MÚSICA INTEMPORAL

Mig segle, mig segle. Aquest 2026

comença amb commemoracions veritablement interessants, des d'una perspectiva musical, amb la coincidència que han transcorregut cinquanta anys. Sí, com sona. Sembla que va ser ahir, però tota una vida ha quedat enrere.

De fet, des de fa unes setmanes hi ha obres al local de l'antic El Búho, la primera discoteca d'Alcoi i de molts quilòmetres més enllà, on encara es pot veure

algun indici d'allò que vam gaudir al seu temps, l'època de Travolta i la febre de dissabte a la nit, de Donna Summer i tanta gent més.

Precisament, a finals del 25 un disc imprescindible arribava a aquesta efemèride.

Ni més ni menys que Wish you were here, de Pink Floyd. Tothom és devot de Dark face of the moon; tanmateix que per a mi, l'entrada del disc de la portada de l'home en flames, amb el teclat de Rick Wright, va ser i és encara el súmmum. El LP, que per descomptat conserve, està fet pols. Ahir tarda la vaig sentir… i també en el moment present, mentre corregeix el text.

Ara, una altra joia - Desirée, de Bob Dylan- fa les bodes d'or. Un disc que vaig descobrir per la discotequera Hurricane, però que té cinc o sis perles més

amagades, com O Sister, Isis o Sara. Mai he estat un especial admirador de Dylan, més enllà de Blowing in the wind o la de les portes de l'infern, però aquest disc em va colpejar fort abans i ara. Per cert, la de Blowing li la feia posar a Lluís Pérez, locutor de Ràdio Alcoi, quan treballava en estiu... I també Me colé en una fiesta, de Mecano. Joventut!

En tercer lloc, Gener del 76, el disc de Llach que va arribar al zenit només morir el cabdill. Les versions de La gallineta o L'estaca, entre la passió desenfrenada del públic, el fan únic, musical, políticament i també històrica. Tot i això, Llach sempre serà per a mi sinònim del Viatge a Itaca, que repeteix sovint. Igualment ahir!

I per concloure sense fer una

tesi doctoral, aquests dies fa cinc dècades que l'ELO, és a dir Electric light orchestra va aconseguir el seu primer gran èxit internacional, Evil woman, del LP Face the music. No va ser number one, però es va col·locar molt bé als països anglosaxons i va obrir el camí a posteriors obres d'art d'aquest grup de rock simfònic.*

* Aquí us deixe música per a escoltar mentre llegim!

 

https://www.youtube.com/watch?v=Tu7oq3VNgpY&list=PLfimnwaZdumgdg-BPofqK8h6cdkxIxe2H

https://www.youtube.com/watch?v=LBtuk4JcYTs&list=RDLBtuk4JcYTs&start_radio=1

https://www.youtube.com/watch?v=Tc2NpNqDgPE&list=PLfGibfZATlGojRzwpyquwGnYK-MuWY4_G&index=5

https://www.youtube.com/watch?v=tQlAf6rkZZ8&list=PLvwcMpcY3DPbAvwKqrASirws2xPRSLYs5&index=7

FRED, CURSA FESTIVA I SOROLL INHUMÀ

Poques paraules sintetitzen

el canvi d’any en Alcoi. El fred amb calamarsa aquest primer matí de 2026: els cotxes de La Beniata estaven glaçats, com la vegetació al voltant del poliesportiu, res que els guants i la bufanda no deixe de costat.

A banda, el 31, a la tarda, la Sant Silvestre, un clàssic del programa alcoià, amb disfresses, bon humor, esport i algunes costeres que no desmereixerien en el Tour de França.

I tot el dia, soroll. Un

terrabastall inhumà en la plaça d’Espanya, que va tindre seqüeles entre persones que hi anàrem (jo mateix en soc un). Desconec si el grup o el DJ era millor o pitjor, si les cançons eren bones o dolentes, el que sí que puc dir és que l’estrèpit era inaguantable, desmesurat… Perillós? I el que escriu ha viscut més de trenta alardos treballant al Cantó del pinyó, i que alguna

cosa en sap de brogit.

A la tarda hi tornarem per la referida cursa, però férem mitja volta per la Casa de la Cultura, on ja arribava l’esgarrifador aldarull.

Qui ho ha impulsat i permés

segur que no ha pensat en la gent que poguera estar pels voltants o que residisca en la plaça, i sorprén perquè als Moros i Cristians ja s’han pres mesures per a evitar les músiques aclaparadores pel centre.

