sábado, 16 de noviembre de 2024

L'ESBUDELLADOR QUE TOCAVA LA GAITA

Va ser dijous, mentre conduïa cap a l'Escola d'Idiomes (EOI) d'Alcoi. Escoltava Ràdio Clàssica, Sinfonía de la Mañana, quan Martín Llade va explicar que la primera vegada que els diaris espanyols van parlar de Jack el Destripador van escriure Jaime el Gaitero. Evidentment, era una errata d'interpretació lingüística entre dos llengües més distants del que pot semblar, però em va portar a la memòria la paraula valenciana adient, esbudellador, que em va costar un tip d'aprendre.

    Així que vaig arribar a classe, em

Crònica periodística en Espanya
vaig apropiar d'un retolador d'Imma M. Ferri, la professora d'anglés, i vaig explicar el que havia passat. De seguida, un company, Ferran Mora, expert músic, ho va deixar clar. En anglés és ripper i l'espanyol original va interpretar bagpiper; la primera vol dir el que sabem i la segona, gaiter. D'ací el títol en la premsa de Jaime el Gaitero.

    Confesse que tinc un sentit de l'humor tan dolent com el del senyor Martín Llade, sapientíssim presentador, d'altra banda, però en aquest cas ens va fer riure... amb una anècdota esplèndida. A més a més, la docent va explicar que en la programació d'aula -un calvari que tenen tots els docents en aquest període del curs- el corrector automàtic estava canviant les terminacions tipus -ous (nervous, per exemple) per l'òbvia huevos o l'expressió all the people per ajo the people, també sense comentari.

    I jo mateix vaig afegir que en una excel·lent pel·lícula -no recorde el títol, però tractava de la banda de música d'un poble amb una mina que Margaret Thatcher anava a tancar- es va interpretar el concert d'Aranjuez, del mestre Rodrigo; em sembla que el món anglòfon va entendre que Aranjuez és orange jus, per una similitud fònica... Així que que escoltarem el Concert Suc de taronja!

    Disquisicions de dissabte que configuren el primer escrit per al blog en l'era post jubilació, que he arrancat molt recentment. El que passa és que he tingut la brillant idea

Dibuix de finals del segle XIX / Commons
d'anar-hi a l'EOI per això d'aprendre alguna cosa d'anglés abans de morir (ho sent, soc de francés), però els deures em porten fregit. Especialment, els discursos, o siga, els speechs, al voltant de temes profunds. En fet, aquest cap de setmana en prepare un al voltant de la capacitació i el salari dels professors contemporanis. Puc parlar bastant d'aquest tema, encara que no en anglés.

    Reconec que de Jack l'Esbudellador no en sé molt, més enllà que era un maleït de finals del segle XIX que matava cruelment meuques d'un barri paupèrrim de Londres. Se n'ha parlat un tip, fins i tot que era un noble, però jo no en sé massa. Per sort, hi ha una entrada en Viquipèdia en català on podeu trobar tota la informació que us vinga de gust.

Salutacions i fins a un altre dia!

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_l%27Esbudellador#:~:text=Jack%20l'Esbudellador%20(de%20l,i%20el%20novembre%20de%201888.

miércoles, 9 de octubre de 2024

NOTíCIES A BELL ULL

ESPORTISTES AMB MALA PATA

Un jugador de futbol professional, Axel Tuanzebe,

Axel Tuanzebe / v. c.
d'origen congolés, que forma part de l'Ipswich Town, en la gran lliga anglesa, estarà diverses setmanes allunyat de la seua activitat perquè es va tallar un dit polze mentre rentava la vaixella; de fet va estar al límit de l'amputació i li'l van cosir d'urgència a l'Hospital...

    Un contratemps insòlit? Res més lluny. D'acord amb el diari francés La Dépêche, l'irlandés Keane es va perdre la copa del món de 1998 perquè havia patit un trencament de lligaments mentre agafava el comandament a distància de la tele.
    Més encara. Lionel Letici, porter del PSG, es va enganxar l'esquena mentre agarrava la lletra V en una partida d'Scrabble, i Steve Marlet, futbolista professional francés, va faltar a l'Euro 2004 perquè es va lesionar la còrnia mentre jugava amb la seua acreditació...

