SANTA FAÇ, TOTA UNA VIDA

Tota una vida, metafòricament, a la Goteta, al Diari INFORMACION i després tres anys d’ensenyament al terme municipal d’Alacant -la platja de Sant Joan no és sociològicament Alacant ciutat, un altre dia ho detallaré- ja era el moment de la Santa Faç. Hi vam anar dijous, quan tocava, amb una experiència més que satisfactòria. L’any vinent tractarem de fer la romeria sencera. Ho planificarem!

Amb fortuna o com a premi, arribàrem a la clau, al moment en què, a la plaça, el cor i l'orquestra atacaven l'Al·leluia de Haendel (per cert, sabíeu que Jimi Hendrix i Haendel van compartir casa en Londres? Jo ho he aprés aquests dies, a l’EOI), entre el fervor ciutadà i la contrició del clergat, nombrós i presidit pel bisbe d’Oriola-Alacant…

Vam seguir la cerimònia, vam compartir vivències amb antigues companyes del diari i vam fer un llarg tomb per l’ambient, les

paradetes, tantes vegades vistes en fotos i mai realitzades! Vam descobrir el torró de núvia, les mil botigues d’albergínies, els esmorzars a la vora de la vorera. Tot, a la fi.

Més tard, a poc a poc, vam encetar el camí

de tornada -cap al cotxe- entre el formiguer de jovençols que feien la ruta cap a la gran festa en la Platja de Sant Joan, entre una protecció blava i verda que en cap moment passava desapercebuda.

Una jornada assolellada, sense excessiva calor, amb bon ambient… Meravellós.

VÀTERS GRAVITACIONALS

La nau Orió ha tornat a la Terra, sana i estàlvia, així com els quatre tripulants. Enhorabona. Està en tots els informatius del món, per la qual cosa no cal afegir res més...

Excepte que el gran problema que sembla té la indústria aeroespacial del segle XXI és una cosa aparentment tan senzilla com els vàters. Serà cosa de la gravetat, pense jo.

    Al setembre del 21, els quatre milionaris de la nau Space X es van quedar sense sistema d'evacuació de residus, o siga, sense vàters. I com s'ho feien? Va demanar un alumne de 1r ESO quan vam treballar la notícia a la classe: No ho sé, vaig contestar, com que no es pot obrir la finestra...

    Si ho porte a l'abast és perquè el problema s'ha reproduït ara amb la nau que ha portat astronautes a la Lluna, encara que sembla que en aquest cas tenien maneres de treballar l'assumpte, almenys parcialment. Cal fer servir eufemismes per a no ferir sensibilitats.

    No deixa de ser una curiositat que els grans problemes de les dues naus més importants que en mig segle han viatjat a l'espai hagen estat semblants. I encara sort que no anaven cap a Marte!

    Us adjunte el text que vam treballar a les classes de l'IES Jorge Juan, d'Alacant, en la tardor de 2021, i al final comparteix amb vosaltres el comentari que vaig penjar aquesta setmana, amb una bonica foto de la Lluna des d'Alcoi.

Space X:

Els turistes de l’espai, confrontats a un gran problema... de vàters

Els quatre primers turistes astronautes d’Space X han tornat a la Terra aquest dissabte dihuit de setembre [de 2021] a la nit, després d’haver passat tres dies en l’espai. Si el viatge ha transcorregut amb normalitat, les instal·lacions sanitàries no han resistit.

Dissabte, els quatre turistes Jared Isaacman, Hayley Arceneaux, Sian Proctor i Chris Sembroski han tornat a la Terra en haver-hi conclòs la seua missió Inspiration4. Si l’aterratge s’ha fet sense cap problema, en l’espai, els vàters no estaven operatius, com conta Space.com. El ventilador d’aspiració que havia d’eliminar els residus no estava operatiu.