Targeta vermella, sense cap dubte.

VELL ANY/NOU ANY

Un nou any que s'albira o

un vell any que s'esgota, tant hi fa, encara que el final de 2025 per aquestes terres ha sigut per a oblidar i plorar. En la vida havia detectat una quantitat d'obituaris així, de gent major, de dramàtics accidents i també de gent jove, molt jove!

    Així és la vida i ens toca tirar endavant siga com siga, amb el desig que el 2026 siga millor. Home! Pitjor, serà complicat, però tot és possible en diumenge, com deia aquell programa de televisió en blanc i negre.

    Com a detall/il·lustració aporte dos models de calendari 2026 que han preparat els amics i amigues de Miró Coleccionismo, d'Alcoi, originals de Mario Domínguez i veritablement encantadors. 

Correu que hi volen!

A reveure en 2026.

PER NADAL, SANT JORDI

Abans anàvem a la missa del Gall, que ara és a les set de la vesprada, em sembla, mentre que en l’actualitat eixim a córrer per Alcoi a les nou del matí

del dia de Nadal. Nous temps, noves tradicions. A partir del grup “Poc a poc” -una cosa així com escriure hatletismo en castellà- es fa una mena de trotada pel poble, que inclou dos parades amb foto, una de les quals es fa davant de la imatge de Sant Jordi

de la Rosaleda.

    I enguany tenia morbo per la nova estructura del recinte, que ha canviat l’escala de ciment per una superfície més plana. Allí he anat per allò de fer una foto que he fet diferents vegades, però amb novetat afegida. I la veritat és que ha resultat com amb l’escala, però sense escala. Tothom

s’ha situat i Paco ha fet les fotos oficials reglamentàries.

He saludat gent com Alberto Belda, Quique Ruiz o l’estimat Pepe Osuna, veritable sex-symbol de Batoi! Després, ells han marxat cap a la plaça d’Espanya i el carrer Oliver i jo he comprat un panettone que em faltava.

Bon Nadal i millor 2026!

ANTONIO REVERT, EL CRONISTA DEL BURGO

Aquí comparteix amb vosaltres un simbòlic article que es va publicar diumenge al web del Diari INFORMACIÓN, unes ratlles per a recordar a quelcom de bo, de gran persona, d'il·lustre persona, que ens va deixar dissabte 13 de desembre, a 95 anys.

Això sí, us deixe la foto completa, amb Antonio Revert, Paco Alba i egomet, que va fer X. Terol en 1989.

EL CRONISTA DEL BURGO

En vísperas navideñas, la vida nos ha dejado sin Antonio Revert Cortés. A los 95 años y muy poco después que sus colegas profesionales y amigos Gregorio Coloma y Vicente Boronat, Alcoy pierde un nuevo hijo ilustre, con una trayectoria difícil de concretar en un espacio limitado, pero que los lectores de INFORMACIÓN recordarán perfectamente por los años que nos animó los domingos con sus mordaces y pulcras columnas, en gran parte recogidas en los libros Crónicas del burgo I y II.

            Marido y padre de

familia numerosa, Revert compaginó su profesión judicial como procurador -aunque también era abogado, registrador de la propiedad, bibliotecario de Alcoy, etc.- con una trayectoria cultural que le llevó no sólo a publicar numerosos libros sino a colaborar en la promoción de entidades culturales, como La Cazuela, por ejemplo. La Historia de Alcoy de Julio Berenguer incluye 65 citas bibliográficas de obras de Revert y estoy seguro de ello porque acabo de contarlas. Retratos al minuto, El maquinismo en Alcoy, Un industrial textil: Anselmo Aracil, son algunos de sus libros, sin olvidar su sainete festero: Si la teua filà no t’apanya, apunta’t a la Llaganya.

            Como procurador, intervino en una profusión de casos que figuran en los libros de historia, junto con miles de procedimientos judiciales rutinarios. Valga como muestra el doble crimen del Hotel Comercio, a cuya reconstrucción acudió in situ. Tengo anotado su testimonio verbal de aquel acto, sus impresiones.

            También está el político, el presidente local de la UCD, que anteriormente, en el franquismo, había acudido a sesiones clandestinas en la Librería Brotons. Solía contar en los cafés matutinos que fue el último en abandonar el barco centrista: él entregó las llaves de la sede cuando el partido de su admirado amigo y mentor Adolfo Suárez se desmoronó. Luego siguió la política, pero más en segundo plano, en el café matutino con los amigos en el Bar Ideal, cercano a su despacho profesional.