UN ESTERNUT MIRACULÓS

Un ciutadà d'Arizona, Ben Havoz, respira ara normalment després d'haver patit greus problemes al llarg de més de vint anys. A conseqüència d'haver-se estacat al nas una figureta de Lego quan era petit, havia patit greus entrebancs en la respiració, encara que li havia sigut retirada per sa mare, amb unes pinces.
    Recentment, per causa de l'asma i la secor de l'estiu a Arizona, el metge li va recomanar respirar sota la dutxa per a reduir la tensió, la qual cosa va produir un fort esternut... que va expulsar una segona figura Lego, inserida a la cavitat nasal des de feia un quart de segle...
    Ara tot ha tornat a la normalitat, segons ens conta el mateix diari, a partir de Philstarlife i la CNN. Ah! Hi ha vídeo en Instagram:


PARIR AL CIM DE LA MUNTANYA

Titular cridaner? Res més lluny. Realitat absoluta. Una dona de dinou anys embarassada de quasi huit mesos va marxar d'excursió pels Pirineus francesos, concretament a prop de Cauterets, amb la circumstància que a la nit del 31 d'agost va trencar aigües i va parir en la tenda de campanya, amb l'ajut del seu marit.
    De seguida, van avisar els serveis d'emergència, però l'helicòpter no podia eixir per condicions meteorològiques adverses. Tres socorristes i poc després un metge
Imatge del llac Gaube /V. Commons
del SAMU van fer l'ascensió al llac de Gaube a peu en dues hores, encara que una volta arribats el xiquet havia nascut i tot havia transcorregut bé. Un helicòpter va traslladar mare i fill a l'hospital.
    La família havia vingut de la Nova Caledònia i per sort -per gran sort- el mòbil tenia cobertura via satèl·lit, perquè allà amunt no n'hi ha de la xarxa convencional, la qual cosa va permetre controlar el part.
    La informació és de La Dépêche i de Francebleu.fr

SENSE CARNET I AMB MOLT D'ALCOHOL

Un veí d'Orthez, de seixanta-sis anys, va ser interceptat dissabte a la tarda per la Gendarmeria francesa mentre feia ziga-zaga d'un carril a un altre amb el seu cotxe Ligier sense carnet. Com que la prova d'alcoholèmia va resultar positiva, va ser arrestat i condemnat dilluns, en un procés que en França s'anomena de compareixença immediata.
    Fins ací tot normal, excepte pel fet que es tracta de la huitena condemnació pel mateix motiu: conduir sota els efectes de l'alcohol. L'home, jubilat, al judici no es va expressar amb excessiva claredat, segons informa el diari Sud-Ouest.
    Esperem que siga la postrema, encara que...

domingo, 6 de octubre de 2024

TRAIL SOLIDARI D'ALCOI

Diuen que una imatge val més que... moltes paraules. Del Trail solidari d'Alcoi 2024, un esdeveniment consolidat any rere any, poc puc dir, tan sols afegir algunes simbòliques fotos que vaig fer dissabte. Enhorabona a tots els implicats, com a organitzadors o participants!



lunes, 30 de septiembre de 2024

FUSTER I VALLS, DOS VOYEURS AMB ANGÚNIA

Confesse que coneixia al Joan Fuster mític i una mica al filosòfic o analista social de la realitat valenciana històrica i contemporània, però gairebé gens a l'escriptor, fins que vaig retrobar per casa una Antologia de textos fusterians, que per la data i els subratllats a llapis, molt probablement seria del batxillerat del meu fill. Un dia, vaig començar a fullejar-lo i ràpidament em va interessar: Fuster parla de la realitat del món que veu i de seguida em va recordar els Serafins de Joan Valls i Jordà.

    El primer escrivia prosa i el segon, vers,

Joan Valls / Foto: X Terol
però tots dos plasmaven el mateix: la via quotidiana que els envoltava; una mica més antics els Serafins i més contemporània, a partir del 1975, la visió de l'escriptor de Sueca. El que més em va sorprendre va ser la concomitància de temes, per exemple la platja.

