DESCANS AMB NOSTÀLGIA. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 10.

Per circumstàncies, aquest matí

Sant Jordiet 2023

he passat de bona hora pel centre d'Alcoi. Dia del descans de les Festes de Moros i Cristians. I he estat envaït per la nostàlgia: més de tres dècades durant, hi he anat cada matí del 25 d'abril o del dia corresponent, d'acord amb la qüestió aleatòria de la Setmana Santa.

    Algunes coses no canvien. Tota l'hostaleria tancada, excepte una fleca de Sant Llorenç que també serveix café, mentre el comerç tractava d'arrancar cicle. Les voreres, amb quantitat de residus d'eixa pasta tan típicament o exclusiva alcoiana formada pel confeti, la pólvora, la brutícia i l'aigua, que encarà romandrà en el temps, tot i això els esforços de la gent del servei de neteja.

    Hi havia tribunes desaparegudes, com la de País Valencià, metre altres encara hi estaven, com la de la

Processó General

façana del Centre de salut de la Plaça, i diferents operaris treballaven en altres desmuntatges. Punt final, com comentava, encara que les escoles tornaran demà, com molta gent que ha agafat el descans, més o menys pel seu compte.

    Les coses, no obstant això, han canviat. Ara no som un món exclusiu on podem fer i desfer, i un munt de persones van ser obligades a marxar diumenge a la tarda per qüestions professionals o estudiantils, mentre que d'altres simplement no han pogut gaudir de l'esdeveniment: hi ha nombrosos alcoians per terres llunyanes, no sols d'Alcoi sinó del conjunt d'Espanya. Tots tenim algú pels voltants perquè tots ens hem hagut d'espavilar en aquesta època convulsa.

    Nostàlgia. Nostàlgia dels temps

Preparació de l'arrancà de la Processó General

que es difuminen en la llunyania, quan començava aquesta jornada amb l'obligada visita al cap de la Policia Local, al carrer Casablanca. Manolo Rodríguez tractava de posar ordre entre tots els papers, atestats, incidents i actuacions heterogènies de la Trilogia, encara que de bon matí, per arrancar, jo sols buscava el que era extraordinari o gros. Les qüestions rutinàries no corrien pressa.

    Normalment, acabàvem amb un café

Processó General/alferes cristià

al Savoy, que està al costat i que era l'únic bar/restaurant obert al centre d'Alcoi. Hi havia una explicació: com ara, aquest establiment ja tenia servei de pensió i hotel. Un dia vam acabar a l'hotel Reconquista, la qual cosa ens va obligar a creuar el pont de Sant Jordi, però no recorde el motiu.

    Coses que tornen a la memòria, com l'any 2006 que a les nou del matí van començar a desmuntar el castell, la qual cosa vaig observar esbalaït des del meu lloc de feina. Aquesta cosa insòlita en la història local tenia un motiu al darrere: l'imminent rodatge de la pel·lícula Manolete, aquella que no es va arribar a estrenar mai en Espanya després d'haver trasbalsat la ciutat durant molts dies.

    Ah! I el Dia del descans ja tenim un tema estrella per a xarrar pels descosits: ha tornat el carril-bici!

    

COSES QUE ET PODEN PASSAR A LES ENTRADES. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 9

El títol és una variació del

Immortal primera esquadra femenina de la Filà Llana

d'una pel·lícula de gàngsters: Cosas que te pueden passar en Denver cuando estás muerto, que m'encanta i per això he parodiat. Representa una barreja de quotidianitat i de sorpreses, tot alhora. Com trobar-te a Gori Casasempere, el gat... Cosa molt inesperada, o també a Javier Ferre, el verd gat (que no a l'inrevés, on l'adjectivació del substantiu ens donaria un nou color a la filà Mossàrabs, ha, ha, ha). I, sobretot,

Doble esquadra de la Lleganya

al pàter Ismael Ortiz, amb Indalecio Carbonell i Alex al balcó d'enfront, en Sant Nicolauet. Tota una sorpresa, que ens recorda el dromedari de l'any passat!

També és un dia on retrobes la família, sempre amb algun aniversari que altre dolorós. Això ens passa a tots. Entre un café i altre, arriba el capità, eixe que va patir un gros ensurt després de rebre les claus, i filaes amb gent i més gent, com els Almogàvares, de sobrenom la Lleganya, que han patit una transformació termonuclear.

