DESENFRENO EN ESCENA

Tras cuatro corazones con freno y marcha atrás, El Trabajo —en este caso, la agrupación lírica— nos proponía otra pieza de colección, de mi colección personal diría. Si la primera era con freno, la segunda ha sido un desenfreno —si me permitís el chiste malo— porque de otra forma no

se puede explicar una obra tan heteróclita como La corte de Faraón, increíble que algo así viera la luz en 1910 y que mantenga su actualidad, su profunda dimensión cómica, sin perder de vista la calidad musical y del libreto.

El público lo pasó bomba, porque la representación en el Teatro Calderón fue muy vistosa y expresiva, con hasta 70

personajes en escena, entre la corte, las bailarinas, los actores, sin contar con la espléndida formación musical de la Orquesta Sinfónica Alcoyana —en realidad, anónima, porque no se concreta en el tríptico— y la coral d’Almàssera, y con el complemento ideal de una escenografía y un vestuario muy trabajados. Por supuesto, sin olvidarnos de los demás aspectos técnicos, como la iluminación.

Una vez, intenté explicar a un profesor de Artes de la Universidad Paris-Sorbonne, un especialista que nos detalló buena parte de las 1113 vidrieras de La Sainte-Chapelle, cómo era La corte de Faraón. ¿Cómo interpretas en francés ay vámonos pronto a Judea o el nacimiento del pe…lo, se me sube, se me sube y se me baja? Unos juegos de palabras para una pieza de las conocidas como sicalípticas, lo cual, a principios del siglo XX, quería decir eróticas, que además presenta un contenido musical espléndido, con evidentes referencias a Aida, que debía estar muy de moda hace un siglo.

El montaje de El Trabajo

introdujo morcillas típicas, como el café-licor o la mentireta, que le dieron ambiente local a esta pieza, definida como Opereta bíblica en un acto y cinco cuadros, que se exhibió en un Teatro Calderón lleno y entregado. Como es imposible poner la lista de participantes destacados y dirección, os adjunto las hojas del tríptico, aunque, evidentemente, hay que destacar las aportaciones estelares de Gemma Soler como Lota y Oscar García como el casto José, sin dejar de lado Alba Silvestre como Sul, que aportó destacada juventud y fortaleza.

Igualmente, os enlazo con una página de wikipedia muy interesante sobre la obra y el vínculo con el texto que publiqué sobre Cuatro corazones.

¡Enhorabuena a todos!

https://es.wikipedia.org/wiki/La_corte_de_Fara%C3%B3n

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2025/02/jardiel-poncela-teatro-clasico-del.html

ME N'HE PASSAT AL ROCK-AND-ROLL

Un any jubilat. Com passa el temps! Sembla que va ser ahir que... En realitat ja portava un parell de mesos fora de joc, però el dia que t'ho notifiquen és la festa; siga com siga, va ser tràgicament curta perquè m'ho van comunicar hores abans de la dana. No va haver-hi ànims per una celebració com calia.

    Després un any, de família, d'estudiar anglés, de sanitat, d'escoltar música i llegir com feia anys no ho

Obsequi nadalenc

havia fet, sobretot a l'estiu, d'escriure, de passejar, de paperassa de tota classe, de l'Imserso en un balneari, de fer alguna col·laboració amb Ràdio Alcoi
, d'anar al supermercat... De gaudir d'una vida diferent, amb tot el que això comporta.

    Un dia, fins i tot, me'n vaig passar al rock-and-roll a l'Escola d'Idiomes, amb humor.

A reveure.

CREUERS COM A ESCLATA-SANGS

Fa tres anys llargs, vaig fer una entrada al

L'Esplanada buida: gairebé un miracle / M. C.

blog que tractava dels creuers en Alacant, un tema que ara he recuperat i al voltant del qual el Diari INFORMACION ha publicat recentment un article, que comparteix amb vosaltres, com així també el text original.

    Res de nou. Creuers i més creuers en Alacant, turisme i més turisme, amb tots els afegits que això comporta, positius i negatius. Tots coneixem l'exemple de la llibreria 80 Mundos, però també caldria parlar dels problemes de les comunitats de veïns amb llogaters que canvien cada dia, o de les persones que viuen pel centre, com el carrer Major o els voltants del Principal. Que els ho pregunten.

https://www.informacion.es/opinion/2025/08/25/creuers-o-destructors-locomotores-120929211.html

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2022/03/creuers-o-destructors.html

CONTRACRÒNIQUES

Quatre, quatre programes, d'abril a juliol, m'han permés recuperar una antiga col·laboració amb Ràdio Alcoi, sota el títol de Contracròniques. Temes diversos, que han interessat a l'equip de l'emissora i que, evidentment, em motivaven. Avantatges de la retirada del bullit mundà, una traducció que he trobat de l'etern vers de fra Lluís de Lleó, escrit fa una pila d'anys.

    Així, hem parlat de dos persones que m'eren molt pròximes, com són els advocats Gregorio Coloma i Vicente Boronat, que van abandonar aquest món a principis d'any.

Foto Ràdio Alcoi / M. Vicedo

Igualment, hem analitzat les repercussions del fenomen ovni en la comarca, amb especial menció a la Base Aitana i al fet que va passar entre Benasau i Benilloba.

    Més tard, hem comentat la possibilitat d'aconseguir un crim perfecte, de la qual cosa tenim coses que contar a Alcoi. Algú ha triomfat? Un criminal en sèrie va estar molt a prop, però Isabel-Clara Simó va arribar-hi, en la creació literària.

    I ja ficats en la xafogor estival, hem reflexionat al voltant d'allò que va passar amb el pont Fernando Reig fa nou anys i d'allò que va poder ocórrer.

