domingo, 30 de abril de 2023

ALCOI PERD LA SENDA DELS BOUS

Dissabte 29 d'abril de 2023 el Club

Demolició en juliol 2022 de l'antiga porta de la plaça Vella
Taurino de Alcoy ha commemorat, amb un dinar al Círculo Industrial, el seu centenari. Tota una efemèride. Malauradament per als seus interessos -i també dels d'una part de la ciutadania- aquest esdeveniment ha succeït un fet amb certa transcendència història i que no obstant això ha passat bastant desapercebut: la desaparició dels últims vestigis arquitectònics que romanien de la plaça de bous Vella, situada al carrer 
Aspecte original /viquipèdia commons
Onofre Jordà, en Cervantes.

    Aquest fet es va produir el passat juliol. Amb maquinari pesat es va demolir l'entrada principal de l'antiga plaça, que configurava l'atzucac d'Onofre Jordà, a la vegada que es van tombar els edificis industrials en estat de ruïna absoluta que hi havia just darrere. La plaça havia estat construïda el 1863 i doncs ha completament desaparegut 159 anys després. Molta història

La porta principal, a punt de desaparèixer
des de llavors.

    Va ser substituïda a partir del 20 de juny de 1926 per la nova plaça, que he llegit es va construir enfront de l'escorxador per facilitar la manipulació de les peces de carn que anirien al mercat. El 16 de setembre de 1951 va ser venuda per a la construcció d'habitatges i un any més tard va ser enderrocada. L'edifici Alcoi Plaza ocupa el lloc on estaven les quadres.

    Alcoi va quedar sense plaça i el Club Taurino ho va convertir en un lema de campanya, sobretot de la mà 

Treballs de demolició
de l'inesgotable Manolo Bueno Sabater, que, precisament, en 1963 va promoure la ubicació d'una instal·lació portàtil en la plaça Gonzalo Cantó on es van fer diversos festivals. D'alguna manera, la ciutat tractava de superar la síndrome d'abstinència.

    L'1 de maig del 68 el publicista Paco Alba va organitzar un festival benèfic on va intervenir una nombrosa representació dels mitjans de comunicació local... El llibre de Remigio Oltra "Miki" editat l'any

Cartell taurí amb vista on estava la plaça Vella
passat recull nombroses imatges i destaca la classe del periodista Camilo Bito...

    Va ser un interludi fins que el 1993 la fèrria voluntat de Manolo Bueno i els seus col·laboradors, amb el suport d'Enrique Grau, un empresari taurí de Canals i persona de tracte molt agradable, van impulsar un seguici de festivals amb places portàtils muntades en diferents llocs: des del poliesportiu Francisco Laporta a la Zona Nord i Batoi. La primera va ser... apoteòsica, amb quatre mil persones i es van tallar nou orelles. Les següents, més o menys, i sempre enmig d'una acurada polèmica entre els promotors i els ecologistes i defensors dels animals. El Litri, Jesulín d'Ubrique -a qui vaig entrevistar- i El califa van ser alguns dels principals espases que hi torejaren.

    Després d'un desastre econòmic en 2007 -algú va tindre la brillant idea d'organitzar una correguda al costat del Collao a la mateixa hora que jugava l'Alcoiano- i d'un intent de recuperació en 2010, la història taurina en la ciutat va quedar tancada.

Cartel d'Alcoi
Almenys fins al moment present, perquè el futur dirà allò que haja a dir.

    Per la seua banda, el Club Taurino, que va nàixer al carrer Arias Miranda, va inaugurar seu al carrer Sant Miquel en 1967. Allí va romandre fins que la demolició dels immobles de Sant Miquel va obligar a un canvi d'aires a Manolo Bueno, Adrián Espí Valdés i la resta d'entusiastes membres de l'entitat.

    He intentat reflectir en un apunt la coincidència de dos fets, però en cap cas fer una història taurina local. Ni de lluny. Us adjunte alguns articles* de Ràdio Alcoi, Diario INFORMACIÓN, Pàgina 66 i Aramultimèdia, que aporten nodrida informació i fotos, i arranque per un recent de Josep Lluís Santonja, director de l'Arxiu i de la Xarxa de biblioteques municipals, que m'ha aportat l'indici del centenari.

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2023/04/17/el-centenari-del-club-taurino-1923-2023-radio-alcoy/

https://www.informacion.es/alcoy/2013/08/17/nueve-decadas-aficion-toros-6597578.html#:~:text=Alcoy%20ha%20tenido%20dos%20plazas,manifiesta%20en%20todos%20sus%20proyectos

https://pagina66.com/art/104026/cuando-alcoy-tenia-mucho-mas-que-una-plaza-de-toros

https://www.informacion.es/alcoy/2010/04/11/alcoy-vuelve-albergar-corrida-tres-7183382.html

https://www.aramultimedia.com/alcoy-y-los-toros-profunda-contradiccio769n

    Si teniu la paciència de seguir els meus texts, ja sabreu que tinc deler pels detalls. N'he trobat dos. El

Reportatge en Diez Minutos
primer, en vespres de les Festes de Sant Jordi, a la cantonada d'Onofre Jordà van penjar un cartell de les corregudes del veí poble de Bocairent... que fitava on estava la porta de la plaça vella. Els bous mai marxen completament.

    I buscant documentació he caigut damunt d'una pàgina de la revista Diez Minutos que recollia el debut com a muleta de... Camilo Sesto. Ni més ni menys. Va ser amb el torer Tinín, que segons he constatat havia estat treballador del seu representant artístic. Açò va succeir allà pel 1974. Així que una crònica taurina alcoiana al complet!

PD Les històriques fotos de la demolició dels últims elements de la plaça vella són originals d'Ana Moltó.




No hay comentarios:

Publicar un comentario