LA PONTNOU I LA PUBILLA DE CUIXA FORTA

Feia temps que volia posar alguna cosa de la Pontnou, malnom de guerra de Marta Pontnou, assessora d’imatge “de llengua llarga i pocs eufemismes”, que col·labora setmanalment a nuvol.com, una interessant publicació en català. Vaig estar leri-leri de fer-ho en llegir allò de “com voleu que alliberem un país si no podem alliberar les nostres regateres”, o alguna cosa semblant. Eixa és la seua ploma, directa i en versió de dona contemporània, amb tots els avantatges i també els desavantatges que això suposa.

        Em recorda la filosofia de la Mildred, la sofrida esposa del senyor Roper.

Aquest matí he llegit el títol de l’últim article i he sabut que n’era el dia. Això de “la Feliu sempre serà la Beyoncé catalana” m’ha arribat tant al fons com allò de la regatera, o tantes expressions de “nosaltres, les dones catalanes…” Res a veure amb l’any Joan Fuster.

Com em passa sovint amb els articles, he hagut de recórrer al diccionari per veure que volia dir exactament amb “una pubilla de cuixa forta”, que finalment entenc com una metàfora d’una dona independent i consistent, més que en l’aspecte físic en el psicològic. Una dona independent, que ha superat totes les adversitats per a fer una carrera musical  importantíssima.

La Beyoncé catalana, ni més ni menys.

Us aconselle vivament l’apropament a l’hemeroteca de nuvol.com i revisar els seus articles, sempre amb un llenguatge contundent i idees molt directes del dia a dia, que per a mi va ser una descoberta fonamental. No coneixia aquest tipus d’escriptura, amb un llenguatge cru, que més tard he estimat també al bloc d’una jove professora amiga.

Antigament, semblava que eixes coses tan sols se li permetien a don Camilo.

Fer aquest tipus de literatura en català al segle XXI, des d’una perspectiva de vegades insòlita i complexa de comprendre per aquells que, com jo, venim de l’educació del nacionalcatolicisme, té molt de mèrit, més encara amb l’evolució que presenta la nostra societat i que ens ofereix un futur inquietant. Tal vegada com una distopia.

D’un temps enrere, tendeix a acabar tristament els articles. Serà la xafogor que no ens deixa viure. Millor callar!

Aquí us deixe l’enllaç amb l’article de Marta Pontnou i també la música de la Pubilla de cuixa forta (i bons malucs!) del grup Els surfing sirles.

Núria Feliu, la pubilla de cuixa forta

Els Surfing Sirles Pubilla de cuixa forta