UNA REIAL MULTA

A l’IES Playa San Juan atacàrem aquest curs amb un fet històric: la visita de Lady Di a la zona, concretament al desaparegut hotel Sidi San Juan, on va romandre el dissabte 4 de maig de 1996. Els meus alumnes, que tenen 15, 16 i 17 anys i que m’acabaven de conéixer, em van mirar amb els ulls com a plats. Lady Di en la platja? Nooooo… L’endemà, la resposta va canviar i vam fer una de les primeres activitats del cicle.

Hem vist més coses, com els atracaments a les farmàcies de la platja i també de Campello, però per sort no hi ha hagut especials esdeveniments, més enllà de la pujada exorbitant de la cosa immobiliària, que ha disparat els preus. Només cal donar un cop d’ull pels establiments del sector i veure preus… Al Pau 5, a Torres Blanques o a Versalles… Millor anar-hi amb cadira, per si de cas caem de cul.

Una qüestió que treballem ara a la recta final del curs també és de naturalesa reial i també té a veure en la platja. A més a més, en 2015 va haver-hi una addenda perquè el protagonista principal va recordar públicament el fet i el va admetre, la qual cosa és digna de consideració, des de la meua perspectiva, per descomptat.

Era una plàcida nit de juliol

Imatge actual de l'avinguda Costa Blanca / M. C,

de 1988. Aleshores, l’avinguda Costa Blanca tenia quatre carrils, dos per cada sentit; a més a més, no hi havia Tram, per si de cas algú no ho recorda, i la velocitat estava limitada a 60 km/h. Ara és a 30 km/h, em sembla, com correspon a una zona plenament urbana. Doncs la nit dita, que era dia 5, la Policia Local havia establert un control de velocitat i de sobte va passar un vehicle a 104 km/h, molt per damunt del límit.

Els agents el van interceptar i quan un dels policies, el bloc a la mà, es va dirigir a la finestra del conductor, va veure esbalaït que es tractava del Príncep Felip. L’agent el va saludar, va demanar la documentació i va posar la multa per excés de velocitat, tot això entre la total col·laboració de Felip de Borbó. Finalitzat el procés, el vehicle va marxar i els agents van retornar a la seua feina, comentant, supose, l’extraordinari fet que havien viscut, a pocs metres d’on està actualment el nostre institut.

Aquest fet és possible que hagués passat desapercebut, si no fos perquè va intervindre un periodista, Manolo Dopazo, redactor del Diario INFORMACION, que es va assabentar del fet i ho va publicar. Això va provocar un rebombori internacional i la reacció immediata de mitjans de comunicació nacionals i estrangers. Per què desapercebut? Perquè el llavors alcalde d’Alacant, José Luis Lassaleta, va tractar d’amagar l'esdeveniment, sembla que amb la finalitat de no causar un perjudici a la família reial. Així, va agafar la multa i la va enviar al palau de La Sarsuela, que la va pagar.

    Una vegada publicat el fet, la repercussió va ser galàctica i l’alcalde va estar obligat a donar explicacions força contundents, encara que la seua imatge no va resultar molt ben parada. Al contrari que amb els agents, que van actuar com tocava, i amb el Príncep, que va traure la documentació i va fer allò que els policies li van demanar. Tot apunta que mentre tramitaven el procés, va arribar el cotxe dels guardaespatlles, que havia quedat una mica distanciat.

Felipe VI / W. Commons

Ara fa nou anys, en abril del 2015, l’actual rei Felip VI va reconéixer el fet durant una visita a la Direcció General de Trànsit (DGT), que va ocórrer quan tenia vint anys. En aquell temps, estava a l’Exèrcit de l’Aire a San Javier i tenia un Seat Eivissa que el seu pare, el rei Joan Carles, li havia regalat amb motiu de complir 18 anys. Aquest turisme, tunejat i amb un motor d’1,5 litres amb injecció electrònica, es va restaurar en 2015 i es pot visitar actualment al museu de vehicles històrics de Seat. Aquestes informacions sobre el vehicle s’han llegit molt recentment, per causa que la infanta Leonor haja complit els díhuit anys i s’ha especulat sobre que aquesta podria rebre el referit cotxe com a obsequi, la qual cosa no sembla probable.

Mai es va confirmar que aquest fora el vehicle de la sanció, encara que és probable, o si el príncep en conduïa un altre.

Un episodi històric de la Platja de Sant Joan que segur gran part dels meus alumnes descobriran amb curiositat.

N. B. 1. Aquest text no hauria sigut possible sense la feina de Manuel Dopazo, que no deixava de petja a l’alcalde i a l’Ajuntament d’Alacant en general, amb una remarcable carrera professional, com s’ha comprovat en aquest cas, que va suposar una exclusiva molt important.