Qui hagués pensat anys enrere que aquesta filà tindria doble esquadra en l'Entrada? Ningú. Ni en un malson per una indigestió d'olleta passada... Ja va ocórrer l'any passat, però tenia la neta al braç i no vaig poder immortalitzar el moment; enguany sí que he arribat. I no sols la sorprenent doble esquadra sinó també el conjunt del seguici,

Diana Marrakesch en Sant Nicolauet

veritablement al·lucinant per als que hem seguit de molt a prop la seua trajectòria.

No vaig fallar al debut de la gloriera, encara que va ser gràcies a l'ajuda del destí en forma de pluja que va obligar a dues suspensions de l'acte, però sols he pogut veure en vídeos i fotos l'arrancada de l'esquadra de la Diana d'ahir, completament femenina.

En canvi, sí que vam presenciar per País Valencià la baixada triomfal de l'esquadra de la Llana integrada

Formació del capità cristià

per xiques, amb molta emoció per part de tots. A l'arribada al pont de Cervantes, les llàgrimes anaven a balquena. Tots érem conscients de la importància del moment perquè és tracta de la degana de les filaes. Tot açò, a més a més, ho vam viure a la casa dels Alba, de la Lleganya, però també de la Llana, mentre Lola, màter familias, recordava els 34 anys transcorreguts de la capitania familiar, amb l'enyorat Paco Alba com a protagonista estel·lar!

Vam acabar a casa i vam donar un cop d'ull a la tele -sense so, la qual cosa recomane per una mera qüestió de salut mental-, i vam veure baixar a tren,

El capità moro de la Filà Ligeros

amb marcialitat, sense la més mínima aturada, a l'esquadra de l'alferes moro dels Mudèjars, que semblava inspirada en els més dolents trols o éssers malèfics de les pel·lícules del Hòbbit o El senyor dels anells!

Poc més que contar. Vam veure algun polític que altre, com a l'alcalde Toni Francés en la Diana i al Sr. Carles Pastor -aspirant al càrrec- en l'Entrada i poc més, però tampoc vam fixar-nos massa... Parlarem d'invitats en una altra píndola, probablement l'any vinent, perquè després de Festes tinc altres activitats en curs!

Gori el "Gat"

A cals Alba

Bon dia Sant Jordi.

P D. Ací teniu algunes imatges de la jornada, personals i col·lectives, és a dir, de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

OVIDI, EL MORO MUDÈJAR. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 8.

Arranque el Dia dels Músics amb un esmorzar -quina tradició més alcoiana- amb els amics de Comelca. Bon àpat, excel·lent café amb llet, millor companyia, i fer-se un tip de riure, que d'això es tracta. Relaxació o détente, com diuen els nostres veïns francesos. També hi ha intercanvi d'anècdotes, d'històries, de vivències d'uns i altres, com ha estat el cas de Juano Borrell, un

Ovidi Montllor, moro Mudèjar / Arxiu Filà Mudèjars

fester Mudèjar, que va compartir esquadra colze a colze amb Ovidi Montllor, que també n'era. Història d'Alcoi i de les Festes de Moros i Cristians, com ens agrada per ací.

Després, una mica de follia, un matí a la babalà: impressió de fotos, mercat de Sant Roc, pollastres rostits i croquetes de bacallà. Com estaven de bones! Ens han recordat els temps dels vermudets al Tropical, amb la sangueta i els callos, encara que Fernando ha contat que ell anava divendres i assaboria l'ensalada russa. La veritat és que Saoro i Tavi -que ara viuen en Benimantell- ho feien tot de cinc tenedors, encara que amb la nostàlgia d'allò que hem perdut pel camí de la vida tot ens resulta d'allò més exquisit*.

Després, marxa cap al centre, amb salutació als amics de la perruqueria del Cantó del Pinyó i pujada a Sant Nicolauet, entre els clàxons de la bogeria de vehicles a un

Detall musical de la Glòria Infantil

costat i l'altre, enmig dels camions descarregant vàters. Sí, vàters! "Porque Alcoy huele a Fiestas", vaig escriure un dia, anys enrere. La baixada, per Sant Francesc fins a l'edifici Modernista de la Cambra de Comerç i Indústria i a la plaça de Dins, ja ben animada, amb alguns responsables municipals com Vanessa Moltó i Maria Baca: molt temps feia de l'última xarradeta tranquil·la!

