Arranque el Dia dels Músics amb un esmorzar -quina tradició més alcoiana- amb els amics de Comelca. Bon àpat, excel·lent café amb llet, millor companyia, i fer-se un tip de riure, que d'això es tracta. Relaxació o détente, com diuen els nostres veïns francesos. També hi ha intercanvi d'anècdotes, d'històries, de vivències d'uns i altres, com ha estat el cas de Juano Borrell, un
fester Mudèjar, que va compartir esquadra colze a colze amb Ovidi Montllor, que també n'era. Història d'Alcoi i de les Festes de Moros i Cristians, com ens agrada per ací.
Ovidi Montllor, moro Mudèjar / Arxiu Filà Mudèjars
Després, una mica de follia, un matí a la babalà: impressió de fotos, mercat de Sant Roc, pollastres rostits i croquetes de bacallà. Com estaven de bones! Ens han recordat els temps dels vermudets al Tropical, amb la sangueta i els callos, encara que Fernando ha contat que ell anava divendres i assaboria l'ensalada russa. La veritat és que Saoro i Tavi -que ara viuen en Benimantell- ho feien tot de cinc tenedors, encara que amb la nostàlgia d'allò que hem perdut pel camí de la vida tot ens resulta d'allò més exquisit*.
Després, marxa cap al centre, amb salutació als amics de la perruqueria del Cantó del Pinyó i pujada a Sant Nicolauet, entre els clàxons de la bogeria de vehicles a un
costat i l'altre, enmig dels camions descarregant vàters. Sí, vàters! "Porque Alcoy huele a Fiestas", vaig escriure un dia, anys enrere. La baixada, per Sant Francesc fins a l'edifici Modernista de la Cambra de Comerç i Indústria i a la plaça de Dins, ja ben animada, amb alguns responsables municipals com Vanessa Moltó i Maria Baca: molt temps feia de l'última xarradeta tranquil·la!.jpg)
Detall musical de la Glòria Infantil
Coses de la vida, a migdia Correus estava tranquil. Recollir un paquet -de més de sis quilos- i arrossegar-lo cap a casa, entre músics de pobles que ja s'encaminaven cap a la seua tasca intensiva de la Trilogia. Dinar, una petita sesta, més café i preparació per a la Festa, que gaudirem més o menys intensament!
* Enllaç a un interessant reportatge sobre el Bar Tropical, a càrrec de Pàgina 66.
https://pagina66.com/art/103566/el-tropical-el-mas-emblematico-de-los-bares
No hay comentarios:
Publicar un comentario