    A les Notes d'un desficiós, publicat el 1980, Fuster va escriure que a la platja, els cossos milloraven, encara que homes i dones "no arriben encara a eliminar els seus michelins, i els exhibeixen sense vergonya", en tan també diferencia als joves, "gràcils, de cuixes egrègies i torsos temptadors", al costat de "mamelles penjolloses, els culs incommensurables, les panxes agressives...", de la gent que ja té una edat. I això que l'autor no podia preveure allò que ens anava a caure al damunt amb les xarxes socials i l'exhibicionisme a qualsevol nivell.

    Doncs resulta, que el 15 de setembre de 1964 Joan Valls havia escrit un poema sota el pseudònim de Serafì -i per això el títol- on relatava una experiència que havia viscut aquell estiu al Postiguet; per cert, la data els va fer molta gràcia als meus alumnes alacantins quan fa poc vam treballar el poema a classe.

    Fuster escrivia en una època més

Joan Fuster / viquipèdia
contemporània, però Valls ho feia a l'albada de la revolució turística, en un temps on els biquinis acabaven de nàixer -Ursula Andress, en la primera pel·lícula de James Bond- i s'obrien pas entre la fèrria moral ultracatòlica de l'època. El poeta d'Alcoi escriu d'un bikini -amb k- que "portava una jaganta/ que semblava ser noruega./ Falta li feia una manta / perquè arrapava els setanta/ i era un feix d'ossos en brega". Aquest poema, a més a més, és una crònica d'un temps on la gent de l'interior agafava L'Alcoiana de bon matí, arribava al Postiguet, se socarrava tot el dia, i tornava a la nit baldada a la ciutat.

    Recordeu 13, Rue del Percebe? Originàriament era un còmic, mentre que ara per ara és un retrat sociològic impagable de com es vivia en una època. Això passa també amb el poema de Valls i amb l'escrit de Fuster, dos voyeurs amb angúnia per allò que es veu a la platja. Valls té uns 320 serafins, alguns veritablement antològics i de lectura molt recomanable.

    ADDENDA DEL PORRO. Algú sap on es fabricaven els porros? Imagine que cadascú es feia o es fa encara el seu. En el relat Ràpida teoria del porro, Fuster conta que "fumava tabac ros i bevia whisky" (amb aquesta grafia en 1979), però que mai li van interessar els porros -que havia emprovat diverses vegades- més enllà del ritual col·lectiu de passar-lo d'un a l'altre i omplir-lo de baves, amb un èxtasi simulat. El més curiós és que "l'herba", el "xocolat" o la "merda", s'enrotlla "amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi",

    És a dir, que el porro és individual, però el paper, d'Alcoi. Curiosa la referència a l'històric Bambú, la marca icona de Papeleras Reunidas SA, que va envoltar l'herba als quatre confins de la terra, perquè actualment és insòlita encara que el 1979 aquest producte es fabricava.

domingo, 22 de septiembre de 2024

JOSÉ JUAN, L'HEROI OBLIDAT

A la primeria de setembre vaig llegir la retirada de José Juan, de cognom Figueiras i originari de Vigo. Quina casualitat, com l’enyorat Juan Mariño, a qui recentment he recordat per la trobada casual d’un antic reportatge. Què tenen ambdós en comú? Alcoi, o més precisament l’Alcoià en el

Juan José i el l'equip, la nit de la victòria / Foto Alcoyano
cas del primer, i per descomptat l’equip del Celta. Encara que un era de Batoi, l’altre jugava a El Collao, que marca la fita amb el barri de Santa Rosa. Circumstàncies o casualitats que permeten aproximacions inesperades.

Jo, a José Juan no el conec, ni a pràcticament ningú de l’actual equip; en realitat, sí: a Josele Gonzàlez i també de manera simbòlica a Juli, encara que aquest fa temps que va marxar. Les coses del futbol. Tanmateix, tant a un com a l’altre els recordaré sempre per allò del Real Madrid. El porter es va convertir en un mite i en YouTube podeu trobar la gravació de la COPE d’aquell partit i comprovar com Manolo Lama i els altres parlaven de Juli i dels córners que va llençar, així com del contraatac que va conduir a la victòria.