Coses de la vida, a migdia Correus estava tranquil. Recollir un paquet -de més de sis quilos- i arrossegar-lo cap a casa, entre músics de pobles que ja s'encaminaven cap a la seua tasca intensiva de la Trilogia. Dinar, una petita sesta, més café i preparació per a la Festa, que gaudirem més o menys intensament!

* Enllaç a un interessant reportatge sobre el Bar Tropical, a càrrec de Pàgina 66.

https://pagina66.com/art/103566/el-tropical-el-mas-emblematico-de-los-bares

EL PELUQUERO DE LA MORAL DEL ALCOYANO

Aquello de La moral del Alcoyano 

Manolo en plena faena, con su hijo David al fondo

es un típico tópico. Incluso el rey Juan Carlos conocía la expresión. El día que su helicóptero aterrizó en El Collao de Alcoy en diciembre de 1976, le pasó el brazo por los hombros al presidente Antonio Font -que era bastante más bajito- y le dijo: "así que este es el famoso campo de La moral del Alcoyano". Pero si alguien es merecedor de esta expresión es, sin ninguna duda, Manolo Serrano, el socio número 1 del club desde hace más de tres años.

¿Por què? Porque Manolo Serrano ha vuelto a trabajar. De hecho lo està haciendo estos días porque ha regresado a la peluquería de la calle San Lorenzo, conocida como la del Cantó del Pinyo, enclave que ocupó durante décadas. El señor Serrano decidió jubilarse en mayo de 2020, durante la pandemia de COVID-19, cuando estaba a punto de cumplir 82 años. Había cotizado nada menos que 65...

¿Es verdad que los viejos guerreros nunca mueren? Sí, en su caso, así es. Serrano ha colgado los hábitos de la jubilación y ha recuperado la bata de peluquero porque este mes de abril ha vuelto a trabajar en su establecimiento de toda la vida, al lado de su hijo David, mediante el correspondiente contrato laboral indefinido. Allí estaba esta mañana [martes 18 de abril de 2023], afeitando a un cliente, sin haber perdido la más mínima destreza. Debe ser como aquello que dicen de ir en bicicleta...

Imagen del pasado verano en Alcoy

El contrato es indefinido... pero no durará toda la vida. De hecho, se trata de un refuerzo en una época de muchísimo trabajo como son las vísperas de las Fiestas de Moros y Cristianos y probablemente el ciclo haya terminado para el 16 de mayo, dia en que el protagonista cumplirá 85 años. Sin duda, debe ser un caso bastante insólito y mucho menos con el socio número 1 del Club Deportivo Alcoyano.

Un día, hace ya bastantes años, le pregunté por qué seguía si se podía jubilar con toda tranquilidad y su respuesta fue muy clara: "me gusta lo que hago, los clientes son amigos, conversamos... Estoy a gusto". Y lo sigue estando, porque esta mañana era igual que siempre, como lo había visto durante décadas cuando entraba o salía de la delegación del Diario INFORMACION, porque estábamos en esquinas opuestas.

Mucha suerte, amigo!

P. D. Estos días se ha hablado de otro alcoyano, en este caso recientemente desaparecido, como era Juan José Soriano (J.J. Soriano) que también era conocido con esta expresión, que igualmente se aplica a Ismael Mayor, el periodista deportivo de Radio Alcoy, nuestro "Capitán pulmón".

Tres espíritus fuertes, sin duda alguna.

ELS PINS DEL CALENDARI DEL 97. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 7

Un cèntric establiment comercial

d’Alcoi -Arte 23- va posar ara fa un any a disposició dels seus clients diferents col·leccions d’insígnies, fonamentalment de l'àmbit de la Festa de Moros i Cristians, i que, com a gran sorpresa, van incloure els 4.000 pins que es van fabricar per a la manifestació del calendari fester de 1997 i que, per diferents motius, mai es van repartir. Unes insígnies que, a hores d’ara, tenen un indubtable valor històric per a la ciutat, més enllà del disseny i l’objectiu original.

    La mesura es va formalitzar en vespres de les Festes 2022, per causa de la desaparició o cessament de l’activitat del taller artesà que estava especialitzat en l’elaboració d’aquesta mena de productes. El propietari va proposar a l’esmentat establiment especialitzat donar eixida els productes sobrants, la qual cosa està en marxa. Una bona oportunitat per a completar col·leccions o adquirir insígnies que ens poden resultar interessants o atractives.