2. En aquest enllaç hi ha imatges del Seat Eivissa del Príncep.

https://www.autopista.es/el-seat-ibiza-del-rey-felipe-vi_28363_113/3860228.html

3. Ningú està lliure de pecat, com més o menys diu la Bíblia: la policia de trànsit francesa em va sancionar a l’entrada de Toulouse per un excés de velocitat, reduït, però per damunt del límit en qualsevol cas. També la vaig abonar.

LA GRAN GRANISSADA D'ALCOI DEL 88

Granissada al pont de Sant Roc / M. Candela

Si fem un volt per Alcoi i ens fixem en les finestres de les cases, encara n’hi veurem moltes persianes clavillades. No és una situació molt comuna al paisatge alcoià, tot i que romanen testimonis, proves que alguna cosa va succeir temps enrere. I així va ser, per més que és un episodi relativament oblidat: la formidable granissada de principi de juny de 1988, concretament del diumenge 5, segons la precisió aportada pel professor Josep Blanes.

La memòria col·lectiva alcoiana té dades tremendament arrelades. Tots som conscients de la nevada del 26 de desembre de 1926 i la popular frase en la Font Roja: hasta aquí llegó la nieve, com de la del 13 d’abril de 1958, amb el castell de festes atapeït de flocs, i tot això sense deixar de costat aquella del 13 de gener de 1980, amb l’enfonsament afegit de l’extinta metal·lúrgica Mirofret i del poliesportiu Francisco Laporta.

A banda de les nevades, de manera molt especial hi figura la gota freda de 1986: agost tancava el seu cicle estiuenc quan el cel es va obrir i va ploure… i com va ploure! Vora de 700 litres en poc més de dos dies.

Una persiana encara clavillada en Santa Rosa / M. C.

    Altres ciutats hagueren desaparegut del mapa, però Alcoi va resistir molt bé, bé que, per descomptat, hi va haver problemes. Històriques són les fotos de les destrosses en Sentbenet, amb el pont Fernando Reig en construcció.

Hi ha hagut altres incidències meteorològiques rellevants, com les tempestes de pluja i vent de gener de 2017 que van causar milions d’incidències i van assolar jardins, parcs, boscos... L’arbrat va patir gravíssimes conseqüències per tot arreu. També, enguany mateix hem tingut un episodi espectacular de pluges en primavera: més de set-cents litres en dos mesos a la ciutat: el castell, mullat com mai de la vida.

Tanmateix, un episodi va quedar apartat dels records permanents del veïnat. A primers de juny de 1988, entre les quatre i les cinc de la vesprada, es va produir una fenomenal calamarsada.

Insòlita imatge de l'Alameda / M. C.

    Un núvol baix, blanc lluent, va descendir des de Barxell per la conca del Riquer i va començar a soltar pedra en gran quantitat, especialment per Santa Rosa i Cervantes, mal que després es va estendre per tota la ciutat, i va foradar persianes i altres elements urbans.

Curiositats de la vida, en aquell temps els carrers Oliver i l’Alameda estaven en obres i parcialment sense asfalt, per la qual cosa les imatges del granís acumulat resulten suggeridores; com també ho és la vora de la desapareguda caserna d’Alçamora emblanquinada de cap a cap.

L'Alameda sota la gegantesca pedregada / M. C.

    Hi va haver tanta quantitat d’habitatges afectats que recorde que La Unión Alcoyana va decidir assumir les reparacions necessàries dels seus assegurats, tot i això que era un fenomen meteorològic extraordinari no inclòs en les pòlisses domèstiques convencionals.

Va ser molt ràpid. Vist i no vist. El temps de fer quatre fotos de la pedregada amuntonada a les voreres d’Oliver i poc més, fins que vaig arribar al pont de Sant Roc on hi havia una acumulació de pedra i fullam que donava una perspectiva enlluernadora, més encara ara, trenta-quatre anys més tard, amb els canvis del paisatge urbanístic que s’han produït. Una cosa semblant passava també a l’Alameda, com he contat.

La caserna d'Alçamora / M. C.

En la imatge del pont, que evidentment val més que mil paraules, es pot veure a un home contemplant les conseqüències de l’episodi: es tracta de Rafael Jiménez, aleshores regidor del CDS a l’Ajuntament d’Alcoi.

PD. La base d’aquesta entrada va ser escrita al matí del 6 de juliol de 2022. A les cinc de la tarda va caure sobre Alcoi un fort xàfec estiuenc, amb bastant pedra… Coincidència?…