    En primer terme, estaven les circumstàncies. La pandèmia de la COVID i un estadi sense públic, la qual cosa dona a l’espectacle una sensació d’irrealitat. Després, l’Alcoià no era un equip destacadíssim de la Segona Divisió B; un bon equip, per descomptat, però res més lluny. Enfront, el campió d’Europa a perpetuïtat, que resol qualsevol situació complicada sense despentinar-se; en aquest cas, va marcar un golet dels anomenats psicològics, a la vora del descans. Tot a favor.

Va començar la segona part i el Madrid va intentar tancar el partit, però José Juan va dir que tururut, que no passaran, i ja en les acaballes, un doble córner va acabar amb l’empat, davant l’estupefacció general mundial televisiva i radiofònica. Ho puc provar: jo estava en Almoradí

En aquesta porteria es van marcar els històrics gols / M. C.
aquella nit i em disposava a entrar en el món dels somnis quan vaig veure l’1 a 1... No ho podia creure... El partit es va acabar així, encara que monsieur Zidane va incorporar a les estrelles de la Champions per a resoldre la situació. La pròrroga, fase del partit on l’equip superior es berena a l’inferior**, va seguir més o menys igual, fins que un jugador de l’Alcoià va ser expulsat. Desastre absolut.

En realitat, el sentit del desastre va ser inesperat, molt inesperat. José Juan en va tornar a fer una o dos, o tres... i un contraatac de Juli i Diakité va concloure amb un gol de Juanfran. Abans havia marcat Solbes. Ho promet: si hagués vist les imatges sense so, hauria pensat que era el Manchester United o el Bayern de Múnic. Confesse que no donava crèdit al 2 a 1 que veia en alguna pàgina web. El temps romanent va permetre entronitzar uns jugadors, un equip, un entrenador com és Vicente Parras, una directiva, una afició, una

Acomiadament de José Juan en X
ciutat... I sobretot un porter, l’heroi de la nit que ara, a 44 anys, ha dit a la família que ja n’hi ha prou de córrer mons. Molt simpàtic ha estat el geste de penjar les sabates professionals en una porteria.

Per molt menys s’han donat condecoracions, s’han batejat carrers o s’han fet homenatges de tots tipus. La història posarà a cadascú al seu lloc i aquest és un dels esdeveniments que caldrà recordar dels temps contemporanis, al marge de quina siga l’evolució posterior. *

    Aquí teníu el vídeo que José Juan ha penjat a la xarxa X i que anuncia el seu acomiadament. Metafísic, transcendental són els termes que em venen al cap després de veure-l'ho.


* Com a l’Alcoià, per una certa vinculació amb la ciutat, segueix als Girondins de Bordeus, equiup campió de França que acaba de ser relegat a la quarta divisió i que encara en pot caure alguna més. La causa? La mateixa que pateix l’Alcoià, però més gran, amb un deute interestel·lar que l’ha conduït a la fallida.

** Precisament, així va passar just l'endemà al Cornellà-Barça.

viernes, 20 de septiembre de 2024

UN MONJO I UN FAQUIR, DOS EXEMPLES DE NOTÍCIES


 UNA DESCOBERTA INQUIETANT

- Apareix en una gruta del Nepal un monjo que podria tenir 209 anys

………………………..


Un longeu monjo tibetà ha sigut retrobat en una gruta en Nepal i aquesta descoberta ha provocat una ona de xoc en el món sencer. Es pensa que es tracta de la persona més vella del món i que tindria dos-cents nou anys. Tot un rècord, sense cap dubte!

Els arqueòlegs pensaven haver trobat una mòmia, però en fet el monjo estava en un estat de profunda meditació denominat “takalet”. No ha sigut fins que l’han examinada que han descobert un pols molt dèbil i s’han rendit a l’evidència: encara estava viva.

Entre les seues minses possessions hi havia un diari en pergamí ple d’inscripcions en sànscrit (antiga llengua indoeuropea de l’Índia). Els investigadors han aconseguit desxifrar l’última pàgina, on es podia llegir: “No cregueu tot el que lligueu en Facebook”...

Font: Facebook.