    

La gran sorpresa d’aquesta operació va estar marcada pels 4.000 pins que van ser confeccionats per a la manifestació del calendari fester de 1997, aquella protesta popular que no sols va permetre institucionalitzar les dades de la Trilogia d’Alcoi al 22, 23 i 24 d'abril, sinó que, a més a més, va suposar una reconfiguració del panorama polític que va conduir al canvi que es va produir a Alcoi el juliol de 2000.

    Tanmateix, ara la qüestió no va de política ni de debat sinó d’un fet curiós que ha sorgit més de vint-i-cinc anys després d’aquella iniciativa popular. L'organització va encarregar 4.000 pins per als manifestants, però en l’últim moment va sorgir un desacord que va impedir que l’operació es consumara, per la qual cosa el fabricant els va depositar a casa seua… i allí han romàs fins a la primavera de 2022.

    Aquest comerç, especialitzar en heràldica i aquesta mena de productes, els ha posat a l’abast dels clients, la qual cosa pot permetre disposar d’un objecte que més enllà del valor material, ha assolit un indubtable valor històric i sentimental. El disseny inclou la imatge tradicional de Sant Jordi en color daurat i les tres dates: 22, 23 i 24. Tot un símbol d’un temps, d’una festa.

    A començaments d’any 2022

tenia l’objectiu d’haver escrit algunes entrades per causa d’efemèrides, la primera de les quals hagués estat les bodes de plata d’aquesta manifestació, però per circumstàncies de faena no va estar possible. Ara en recupere una, encara que no de la manera que hagués pensat, sinó amb una notícia per la qual hagués sospirat en la meua antiga vida!

    Ja ho va dir aquell gran cavaller, don Quixot: cosas veredes…

PD. A la memòria d'Alejandro Satorre Payà, persona

vinculada directament a aquest procés social i fester, en el vessant oposat d'allò que s'explica en aquesta història, i que aquests dies ha rebut l'homenatge i acomiadament definitiu de tota la gent que l'estimava.

Evidentment, aquesta entrada va dedicada a Alejandro, amb qui vaig compartir un milió de cafés al Bar Ideal i de qui vaig aprendre un fum de coses de la vida i de la Festa! A reveure, amic Marrakesch!

Foto: J. Fernàndez.

CELEBRACIÓ "REPUBLICANA" NACIONAL AMB MÚSICA "MADE IN ALCOI"

El catorze d'abril d'aquest 2023

ha tingut una celebració nacional amb música alcoiana. RNE, Ràdio Clàssica, al programa Música a la carta va rebre la petició d'un oient per a recordar als compositors exiliats i es va referir explícitament al "valencià" Carlos Palacio, que nosaltres podem concretar que a banda d'aquest gentilici també es pot aplicar el d'alcoià.

L'oient, que era de Zaragoza, va proposar la Suite Cervantina o Espanya, primavera del 36, però la presentadora del programa, Amaia Prieto, va escollir dos peces per a piano:

Nana para un niño sin sueño i Granada: elegía para un poeta, ambdues interpretades per Marisa Blanes. Tot quedava en casa!

Aquí teniu l'enllaç al pòdcast del programa i si no teniu temps o no us ve de gust escoltar-lo al complet, la intervenció comença a catorze minuts del final.

Per acabar, recordar que hi ha una històrica foto del 14 d'abril inicial on es veu una banda de música i un ben jovenet Joan Valls i Jordà en primera fila tocant el tabalet!

https://www.rtve.es/play/audios/musica-a-la-carta/14-04-23/6862999/

Foto 1. Web Música Primitiva Apolo

Foto 2. Viquipèdia Commons.

1973: L'ESQUADRA EN FLAMES DELS JUDIOS. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 6

Sembla mentida. Si hom contempla les imatges del blog https://alcoyhistoriaytradiciones.blogspot.com/2009/12/capitania-mora-1973-fila-judios.html i aprecia l'espectacularitat de l'esquadra del capità moro de la Filà Judios de 1973, mentre gira amb majestuositat el cantó del Pinyó

Imatges del blog alcoyhistoriaytradiciones

sota un cel que enlluerna i el cabo amb savoir faire aixeca al públic de les cadires, no pot creure que minuts més tard, a pocs metres de l'Ajuntament, quatre festers van estar en flames, previsiblement per causa d'una burilla.

