El primer estiu, després d'haver treballat com a professor, vaig llegir el Quixot i em pensava que havia fet una proesa, però res més lluny de la realitat... Agafar-li el fil a l'estil de Cervantes costa una mica, però després hi ha baralles, viatges, cultura, meditacions també, però res a veure amb això. Proust és una altra cosa. Admire més que ningú el poeta espanyol Pedro Salinas, de la Generació del 27, juntament amb Machado i altres, que va traduir al castellà els primers llibres: Pel cantó de Swann i el de les xiques en flor. És increïble com va ser capaç de transferir Proust a una altra llengua, de transmetre les idees, els pensaments, les reflexions, tan difícils —quan no impossibles— de captar en francés. En qualsevol cas, eixe serà el meu pròxim projecte, juntament amb Conversació a la Catedral, de Vargas Llosa, que tinc pendent des de la joventut. (De fet, ja n'he treballat més de cent pàgines... i és fort, molt fort. El vocabulari peruà del mestre costa molt de rosegar.)
Temps. L'última paraula de la recerca.
![]() |
| Instant de la conclusio / A. Moltó |
Espere tornar prompte al Museu Carnavalet i asseure'm uns minuts al costat del llit per a meditar al voltant d'allò que l'escriptor ha posat en paraules com ningú més no ho ha fet.
Fins que ens retrobem en el Temps!





