VIYUELA, FILEMÓ, PICASSO, SARKOZY...

Vint dies de presó donen per a unes memòries? Un que fa el paper de Filemó (el de Mortadel·lo) pot representar Picasso? Són dos qüestions que em motiven reflexions aquests dies, sense cap més transcendència, encara que pense que per a algunes persones poden resultar interessants.

    Sarkozy ha passat vint dies a la presó -en la secció de potentats, evidentment- i a principis de desembre ho contarà en un llibre que ha escrit i que veurà la llum llavors. Parla del soroll, que en la garjola mai s'atura, i de la monòtona vida carcerària.

Recorde El Lute, que va fer les seues memòries, i especialment el francés Papillon, però van ser molts anys i moltes peripècies de condemnats... No sé. Pensaré això del llibre, encara que en Alcoi a publicació diària, ho tenim complicat.

    Em preocupa poc, en realitat. I veig que les xarxes socials fan molta broma al voltant d'açò, tot i que, amb les voltes que fa la vida, Nicolas Sarkozy encara pot tornar a ser president de França, cosa que l'actual Macron ja no pot fer (amb dos mandats acaba, com en teoria Trump, cosa que creuré quan ho veja).

    Tinc més curiositat amb això de Pepe Viyuela, que aquesta setmana -dia 30 a les 7 de la vesprada, Teatre Calderón d'Alcoi- ofereix una actuació, en l'obra de teatre El barber de Picasso. Tota una curiositat, almenys per a mi, perquè aquest actor ha fet un fantàstic Filemó en un parell de pel·lícules; la veritat és que era com el personatge d'Ibáñez, la qual cosa també passava amb el primer Mortadel·lo.

    I en Alcoi ens ve bé perquè l'actor

alcoià Joan Gadea va representar l'inoblidable botiguer de 13, Rue del Percebe, un home que simbolitza com ningú dècades de comerç precari en Espanya, amb poc respecte pel client (normalment, dones). Ho comentava amb ell fa uns dies, perquè havia revisitat la pel·lícula.

    A banda, a les classes, quan parlàvem dels tipus de textos, tocava fer-ho dels personatges. Sempre posava el mateix exemple -ja ho sé, em repeteix, però els alumnes eren diferents-, relatiu a l'actor Lee Van Cleef. Li havia llegit que arran de l'èxit de Solo ante el peligro, havia fet de dolent en les següents 56 pel·licules. Encara que sembla que la història és apòcrifa o hiperbòlica, tots l'imaginem amb roba negra, barret i la pistola a la dreta del cinturó.

    Siga com siga, estic segur que Viyuela ens farà un Picasso tan eloqüent com era el seu Filemó, perquè ja sabem: el que vale, Filomàtic quantitat. Era així? ha ha ha. Per cert, la publicitat era de Gila, el rei de l'humor!