……………………


QUAN LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ


A les 0.30 hores del 3 de desembre de 1984 un núvol tòxic es va difondre des d’una fàbrica de fertilitzants a Bhopal, en l’Índia, que va matar unes 20.000 persones directament, mentre altres 600.000 van resultar afectades, en gran part de molta gravetat. És considerat el desastre industrial més greu de la història del planeta.

Més informació en: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desastre_de_Bhopal


Per què us conte aquesta tragèdia en relació amb el monjo tibetà? Perquè en una barriada pròxima a

la fàbrica, va morir tothom… excepte un santó, és a dir, allò que nosaltres anomenem un faquir, que estava meditant, completament en trànsit, i inspirava una vegada cada tres o quatre minuts. Va ser l’única persona que va sobreviure a la catàstrofe en aquesta part de la ciutat de Bhopal. Es va despertar envoltat de milers de cadàvers*.

Font: Era mitjanit a Bhopal, de Dominique Lapierre i Javier Moro.

Més informació en: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desastre_de_Bhopal

Com podem comprovar, de vegades la realitat supera la ficció.


Fotos: Viquipèdia Commons.



Traducció/ adaptació: Mario Candela / IES Playa San Juan / D. Valencià.


ACTIVITATS:
1. Analitza el vocabulari. Anota al quadern les paraules que no conegues i recerca i escriu el significat al diccionari.
2. Què és un santó? Investiga-ho i explica-ho en cinc línies.
3. En aquest text es comenten dos aparents notícies. Són reals o fictícies? Per quins motius? Explica el teu punt de vista mitjançant un text argumentatiu (10 línies).
4. Comenta algun exemple d’una notícia que personalment t’haja interessat i després haja resultat ser una mentida (allò que en anglés s’anomena fake news i en valencià, notícia falsa). Escriu al voltant de 5 línies i aquest text serà explicat oralment a l’aula.

lunes, 16 de septiembre de 2024

LES GRANS NOTÍCIES DE L'ESTIU (EDICIÓ 2024)

1. EL COTXE ES QUEDA SENSE CARBURANT MENTRE TRACTAVA D'ESCAPAR DE LA POLICIA...

    Un veí de Rouen, una ciutat del nord-est de França, es va saltar un control de la policia, la qual es va llençar en persecució del vehicle, un Volkswagen Golf, en concret. La carrera va concloure de forma sobtada perquè el vehicle es va quedar sense carburant. Llavors, l'home, de 21 anys, va tractar d'escapolir-se a peu, però va ser atrapat ràpidament i detingut pels agents. Les anàlisis van mostrar que tenia un nivell d'1,72 grams d'alcohol en la sang, quan el màxim permés en França per a conduir és de 0,5.

    En conclusió: molt alcohol i poca gasolina...

2. UN PILOT ANUNCIA PER MEGAFONIA QUE NO SAP ATERRAR I QUE CAL CANVIAR LA DESTINACIÓ...

    Els passatgers d'un avió que volava

L'aeroport de Jackson Hole / Calsten Steger
des de San Francisco fins a Jackson Hole, en l'Estat de Wyoming, en els EUA, van escoltar incrèduls com el comandant de l'avió anunciava per megafonia que no estava capacitat per a fer l'aterratge, per la qual cosa es desviaven cap a Salt Lake City, en l'estat de Utah. Els fets van ocórrer el passat 8 d'agost i l'avió va aterrar sense cap incidència. Sembla que l'origen del problema va estar en el fet que Jackson Hole és un aeroport de muntanya, amb condicions meteorològiques difícils...

    El pilot, això sí, ho va lamentar pels usuaris...

3. TRES FAMÍLIES OBLIDEN FILLS EN UNA ESTACIÓ DE TREN, UN AUTOBÚS I UNA ÀREA DE SERVEI D'AUTOVIA.

    Penseu que es pot perdre un fill durant les vacances? És possible, però tres vegades en pocs dies resulta difícil a creure, encara que això ha succeït aquest estiu, i sempre amb protagonistes francesos.

