SAYONARA AL BAR CAPRI

Per pur atzar he passat aquest

migdia per la porta del Bar Capri, al costat de la plaça Jaume I El Conqueridor, i he vist que tenia un cartellet amb data de hui: tancat per jubilació. Un altre fragment de la història recent d'Alcoi que desapareix, com va ocórrer aproximadament fa un any amb el Bar Deportivo, al carrer Oliver. És possible que un dia reòbriguen, però mai seria el mateix, com ha succeït amb altres establiments, per exemple en Santa Rosa, sense anar més lluny.

A Domenech li he seguit la pista, sempre al costat de la seua dona, Santi. Va ser el davanter centre de referència del Club Deportivo Alcoyano a l’època en què jo era cronista futboler, per cortesia de l’Agència EFE. I el que ell no sap és que alguna vegada a les meues classes he contat com era el futbol abans. I com a futbolista destacat d’un equip espanyol important -als anys huitanta l’Alcoyano estava en Segona B, de vegades en un grup únic- va poder estalviar unes perres i acabada l’etapa esportiva quedar-se un bar i treballar i viure fins a la jubilació, el 28 de juliol de 2022. Tot un exemple!

Eren els temps de Moiña, de Barrios, d’Espín, del final de Paqui i Rojo, una generació daurada en un context molt diferent. L’Alcoyano no pagava grans salaris… però els jugadors cobraven, la qual cosa no passava en molts equips. La veu es corria i quantitat de jugadors s’incorporaven als blanc-i-blaus per allò de val més un ocell al puny que una grua lluny! D’haver anticipat que cobraria en 2022 Cristiano Ronaldo -o Messi o qualsevol altre estel del firmament balompèdic- hauríem caigut tots de cul! Era impensable.

El matrimoni Domenech té guanyada la retirada, mentre, de forma indirecta, el tancament d’un bar indica la pèrdua d’un fragment d’història, d’una referència per a molta gent. Podrà reobrir, fins i tot demà mateixa, però serà una altra cosa, amb gent distinta i diferents ambients i sensacions. I que pocs arriben a funcionar!

Tenim exemples fins i tot pròxims, no obstant això, el normal és el contrari: la desaparició. Podem citar en Santa Rosa l’antiga xurreria del carrer Gregori Casasempere: va tancar i va reobrir dues o tres vegades, sense èxit. Si el Bar Deportivo tornara a estar operatiu, difícilment podríem viure l’ambient que ha tingut “tota la vida”, una expressió que en aquest cas és oportuna. Jo viva molt a prop i el tenia bastant controlat, com el bar Quintanilla, que encara hi és.

I que dir del Tropical? Salvador i la família ho van intentar, però sense conseqüències. Hagueren sigut els mateixos abissinis, els mateixos callos, la mateixa sangueta? Ni tampoc l‘ambientació, encara que les persones noves ho feren igual de bé. A mi em va passar amb el bar del poliesportiu, que va ser el meu centre d’operacions, especialment l’any de l’atur. Cada matí prenia forces per a seure a estudiar valencià… Ara hi vaig, de tant en tant, i està bé, però no és el mateix amb la nova gerència i personal, que és eficient i agradable. Som animals de costums.

Bona sort i bones merescudes vacances a Paco i Santi!