L’esmentada web precisa que la càpsula Dragó està habitualment preparada per a fer viatjar els astronautes cap a l’estació espacial internacional, un trajecte que dura gairebé vint-i-quatre hores. El problema ha estat que els turistes han estat tres dies en òrbita i les instal·lacions no estaven previstes per un periple més llarg.

Font: La Dépêche.fr 21 de setembre del 2021

Traducció: M. Candela

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2026/04/lluna-revisitada.html

LLUNA REVISITADA

La Lluna, hui, des d'Alcoi

Llàstima que la situació geo-política ens haja espatllat la tornada a la Lluna, perquè allò que va passar el 1969 va ser cabdal per a la meua generació. Teníem deu anys, més o menys, i les fotos, les imatges, els cromos que corrien de mà en mà, ens van impactar. Per cert, també hi havia una guerra, la del Vietnam... que sembla molt llunyana, però respon a interessos similars.

    Per això, aquest matí, quan he vist la Lluna per sobre la xemeneia de Matarredona -una clàssica indústria tèxtil d'Alcoi, ara recuperada per Vídua de Rafael Gandia- he tractat de fer una foto, que més o menys ha resultat. No es veu la nau espacial Orió dels EUA, encara que en alguna part deu ser.

    Un moment important, transcendent,

La nau Orió aquest matí /NASA Vilaweb

i també real. Fa un parell d'anys una nau de l'Índia va fotografiar el que queda de l'Apol·lo XI, ho dic pel que fa als incrèduls, amants de les conspiracions, etc. Jo també tinc una certa devoció per les coses rares, però a altres nivells. La terra no és plana, Amstrong va trepitjar la Lluna i l'escalfament global ens deixarà sense platges.

PD. Temps enrere va haver-hi una tràgica notícia al voltant d'un dels pioners de la lluna, que comparteix amb vosaltres, per curiositat.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2024/06/sempre-hi-ha-dos-cadavers-de-mes-o-tres.html

Que tinguin bona lluna! Recordant aquell mític presentador gastronòmic de l'origen de TV3.

CRANCS DE PASQUA

De tradicions de Pasqua, tothom en gaudeix. Per tot arreu de les terres cristianes. Ara, més o menys celebrem la Setmana Santa, la Quaresma, el dejuni, l’abstinència, la Pasqua, etc. Jo, dissabte a la nit, a la platja Sant Joan, em vaig adormir entre els càntics megafònics de la vigília de resurrecció de mitjanit que, per cert, en cap moment em van resultar molests. El retor de la parròquia de Sant Pere, Rubén, fa les homilies amb altaveus i li n’he escoltat moltes, en general acurades.

Nosaltres, els alcoians, tenim la Glòria, el gros pregó dels moros i cristians, però com el conjunt dels valencians

Plat de crancs de Martinique

també saboregem la mona, una coca amb ou en el centre. Per què? Com em va explicar el professor & periodista Alfons Pérez fa un parell d’anys l’ou era part de la gallina, doncs era carn, doncs… prohibit. I per això la vam afegir a la coca pasqual.

En altres indrets, el protagonisme és de la xocolata, siga amb pastís o amb ous amb la forma del conill de la tele, per posar un exemple. Més enllà, els amaguen al jardí perquè els xiquets els troben… de tot, a la fi. I en les Antilles, mengen crancs, especialment el dilluns de Resurrecció.

Sembla que durant la colonització del Carib, als esclaus nadius els imposaven la Quaresma dels amos, la qual cosa significava… el dejuni. Com que els illencs continuaven amb la recerca i captura, que era la seua feina, amb la Pasqua disposaven d'una grossa acumulació i van decidir utilitzar-los com a plat principal, especialment el dilluns.

Una curiositat gastronòmica, religiosa, cultural, social, etc.

Per altra banda, Lourdes va viure una tragèdia en la tarda de Pasqua, arran que el xòfer d'un autobús de pelegrins italians va morir esclafat pel seu vehicle, probablement per algun defecte en el sistema de frenada. En una santa ciutat acostumada als miracles -fa uns mesos se'n va confirmar un de nou- s'ha viscut ara una tragèdia.