    El primer cas es va produir el 29 de juliol en l'estació de l'AVE francés, en Rouen (una altra vegada!), arran que una dona va pujar al tren i quan aquest ja anava a tota màquina es va adonar que els dos xiquets de 2 i 13 anys s'havien quedat oblidats en l'andana. Va fer sonar l'alarma i el tren es va parar en meitat d'un túnel. Poc després, va continuar el viatge fins a l'estació més propera, on la mare va poder baixar i va tornar a Rouen. Mentrestant, els serveis ferroviaris havian altertat l'estació, que havia localitzat i salvaguardat els nens.

    El segon es va difondre el 5 d'agost,

Estació de tren de Rouen / V. Commons
però havia ocorregut amb anterioritat, en València, quan un matrimoni francés va oblidar els seus fills de 3 i 5 anys en un autobús del transport urbà. Quan van descobrir el que havia passat, van perseguir el bus en taxi durant 40 minuts, com en una pel·lícula, però el conductor d'aquest ja havia informat del que passava i se'l va localitzar ràpidament. La família es va retrobar sense més incidències.

    El tercer episodi resulta conegut. Recordeu la pel·lícula Sol a casa? Una família que marxa de viatge i oblida un nen? Doncs, exactament el mateix. Un matrimoni amb els fills que viatjaven per una autovia de França, no molt lluny de Le Mans, van fer una parada a l'àrea de servei de Mayenne i van marxar. Tres quarts d'hora més tard van descobrir que el xiquet d'11 anys no hi era... Espantats, van fer mitja volta i van avisar la Gendarmeria i els serveis de l'autovia. Els militars van arribar al lloc com un llamp i van trobar-se el nen tranquil, assegut en la gespa. "Sabia que tornarien a buscar-lo", van declarar els gendarmes. Açò va passar el 13 d'agost.

    Si busquem, segur que trobem algun exemple més. Quines coses que passen!

4. UNA SANGRIA DE 120.000 EUROS AMB VI DE BORDEUS.

    Ser ric pot permetre complir desitjos, que és el que han fet aquest estiu -a principis d'agost, concretament- unes persones jóvens, en un luxós establiment de Cannes, situat en la petita illa de Sainte-Marguerite. El diari Le Figaro ho va publicar, a partir d'un vídeo que els protagonistes havien penjat en Instagram.

    I en què va consistir aquesta proesa?

Imatge de la sangria / Var Matin, captura de pantalla d'X
En fer-se una sangria amb taronges, llimona, sucre, canella i vi negre. En aquest cas, van escollir ampolles del vi que els agradava, un bordeus anomenat Château Petrus, dels anys 2006 i 2011, cadascuna a 3.800 euros y 3.200 euros, respectivament. La sangria típicament espanyola va costar 120.000 euros.

    Als puristes amants dels vins no els ha acabat d'agradar aquesta recepta de l'estiuenca beguda espanyola...

5. UN CAPELLÀ DE POBLE CASA UNA PARELLA... I S'ENROTLLA AMB LA DONA.

    La missa del diumenge 1 de setembre va resultar animada al poble de Brignoles, ubicat a prop de Saint-Tropez, en França. En lloc del retor, Gerson Peres*, la va oficial el pare Lionel, vicari general, que va explicar als feligresos que el seu capellà havia presentat la dimissió. El motiu? Feia tres mesos havia casat una parella i ell i la dona s'havien enrotllat, encara que el vicari ho va explicar molt bé: "Vivia en flagrant contradicció amb els seus compromisos, especialment pel que fa al celibat". Les reaccions dels feligresos i també del marit -de 37 anys i catòlic practicant amb la imatge de la verge tatuada en un braç- han estat d'absoluta estupefacció i indignació, com han expressat al diari Var Matin, que va publicar originalment la notícia. El bisbe també s'ha mostrat compungit, mentre el futur del retor depén ara de Roma.

    Abans teníem El cura de Cucugnan, de Daudet, i també el de Tormento, de Pérez Galdós, i ara afegim el de Brignoles...

* Si algú té curiositat, ahir diumenge 8 de setembre a la xarxa hi havia foto del sacerdot.

