GEMMA PASQUAL, UNA ALTRA OBRERA DE LA PARAULA*

Recentment, l'escriptora Gemma Pasqual ha estat en Alacant i una de les seues parades ha sigut en l'IES Playa San Juan, un centre on les seues lectures són habituals. Així, en algun moment els alumnes han llegit Marina, una tragèdia grega en clau contemporània, i més recentment L'últim vaixell, també una crònica obscura, de la negror més absoluta, en aquest cas del temps de la postguerra.

    D'aquest llibre es va parlar molt

L'escriptora, amb Miquel Tribaldos i Mario Candela

a l'acte, auspiciat pel cap del Departament de Valencià, Miquel Tribaldos, i per l'editora Santillana, i sense oblidar la col·laboració dels alumnes de 4t ESO, que van ser els autèntics protagonistes, al costat de l'autora, per descomptat. D'entrada, Pasqual ens va explicar "jo no era escriptora", fins que un dia va escriure gairebé per casualitat un conte per al seu fill, el va enviar a una editorial i li'l van publicar, la qual cosa no va deixar de ser una sorpresa.

    A continuació, es va consolidar amb Marina, "que és el meu best-seller", va dir; aquesta novel·la li va permetre esdevenir "una de les primeres persones que viuen dels llibres". Mentre escoltava les intervencions, pensava en Blasco Ibáñez, un valencià que va ser el primer escriptor que va poder viure de les vendes de les novel·les, especialment a l'estranger. Els quatre genets de l'Apocalipsi va ser el seu gran èxit, i més encara després de l'adaptació al cinema.

    Mentrestant, Pasqual es va centrar en L'últim vaixell, la novel·la que hem estat treballant al centre i que envolta una història d'amor entre generacions, en un context dramàtic, de veritable genocidi, i de lluita per sobreviure, com va passar a partir de l'1 d'abril de 1939. Tenia el testimoni d'un iaio, però volia històries de primera mà "i vaig entrevistar a molta gent".

Gemma Pasqual, durant l'acte a l'IES Playa San Juan

Per aquesta causa, "tots els personatges són reals", d'una manera o una altra, la qual cosa va requerir cinc anys de preparació i treball intensiu.

    Va destacar especialment el personatge de Lennin, un xiquet que mor estampat contra una paret perquè a la seua mare estaven colpejant-la/torturant-la a fi de saber on estava el seu marit, un conegut membre de la República (ah! I entra en els possibles que la dona desconegués on estava el seu home...). "El personatge de Lennin és un homenatge a tots els xiquets morts o desapareguts en el franquisme, que s'estima n'hi va haver com a 250.000", va relatar.

    La vida de l'escriptora podríem dir d'èxit o popular és més difícil del que sembla: Sí! És la resposta que podem donar després de la xerrada, perquè la seua agenda, és a dir, el seu dia a dia, està carregat. Ben carregadeta, podríem afegir. "Aquesta setmana és Alacant, la que ve, Barcelona", va explicar i, entre una i altra, tornar a casa, al poble valencià d'Almoines, i fer el que fa tothom: rentar la roba bruta, comprar i preparar menjar, omplir carmanyoles per a la setmana i, per descomptat, que la família se'n recorde d'una. Més o menys és el mateix que ens passa als qui la feina ens obliga a allunyar-nos del nostre nucli familiar. És complicat.

    És escriptora, és dona, no cal precisar-ho, i també és "activista", d'acord amb la seua terminologia. La seua darrera tasca ha consistit a assumir la presidència de la Societat coral El Micalet, de València, una funció amb responsabilitat tot i això que es tracta d'una entitat que va endavant des de 1891.

    Gemma Pasqual, mentre contestava amb rotunditat les preguntes dels alumnes, explicava trucs de l'ofici. "Jo no m'enfronte a la pàgina en blanc", perquè fa una tasca de preparació important. "Quan comence un llibre, sé com acaba i tinc la divisió per capítols feta", i puc treballar sense dificultats. En aquest punt em va vindre a la memòria l'oblidat Isaac Asimov, molt popular anys enrere i actualment poc visible en la nostra societat tecnològica. Aquest nord-americà d'origen rus va contar que en una ocasió va començar un relat sense tindre clar el final... i ho va passar tan malament que mai en la vida ho va tornar a fer. Sempre començava sabent com tancaria el llibre. Bona lliçó.

    Entre aplaudiments i algunes dedicatòries

Col·locació de l'escultura d'Ovidi en Alcoi / M. Candela

de llibres, Pasqual va tancar la xerrada, animada, interessant i instructiva -confiem- per als alumnes i per als ensenyants que hi estàvem. Per cert, quasi oblidava que la seua feina d'escriptora es formalitza fonamentalment a les fondes, una manera una mica literària d'expressar que escriu als hotels, entre els viatges!

