AMB GARCÍA MÁRQUEZ A LA MEMÒRIA

No fa ni quatre dies -de fet, era la

Amélie Nothomb / AFP-Le Parisien Joël Saget

penúltima entrada- escrivia d'Amélie Nothomb, una escriptora francòfona, d'origen belga però amb una mescladissa japonesa, que a casa ens resulta molt atractiva des d'una dècada enrere. És rareta, a l'hora de llegir, vull dir; tracta temes difícils, estranys i de vegades insòlits. Així, en classe en alguna ocasió he explicat que la telerealitat pot arribar a l'extrem, com fa Nothomb en el llibre Àcid sulfúric, on es reviu un camp de concentració nazi amb tots els uts i els ets. Ah! I també és una persona molt particular en la seua aparença, sempre endolada i amb barret.

    Per cert, la novel·la es pot trobar en

valencià, per si alguna persona està interessada (jo, evidentment, la recomane).

https://www.grup62.cat/llibre-acid-sulfuric/107864

    Després d'Higiene de l'assassí, que va ser la primera novel·la i causa del comentari precedent, he optat per una de les últimes, Premir sang, disponible igualment en valencià i que recentment estava a l'aparador de Detroit Llibres, a Alcoi. Us deixe uns comentaris d'aquest llibre, veritablement encisador.

https://relatsencatala.cat/conversa/higiene-de-lassassi-damelie-nothomb/912821

    Aquesta escriptora publica un volum a l'any, amb vista a setembre i Premier sang va ser el de fa dos estius. L'inici és contundent: "On me conduit devant le peloton d'exécution. Le temps s'étire, chaque seconde dure un siècle de plus que la précédente..." (Em portaren davant de l'escamot d'execució. El temps s'estira, cada segon dura un segle de més que el precedent...)*

    L'impacte és notori perquè als lectors hispanòfils ens transporta a la segonn novel·la més

Cent anys de soledat / Natalio Cosoy BBC Mundo

important en aquesta llengua: Cien años de soledad de García Márquez: "Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo"

    També hi ha versió en català, feta per Avel·lí Artís-Gener ("Tísner"): "Molts anys més tard, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía s'hauria de recordar d'aquella remota tarda que el seu pare l'havia dut a conéixer el gel".

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cent_anys_de_solitud

    Que Buendía era militar queda clar,

García Márquez / W. C.

però d'aquest coneixem una mica més tard que el protagonista és diplomàtic. Es tracta de Patrick Nothomb, per la qual cosa l'assumpte va de família, encara que amb aquesta narradora mai cal prendre al peu de la lletra allò que llegim. Siga el que siga. Després, les històries no tenen res a veure, encara que en aquest cas sembla una vivència autèntica: el pare va ser diplomàtic al Congo en l'època de la independència del país i va viure una terrible experiència, que va recopilar en un diari i més tard va relatar en un llibre.

    Ací disposeu de més informació, per si us ve de gust: https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/amelie-nothomb-acomida-del-seu-pare-a-primera-sang/

    Simplement, una curiositat que pot fer gana de descobrir una autora contemporània, poc difosa en Espanya, encara que, en aquest cas, són dos, perquè també està el llibre del pare.

* Traducció casolana de l'autor.