LA GRAN GRANISSADA D'ALCOI DEL 88

Granissada al pont de Sant Roc / M. Candela

Si fem un volt per Alcoi i ens fixem en les finestres de les cases, encara n’hi veurem moltes persianes clavillades. No és una situació molt comuna al paisatge alcoià, tot i que romanen testimonis, proves que alguna cosa va succeir temps enrere. I així va ser, per més que és un episodi relativament oblidat: la formidable granissada de principi de juny de 1988, concretament del diumenge 5, segons la precisió aportada pel professor Josep Blanes.

La memòria col·lectiva alcoiana té dades tremendament arrelades. Tots som conscients de la nevada del 26 de desembre de 1926 i la popular frase en la Font Roja: hasta aquí llegó la nieve, com de la del 13 d’abril de 1958, amb el castell de festes atapeït de flocs, i tot això sense deixar de costat aquella del 13 de gener de 1980, amb l’enfonsament afegit de l’extinta metal·lúrgica Mirofret i del poliesportiu Francisco Laporta.

A banda de les nevades, de manera molt especial hi figura la gota freda de 1986: agost tancava el seu cicle estiuenc quan el cel es va obrir i va ploure… i com va ploure! Vora de 700 litres en poc més de dos dies.

Una persiana encara clavillada en Santa Rosa / M. C.

    Altres ciutats hagueren desaparegut del mapa, però Alcoi va resistir molt bé, bé que, per descomptat, hi va haver problemes. Històriques són les fotos de les destrosses en Sentbenet, amb el pont Fernando Reig en construcció.

Hi ha hagut altres incidències meteorològiques rellevants, com les tempestes de pluja i vent de gener de 2017 que van causar milions d’incidències i van assolar jardins, parcs, boscos... L’arbrat va patir gravíssimes conseqüències per tot arreu. També, enguany mateix hem tingut un episodi espectacular de pluges en primavera: més de set-cents litres en dos mesos a la ciutat: el castell, mullat com mai de la vida.

Tanmateix, un episodi va quedar apartat dels records permanents del veïnat. A primers de juny de 1988, entre les quatre i les cinc de la vesprada, es va produir una fenomenal calamarsada.

Insòlita imatge de l'Alameda / M. C.

    Un núvol baix, blanc lluent, va descendir des de Barxell per la conca del Riquer i va començar a soltar pedra en gran quantitat, especialment per Santa Rosa i Cervantes, mal que després es va estendre per tota la ciutat, i va foradar persianes i altres elements urbans.

Curiositats de la vida, en aquell temps els carrers Oliver i l’Alameda estaven en obres i parcialment sense asfalt, per la qual cosa les imatges del granís acumulat resulten suggeridores; com també ho és la vora de la desapareguda caserna d’Alçamora emblanquinada de cap a cap.

L'Alameda sota la gegantesca pedregada / M. C.

    Hi va haver tanta quantitat d’habitatges afectats que recorde que La Unión Alcoyana va decidir assumir les reparacions necessàries dels seus assegurats, tot i això que era un fenomen meteorològic extraordinari no inclòs en les pòlisses domèstiques convencionals.

Va ser molt ràpid. Vist i no vist. El temps de fer quatre fotos de la pedregada amuntonada a les voreres d’Oliver i poc més, fins que vaig arribar al pont de Sant Roc on hi havia una acumulació de pedra i fullam que donava una perspectiva enlluernadora, més encara ara, trenta-quatre anys més tard, amb els canvis del paisatge urbanístic que s’han produït. Una cosa semblant passava també a l’Alameda, com he contat.

La caserna d'Alçamora / M. C.

En la imatge del pont, que evidentment val més que mil paraules, es pot veure a un home contemplant les conseqüències de l’episodi: es tracta de Rafael Jiménez, aleshores regidor del CDS a l’Ajuntament d’Alcoi.

PD. La base d’aquesta entrada va ser escrita al matí del 6 de juliol de 2022. A les cinc de la tarda va caure sobre Alcoi un fort xàfec estiuenc, amb bastant pedra… Coincidència?…