6. DOS INVESTIGATS PER JUGAR AL FUTBOL AMB UNA GALLINA EN LA RIOJA.

    No pensem que totes les coses estranyes passen en França o les protagonitzen els seus ciutadans. En Espanya també tenim el que ens pertoca, com va ocórrer en febrer en el poble de Villamediana de Iregua, en La Rioja, arran que dos jóvens jugaren al futbol amb una gallina. El fet es va divulgar el 6 d'agost, en aquest cas pel diari Marca, perquè a partir d'un vídeo en les xarxes socials el Seprona de la Guàrdia Civil va posar en marxa les indagacions per un presumpte cas de maltractament animal, que van concloure amb dos investigats, una dona adulta i un menor. Va ser durant la festa de "Los quintos" i l'espectacle va contar un públic nombrós, que participava animadament en l'acte i va arribar a amenaçar a les persones que van intentar aturar-lo.

    Tot açò recorda un còmic de Mortadel·lo i Filemó on les costelles del superintendent Vicent cobren vida i juguen al futbol amb l'esòfag... (L'elixir de la vida, per si us interessa).

7. DOS FUTBOLISTES NORUECS MORTS EN 1962 I 1983 CONVOCATS ARA A UN CONTROL ANTIDOPATGE.

    Als albors de setembre, el seleccionador de

El seleccionador noruec / ST ua.
futbol de Noruega, Stale Solbakken, va rebre una llista de jugadors que devien ser sotmesos a controls antidopatge. La sorpresa va estar quan va llegir que entre els citats estaven Jorgen Juve i Einar Gundersen, destacats jugadors noruecs, encara que morts en 1962 i 1983, respectivament. És una càmera oculta? Va demanar el seleccionador, molt seriosament. L'agència antidòping del país escandinau ha presentat les seues excuses per una errada amb difícil explicació. Per cert, Haaland també hi era, en aquest cas justificadament. La informació va partir del diari esportiu Nettavisen.

8. El GOS D'ALAIN DELON VA ELUDIR L'EUTANÀSIA.

Una de les principals notícies d'agost va ser la mort de l'actor francés Alain Delon, als 88 anys, que volia que el seu gos,

El gos Loubo / Soirmag
Loubo, fora soterrat al seu costat. Com que el gos estava viu i ben viu calia eutanasiar-lo, la qual cosa va propiciar la mobilització d'associacions de defensa dels animals i d'amics del difunt, per exemple la també mítica Brigitte Bardot. Finalment, el 20 d'agost es va anunciar que s'eximia al pobre animal d'aquest tràngol, per la qual cosa Delon va ser enterrat al jardí de casa seua... sense companyia, segons BFMTV.

    Un dubte em sorgeix. A l'inrevés, també s'haguera plantejat l'assumpte? Ho dubte...

9. DETINGUT PER ENVIAR PAQUETS AL PATI D'UNA PRESÓ AMB UN DRON I UNA CATAPULTA.

   El 3 de juliol, una patrulla de la policia de Nîmes va veure com un dron li passava per damunt, en direcció a la presó de la ciutat. Els agents van avisar la brigada especialitzada, que va localitzar ràpidament el pilot, en el barri de Grézan. El vehicle teledirigit anava cap al pati de la presó, amb l'objectiu de portar objectes il·lícits a detinguts i va resultar que el pilot, de 45 anys i originari d'Armènia, ja tenia antecedents pel mateix tipus de fets, per causa que temps enrere ho havia fet... mitjançant una catapulta, va informar Le réveil du Midi.

    Cal imaginar que aquest ciutadà ara serà usuari del centre on dirigia els seus enviaments.

10. LA PINYA DE MERCADONA, EL FRUIT MÉS PICANT DE L'ESTIU.

    Sabeu quina notícia portava la prensa francesa* el divendres 6 de setembre? Doncs, la història de la pinya de

La pinya, objecte del desig
Mercadona i tot l'aldarull muntat al voltant de l'horari per a lligar. Tots el coneixem i sols volia contar que l'afer ha traspassat fronteres i que hi ha un debat a la societat, ara per ara irresoluble: és una genialitat de màrqueting o una més de les coses... no sé quin adjectiu afegir... que es veuen en les xarxes?

https://www.ladepeche.fr/2024/09/11/video-rencontrer-lamour-au-supermarche-lananas-renverse-dans-le-chariot-la-nouvelle-tendance-qui-fait-fureur-pour-draguer-en-espagne-12190289.php