Transcorreguts com a seixanta anys de seguidor perpetu del Club Deportivo Alcoyano -recorde perfectament l’ambient de la vesprada de l’Olot- he decidit esborrar-me, deixar-ho de costat i desitjar bon vent i bona barca a tothom, encara que em resulta indiferent. Tal vegada me'n passe a l'Hércules, que vaig ser tutor d'una excel·lent jugadora seua i millor alumna de quart d'ESO.
Fa un temps vaig escriure un article* pel secretisme al voltant de l'equip, que fa més de deu anys que dura. En conseqüència, tres administracions, o propietaris o dirigents diferents. Poc importa qui estiga al davant, el resultat és el mateix: matèria classificada. I em molesta molt, especialment perquè insistentment es demana la col·laboració universal per a tirar endavant (ah!, si algú té curiositat al voltant d’aquest punt, des dels anys cinquanta hi ha campanyes similars).
Equip de veterans de l'Alcoyano / M. C.
La malifeta definitiva ha estat assabentar-me que el partit del diumenge seria en Ontinyent, perquè el gloriós Collao està indisponible. Fins ací, perfecte, però que la informació ens arribe perquè el Reus informa a la seua gent per les xarxes socials em sembla una manca de respecte al conjunt dels alcoians. De aquí no paso, una expressió sentimental en Alcoi, perquè ens recorda un bar d’altra època.
El que he dit. Molta sort i, possiblement, Macho Hércules!
*https://elblogdemarioc.blogspot.com/2022/10/el-cd-alcoiano-secret-destat.html
No hay comentarios:
Los comentarios nuevos no están permitidos.