FILL NO EN TENIM…

Fill no en tenim i ja el bategem, diu la dita. Va de futbol, que jo temps fa ja que m'he allunyat, encara que segueix els titulars, en aquest cas del cas Itàlia i l'eliminació del mundial.

 A banda de les qüestions filosòfiques del tipus els espanyols no anem a Eurovisió, però sí al mundial als EUA… No

ho he captat del tot, encara que el govern confrontaria una revolució ciutadana. Segurament serà per això.

 Vaig pensar, quan vaig veure les imatges dels italians celebrant l'eliminació del País de Gal.les, que acabaven de donar una gran motivació a Bòsnia, país, a més a més, on es disputava el transcendental partit. I així va ser, perquè a l'hora dels penals, els italians semblaven espanyols!

 Només cal donar un cop d'ull als titulars dels diaris de hui: tres mundials seguits d'absència per als transalpins.

 PD. També he llegit a la premsa francesa allò que va passar a Cornellà i els musulmans… Qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra, ho dic per això del respecte als que no són com jo.

EL CAFÉ… QUE NO FALTE!

Feia temps que tenia un article in mente, però mai havia trobat el moment o potser l'excusa per a concretar-lo fins que aquests dies he llegit, en la Revista de Festes dels Moros i Cristians d'Alcoi 2026, un interessantíssim i altament recomanable monogràfic lexicogràfic de Josep Tormo Colomina, al voltant de les expressions típiques de la celebració.
És un article a mastegar profundament, encara que la dita El café… que no falte em ve al pèl,

perquè, efectivament, el café-licor made in Alcoi és omnipresent, fins i tot en el Trofeu Filaes, d'imminent disputa, pel fet que en una convocatòria precedent el consum va arribar a 396 litres en un dia i mig en el bar del poliesportiu, segons em va bufar a l'orella una font digna de confiança. I la prova material existeix en forma de foto bastant eloqüent.

Cap valoració tinc a fer al respecte, encara que m'ha vingut al cap que en el Trofeu Filaes de 1997 -, és a dir, l'any del conflicte del calendari fester-, hi va haver queixes sotto voce, perquè els mateixos que poc abans espellifaven la gel·laba pel canvi de la trilogia festera a cap de setmana per allò de la tradició, oblidaven els ritus litúrgics del Divendres Sant a canvi dels aires festius al poliesportiu, un dia en què, a més a més, el polígon Cotes Baixes tenia un fum de fàbriques operatives, com vaig constatar jo mateix, per pur atzar, caldria afegir.

Divague, coses de l'edat i la jubilació, en l'àmbit d'un text meravellós, del que cal fer un estudi aprofundit. Hi presenta termes plenament vigents, com cagafilaes o bovo -vocable que determinat partit ha popularitzat

Presentación de la revista /A. S. Jordi

entre el seu ramat* per a referir-se a un important càrrec oficial de la ciutat- i també l'expressió ja puc morir-me, que figuradament s'utilitza bastant, tal vegada en càrrecs que l'acaben i tanquen el seu cicle vital fester.

Continue divagant, ho sent. Bon cartell, bon Trofeu Filaes, etc.

* L’accepció ramat figura al diccionari com a fidels, a banda de la clàssica d’animals que tots podem pensar; doncs, en cap cas té un matís ofensiu. Funció representativa pura.

PD. He trobat la revista especialment atractiva, encara que tan sols he pogut llegir un parell d'articles amb certa dedicació. Com vaig dir l'any passat, fantàstic que la contraportada torne a ser alcoiana!

EL CIM DEL CASTELL

Ensopegar amb el muntatge

de la torre de l'homenatge del castell de Festes d'Alcoi forma part del destí, perquè em passa sovint, sense buscar-ho. També m'ha ocorregut hui, aquest migdia del 25 de març. Puc escriure mil ratlles, contar la història sencera... Millor un parell de fotos,

no us sembla?