònica selectiva, minuciosa i acurada de tot allò que marcava l’actualitat en la decisiva dècada dels anys huitanta.
En aquell temps, el govern socialista de Felipe González, que tenia la majoria més aclaparadora de la història de la democràcia, tractava de modernitzar el país, encara que feia un any havia fet un autèntic cop amb la nacionalització del grup Rumasa, incloent-hi Galerias Preciados, fets que evidentment destaca l’autor. També ens parla de l’autonomia, tot just estrenada i amb el president Joan Lerma i els seus viatges arreu del món, d’invents com el vídeo, que marca el relat, o del salari d’un cambrer: 40.000 pessetes (240,4 euros) mensuals per deu hores de jornada, sis dies a la setmana (i gràcies, en aquest cas, que tancava el diumenge.
Les qüestions polítiques no es deixen de costat ni tampoc el terrorisme; de fet, la campanya d’ETA contra la central nuclear de Lemoniz, que mai no va entrar en servei, justifica una part de l’argument del llibre, que també presenta una connexió amb Terra Lliure, mitjançant una suposada operació conjunta al voltant de la instalació de Cofrents, molt contestada adés i ara. Les referències als alts forns de Sagunt i el terratrémol polític i social que va suposar el seu tancament estan presents en diferents ocasions.
Al marge que la novel·la ofereix un ineluctable interés literari, més al principi que al final, a parer meu, evidentment, l’ambientació del relat ens transporta a un món canviant, en alguns aspectes, i en altres, decebedor, per causa de l’evolució posterior de la societat.
Per esmentar un oblit i un detall. L'oblit: el tancament de línies ferroviàries de Renfe, que va afectar Alcoi en particular i la Comunitat Valenciana en general i també va causar escàndol aquell any en nombroses contrades, manca de presència al relat. Oblit? Desinterés? Vés a saber!
I el detall: el detectiu Butxana, el protagonista, condueix un 4-L, la qual cosa vol dir un “cuatro latas”, un Renault 4. La de vegades que he intentat explicar en França que significa “cuatro latas”, de la mateixa manera que per a nosaltres és incomprensible que el 2 cavalls de Citroën, o siga “la cabra”, siga una “deuche” al seu territori.
Coses de cada país, però els cotxes, sempre francesos, pel que sembla!
No hay comentarios:
Publicar un comentario