Ah! Una notícia per acabar: el tercer llibre de Like blau encara tardarà un mica. "Ara està en curs la promoció del segon", va contestar a la meua pregunta.

* Destaque al títol aquesta famosa expressió d'Ovidi Montllor que Gemma Pasqual va utilitzar durant la xarrada, perquè avui, diumenge 10 de març, és l'aniversari de la seua desaparició. Molt lluny queda ja aquell 10 de març de 1995...

EL TURISME DEMANA UN AERÒDROM ENTRE IBI I ALCOI

Un aeròdrom entre Alcoi i Ibi, més

Proposta d'aerodrom en La Canal / M. C.

concretament a la zona de la Canal, paral·lel a l'autovia central. És una proposta que, encara que puga semblar idònia per al vint-i-huit de desembre, és real; de fet, s'ha pogut escoltar en temps recents entre les propostes de millora pel desenvolupament turístic d'aquestes comarques de l'interior.

    En concret, des del sector turístic es va llançar temps enrere la proposta de facilitar l'accés al nord de la província d'Alacant, concretament a les principals poblacions, com és el cas d'Alcoi i Ibi, pel que fa als índexs de població. El projecte consistia en un petit aeroport, que permetria l'accés de turistes cap a ambdues poblacions, amb unes ràpides comunicacions.

    D'entrada, sembla que el projecte no seria excessivament onerós, per causa que el terreny és bastant regular i a més els accessos a l'autovia central farien més senzilla encara la comunicació amb les poblacions referides. Sembla que la idea no va tirar endavant en un primer terme, però ha quedat damunt taula, per la qual cosa en qualsevol moment es podria reactivar.

LES ENTRADES D’ALCOI ARRANCARAN EN EL CAMÍ DES DE 2024

Quaranta-cinc anys hauran passat

Crònica en La ciudad de tu vida

des de l'aprovació fins a l’execució. La directiva de l’Associació de Sant Jordi ha decididt, en sessió extraordinària celebrada aquest mateix matí, materialitzar l’acord de l'assemblea del 29 de gener de 1979 que havia de canviar l’itinerari de les Entrades de Moros i Cristians d’Alcoi a partir de 1980, la qual cosa mai es va arribar a concretar. Així, el pròxim 21 d’abril, es produirà el fet històric d’arrancar les desfilades des del Camí, amb la qual cosa el recorregut serà el mateix de la Cavalcada dels Reis Mags.

Quines coses que passen! Sobtadament, però sense nocturnitat ni traïdoria, el Casal ha acordat aplicar el canvi d’itinerari de les Entrades d’Alcoi. Fonts generalment poc informades han explicat que el departament jurídic va comunicar a la directiva que el fet d’haver introduït la Roda, però no el canvi de recorregut -cal recordar que ambdues qüestions es van avalar en una mateixa resolució- deixava l’entitat en uns llimbs jurídics, motiu pel qual era urgent prendre una decisió. L’opció era o anul·lar l’aplicació de la Roda o canviar l’itinerari i s’ha optat per la segona.

Així les coses, no sols es resol una situació jurídica incerta sinó que també es fomenten l’economia local i el turisme, per causa que la promoció de la ciutat ha disparat la demanda de cadires per a les Entrades. Cal assenyalar que en el Camí caben fins a huit files de seients, això sí, una mica estrets.

Es desconeix ara per ara la repercussió

que pot tenir aquest fet imprevist de totes totes i si es produiran reaccions, que poden abastar l’àmbit jurídic, polític, fester i ciutadà. No obstant això, cal avançar que el Sant Jordiet d’aquell any, Fernando Pastor, ha mostrat la seua incredulitat davant d’aquest fet.

Continuarem desinformant! Com sempre!

ALCOI AUTORITZA L’APARCAMENT EN LA BANDEJA DES DE L’1 DE GENER

La bandeja en 1973 / Carlos Coloma

Des del pròxim 1 de gener els alcoians podran tornar a aparcar els seus vehicles al damunt de la bandeja de la plaça d’Espanya, com va ocórrer fins a principis dels anys huitanta. La mesura, de notable impacte visual i ciutadà, és originada en la mancança de suport legal a les reformes del trànsit que s’han implantat al centre des de fa cinquanta anys.

Les conseqüències de la sentència judicial que va il·legalitzar la reforma del trànsit al centre d’Alcoi i va permetre la conversió en zona de vianants encara no han acabat. Els tècnics més o menys experts treballen en l’anàlisi de la situació i han recomanat diferents mesures, que a poc a poc s’apliquen. 

La primera serà efectiva l’1 de gener, o siga dilluns vinent, i consistirà en l’autorització de l’aparcament sobre la bandeja, que mai havia sigut prohibit mitjançant una ordenança.