Lo dicho. imposible sintetizar en unas líneas toda una vida, con una actividad profesional y cultural incesante, imparable.

Un abrazo a toda la familia.

CONTRACRÒNIQUES ATACA DE NOU

El programa Contracròniques de Ràdio Alcoi ha tornat amb una segona temporada, que ara per ara va endavant. Temes diversos i amb interés, confiem!

    Fins a l'hora present, hem parlat de fantasmes, en un nou capítol d'experiències viscudes en Alcoi,

Llibres de text l'Editorial Marfil, alguns de 1975

com per exemple al Conservatori de Música i Dansa, i també de l'arribada del BUP ara fa cinquanta anys, amb protagonisme estel·lar de l'editorial alcoiana Marfil, una filial de Papeleras Reunidas, SA.

    Per cert, l'altra filial era inicialment Artes Gráficas Aitana, com molt bé m'han precisat els fills d'Antonio Aura!

    A curt termini, hi haurà més esdeveniments compartits, algun amb interès històric. Estigueu atents!

    El següent ja ha arribat i ens ha permés recuperar la figura oblidada d'Arsenio Olcina Esteve, més conegut al món literari com A. Rolcest.

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/10/27/contracroniques-alcoi-terra-de-fantasmes-o-lesperit-del-conservatori-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/11/10/contracroniques-marfil-leditorial-del-bup-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/12/10/contracroniques-lescriptor-oblidat-radio-alcoy/

VIYUELA, FILEMÓ, PICASSO, SARKOZY...

Vint dies de presó donen per a unes memòries? Un que fa el paper de Filemó (el de Mortadel·lo) pot representar Picasso? Són dos qüestions que em motiven reflexions aquests dies, sense cap més transcendència, encara que pense que per a algunes persones poden resultar interessants.

    Sarkozy ha passat vint dies a la presó -en la secció de potentats, evidentment- i a principis de desembre ho contarà en un llibre que ha escrit i que veurà la llum llavors. Parla del soroll, que en la garjola mai s'atura, i de la monòtona vida carcerària.

Recorde El Lute, que va fer les seues memòries, i especialment el francés Papillon, però van ser molts anys i moltes peripècies de condemnats... No sé. Pensaré això del llibre, encara que en Alcoi a publicació diària, ho tenim complicat.

    Em preocupa poc, en realitat. I veig que les xarxes socials fan molta broma al voltant d'açò, tot i que, amb les voltes que fa la vida, Nicolas Sarkozy encara pot tornar a ser president de França, cosa que l'actual Macron ja no pot fer (amb dos mandats acaba, com en teoria Trump, cosa que creuré quan ho veja).

    Tinc més curiositat amb això de Pepe Viyuela, que aquesta setmana -dia 30 a les 7 de la vesprada, Teatre Calderón d'Alcoi- ofereix una actuació, en l'obra de teatre El barber de Picasso. Tota una curiositat, almenys per a mi, perquè aquest actor ha fet un fantàstic Filemó en un parell de pel·lícules; la veritat és que era com el personatge d'Ibáñez, la qual cosa també passava amb el primer Mortadel·lo.

    I en Alcoi ens ve bé perquè l'actor

alcoià Joan Gadea va representar l'inoblidable botiguer de 13, Rue del Percebe, un home que simbolitza com ningú dècades de comerç precari en Espanya, amb poc respecte pel client (normalment, dones). Ho comentava amb ell fa uns dies, perquè havia revisitat la pel·lícula.

    A banda, a les classes, quan parlàvem dels tipus de textos, tocava fer-ho dels personatges. Sempre posava el mateix exemple -ja ho sé, em repeteix, però els alumnes eren diferents-, relatiu a l'actor Lee Van Cleef. Li havia llegit que arran de l'èxit de Solo ante el peligro, havia fet de dolent en les següents 56 pel·licules. Encara que sembla que la història és apòcrifa o hiperbòlica, tots l'imaginem amb roba negra, barret i la pistola a la dreta del cinturó.

    Siga com siga, estic segur que Viyuela ens farà un Picasso tan eloqüent com era el seu Filemó, perquè ja sabem: el que vale, Filomàtic quantitat. Era així? ha ha ha. Per cert, la publicitat era de Gila, el rei de l'humor!