I així va ser. Quatre components de l'esquadra d'esclaus -Humberto Andrés, Antonio Mompó, Francisco Cardenal i Armando Gosálbez- van patir cremades de segon i tercer grau en les cames, per causa del foc que es va originar a l'estopa i el plàstic dels leotards que tapaven les cames i que, literalment, es van fondre amb la pell dels festers. La rapidíssima intervenció dels presents, que van tapar les flames amb allò que van trobar a mà i van apagar el foc va limitar la gravetat de les lesions, que, no obstant això, van ser importants.

Els quatre judios van ser traslladats al Sanatori Sant Jordi, on va acudir Julio Berenguer Barceló amb un cotxe de la llavors Policia Municipal, i va col·laborar en l'atenció sanitària, en la seua qualitat de metge.

Com que les cremades eren de consideració, Berenguer va contactar amb el doctor Vicente Miravet, cap de la unitat de cremats de Creu Roja de València, que es va desplaçar a Alcoi i els va reconéixer. Amb posterioritat, van ser derivats a l'hospital de Creu Roja on van ser objecte d'una plàstica amb empeltaments cutanis.

Berenguer va escriure més tard que havia passat "una vesprada dramàtica". En aquell moment era tinent d'alcalde de l'Ajuntament i majoral de l'Associació de Sant Jordi, per la qual cosa quan els pacients van quedar estabilitats va marxar a informar a l'alcalde i també president de l'Associació, Jorge Silvestre Andrés.

Mentrestant, el primer tro de la Filà Judios, Silvano Galiana, va ordenar que es parara l'Entrada de Moros, que va poder reprendre la marxa deu minuts més tard, amb el cabo i els sis membres de la formació que quedaven i que havien resultat il·lesos. Molt poca gent s'havia adonat d'allò que havia passat i, en fet, l'única persona que va poder obtenir imatges va ser el fotògraf anglés Brian Summer, reporter gràfic del periòdic anglosaxó de Benidorm que s'editava en Gráficas Ciudad, i que el diari Ciudad va recollir en primera pàgina en l'exemplar del 8 de maig.

El primer tro va haver de fer front a una situació complicada, especialment per alguns comentaris del públic referits a la reduïda composició de l'esquadra. En un moment concret, va escoltar com un home del públic cridava que els que faltaven "havien fet un gra massa amb les libacions" i li va soltar una plantofada que el va fer caure a terra des de la cadira. Assabentat Jorge Silvestre del que havia passat, després de les Festes va convocar als dos implicats i l'agredit li va presentar al primer tro l'altra galta, admetent que ho mereixia de totes passades pel seu comportament inadequat.

L'Entrada va continuar amb normalitat, amb un gran espectacle, com havia passat al matí amb la desfilada Cristià, amb l'excepció de l'esquadra de l'alferes de la Filà Mossàrabs, que va acumular un retard molt important i que va rebre forts xiulits i esbroncades del públic. El cronista de Festes, Adrián Espí Valdés, va mostrar la seua contrarietat amb l'actitud dels espectadors en el relat que va fer en 1974, on, per cert, va dedicar menys de dues línies al desastre patit per la Filà Judíos.

Aquesta és -transcorregut mig segle- una aproximació a la història d'un episodi esgarrifós de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, que s'ha pogut reconstruir fonamentalment gràcies al llibre Judíos o Sultanes, de Julio Berenguer i al diari Ciutat, tant pel que fa a l'exemplar del 8 de maig d'aquell any com al llibre La Ciudad de tu vida. Les dades referents a la filà son del llibret Festa! que acaba d'editar Ràdio Alcoi.

Dissenys actuals / V. Commons

FILÀ JUDÍOS. Els antics Sultans, actualment Filà Judíos, es van fundar en 1817 i disposen de 347 socis, amb disseny masculí i femení per als seus guarniments. La banda habitual és la Filharmònica Benillobense i el primer tro, Sergio Sanz Ortiz. A més a més, en 2023 tenen la responsabilitat d'organitzar l'esquadra d'en Mig, a partir d'un disseny de Juan Climent, que desfilarà amb la Primitiva d'Alcoi.