Una recent concentració de vehicles / M. Candela

La intenció dels responsables municipals és que, com succeïa aleshores, aquest espai compartisca els vehicles aparcats i les taules i cadires dels establiments hostalers de la plaça. No es pensa que el fum combinat dels vehicles i de les cigarretes i havans dels usuaris supose cap problema, o almenys no s’ha trobat cap reglamentació municipal o europea que ho impedeix.

    A hores d’ara, Santiago Calatrava no ha expressat cap reacció davant d’aquest esdeveniment, cosa que sí que va fer durant la reforma de la Llotja subterrània de fa uns anys. Siga com siga, aquest destacat espai urbà d’Alcoi tornarà a presentar la imatge que ofereix en les imatges històriques que estem acostumats a veure en els llibres.

ALARMA EN ALCOI: ESGOTADA LA VIAGRA

En aquestes vespres i

La gran cua del matí de la nit de Nadal / Foto: A. Candela

festes de Nadal s’ha produït a Alcoi un fenomen inesperat: les farmàcies han esgotat les reserves de Viagra, la qual cosa va generar cues de gran magnitud la mateixa jornada de la nit de Nadal. Les fonts d’escassa solvència consultades per aquest blog indiquen que serà molt difícil recuperar el subministrament per a la celebració de Cap d’Any, perquè la demanda és molt elevada en tot el país.

Els experts encara no han trobat una explicació precisa a aquest esdeveniment, que pensen és originat en una greu seqüela de la Covid-19, anomenada SFA o Síndrome del fal·lus apagat, que està afectant de manera important a nombrosos mascles alcoians, independentment de la seua edat, condició social, festera o política. Ara per ara no s’ha analitzat científicament l’impacte de l’episodi.

La qüestió és important perquè afecta les relacions socials en tots els nivells. De fet, aquest matí, l’Associació feminista El Collao ha difós un comunicat on expressa la seua

Viquipèdia Commons

preocupació per aquest fet. A banda, es desconeix si la incidència del SFA té relació amb l’augment de la venda d’aparells femenins compensatoris -vulgarment, consoladors- que també s’ha detectat en la ciutat.

Encara informarem de l’evolució d’aquesta insòlita situació.

LES IMATGES DE LA TARDOR (PLATJA SANT JOAN)

La tardor ha arribat de sobte a la platja de Sant Joan. A mitjan setmana encara mirava el mar amb un desig gairebé voluptuós, però ara tot ha canviat. Ha entrat la humitat, la boira inesperada, l'enllumenat nadalenc (pel meu barri, subtil, concís, simbòlic), les postes de sol brillants i també nous elements de jocs a la sorra. Temps d'eternes vesprades obscures, de cases d'estiu on el fred es deixa sentir, de moments de recolliment i de feina. Temporada alta!

Millor, les imatges...

ACOMIADAMENT AMB MÚSICA D'ALCOI

Democràticament, els alcoians

hem decidit eliminar l'àrea de vianants del centre; doncs, divendres a la tarda vaig anar-hi a acomiadar-me, encara que vaig caminar per la vorera. Millor, tornar-se a acostumar. Volia fer una gestió a la Llibreria Llorens, al primer pis, per on vaig entrar un milió de vegades quan treballava dos pisos al damunt. Sempre toca la nostàlgia. I va ser ràpid. A mitjan escala ja vaig veure el que buscava: el disc de Marisa Blanes, Alcoy en el recuerdo, amb una caràtula en blau obscur espectacular. Així que, tot resolt ràpidament. Com sempre.

    En parlàrem, de la conversió en zona de vianants, vull dir. Una xarrada de caràcter privat, que queda per a les memòries que tal vegada publique més endavant; una mena de contra crònica de la dreta econòmica i festera alcoiana contemporània. No cal dir res més. S'espera el plenari per a l'aplicació i endavant. Enhorabona! Ho hem aconseguit! Ara podem començar amb el carril-bici, que el dia que canvie el govern no durarà ni dos dies, com per exemple ja ha passat en Elx. Així ja tindrem la felicitat completa.

    Tinc davant el disc de Marisa Blanes i no gose obrir-lo per a no espatllar la imatge, encara que caldrà escoltar-lo, mentre estudie la llista de temes. Només conec a Ulrich; de la resta no n'havia sentit parlar, tot i això que sabia que havia incorporat una obra d'una compositora, Lola Vitòria, concretament.

    Segurament ha estat la darrera experiència com a vianant per les calçades del centre, que sempre podré aparellar a la música clàssica d'Alcoi i al savoir faire de Marisa. Ho pensaré demà, com aquella dona de la pel·lícula, mentre camine pel passeig de la Platja de Sant Joan, que ara per ara sols és pels vianants, encara que demà qui sap!