    De tot açò us deixe els enllaços amb els programes, que coordina la periodista Maribel Vicedo, i que confiem que tinguen continuïtat a partir de la tardor. Sempre queda alguna idea damunt taula.

Bon estiu!

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/04/23/contracroniques-advocats-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/05/09/contracroniques-un-incident-ovni-entre-benasau-i-benilloba-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/06/09/contracroniques-el-crim-perfecte-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/30/contracroniques-el-cataclisme-del-pont-atirantat-radio-alcoy/

SANUS TORNA AL PSOE

Coincidint amb el dia del seu aniversari -el 24 de juliol- i amb els vint-i-cinc anys de l’eixida de l’Alcaldia d’Alcoi, Josep Sanus i Tormo ha formalitzat el reingrés com a militant del PSOE, del que s’havia donat de baixa en 2000. Com es recordarà, el canvi d’Alcaldia, que va passar dels socialistes al PP, va generar un munt de controvèrsia.

Sanus amb Vargas Llosa i Silvestre Vilaplana en un Mig Any

Ara les coses han canviat i, des de la seua retirada i sense cap ànim de protagonisme polític, Sanus ha corroborat la reincorporació al que havia sigut el seu partit i del que havia ocupat nombrosos càrrecs. “Ho faig des del convenciment i amb solidaritat amb tota la gent bona que hi ha al partit. Cal col·laborar perquè continue, perquè és imprescindible per a l’esquerra espanyola”, en tant reitera que “no aspire a cap càrrec, ni de regidor, ni de res”.

Aquestes afirmacions s’han produït coincidint amb el dia del seu aniversari i també de les bodes d’argent de l’eixida de l’Alcaldia, que havia ocupat des del 19 d’abril de 1979. Tot un capítol de la història recent de la ciutat.

Des de l'agrupació local del PSOE, que confirma la reincorporació, s’ha indicat, d’acord amb les fonts consultades, que no ha suposat cap tramitació especial, per causa que a l'època Sanus va demanar la baixa i ara s’ha fet la gestió inversa.

ADEU A UN VELL AMIC

En plena canícula he dit adeu a un amic, un veritable vell amic. Cap ensurt: res de soterrament. Era un tocadiscos, "el" tocadiscos. Aquell que el meu pare va comprar als anys setanta i que em va acompanyar tota la joventut. Allò que vaig escriure per la prova final de curs d'anglés, de la descoberta de Pink Floyd, Alan Parsons, Rick Wakeman, etc., va ser amb aquest aparell, marca Königer.

    Ho recordava bé. Va ser una

compra de l'extint Círculo de Lectores, un aparell que sonava esplèndidament i que ho reproduïa tot, fins i tot els discs de 78 rpm, que en teníem i encara en tinc alguns. Eren els temps dels cassets copiats i gravats de la ràdio, de les festes en el Búho o el Casablanca, la discoteca del Círculo Industrial, les audicions amb els amics...

    El meu fill l'ha comprovat aquests dies i funciona, més o menys bé, però el seu temps ha caducat. Ni tan sols hi ha altaveus amb la connexió adient, que segur es poden trobar. Poc importa, tenim un parell més de reproductors i fins i tot

un que permet passar les coses al format digital. Quins temps! Per això, el seu temps ha transcorregut i ara conclourà a l'ecoparc... O, no, perquè a la millor algú se l'emporta i li dona nova vida. Sort, amic!

    He fet una foto d'acomiadament i, a més a més, he trobat al mur de Wallapop algú que ven un comprovant de la quota mensual, perquè resulta que aquests aparells també es compraven a terminis, com en l'inoblidable Agudo d'Alcoi. Mai et gitaràs sense aprendre alguna cosa nova!

DESFICACI EN SOL SOSTINGUT

Confesse que segueix de lluny, de

molt lluny, la programació estiuenca cultural alcoiana, un compendi de festivals de fi de curs, amb propines interessants com per exemple els concerts d'aquesta vesprada. No és quelcom de nou, sinó el que passa des dels gloriosos -i caríssims, cal dir-ho tot- dies del Mediàtic Festival, encara que ens ha deixat com a heretatge el Moniàtic, un esdeveniment capital entre la cultura podríem dir alternativa.

    Per quin motiu actualitze la reflexió? Perquè hui, divendres 4 de juliol, a la vesprada, hi ha dos actuacions musicals simultànies: Una al Círculo Industrial i l'altra a la

Glorieta, i a banda programació festiva en Santa Rosa. Quin llumener o llumenera ha dissenyat aquest calendari? Entre altres coses, tinc entés que hi ha una comissió en alguna part que s'ocupa que açò no passe.

    Doncs, caldrà pensar que és intencionat. Que poc importa el resultat, el que interessa és la convocatòria: molts actes, moltes presentacions, molta publicitat... Ah! Si no recorde malament, des de la caiguda del Mediàtic, la regidoria corresponent ha estat gestionada per persones de tres partits diferents...

    Conec gent assídua i que conta com en el recent espectacle d'una entitat musical senyera d'Alcoi eren catorze

de públic i zero que no foren familiars dels participants, una cosa que ha succeït més vegades... No m'estranya.

    En fi, allà cadascú, però això de hui em sembla una falta de respecte cap a les persones i entitats organitzadores, perquè em consta de molt bona font que en una s'han assabentat aquest matí que tenien un concert rival/competidor/complementari a dos-cents metres...

    Si no lo veo, no lo creo, que diria un castís!

PD Aporte les fotos perquè es veja que no és una catarsi personal traumàtica estiuenca, causada per la xafogor del quitrà alcoià que es desfà.