Dissabte 29 d'abril de 2023 el Club
Demolició en juliol 2022 de l'antiga porta de la plaça Vella |
Aspecte original /viquipèdia commons |
Aquest fet es va produir el passat juliol. Amb maquinari pesat es va demolir l'entrada principal de l'antiga plaça, que configurava l'atzucac d'Onofre Jordà, a la vegada que es van tombar els edificis industrials en estat de ruïna absoluta que hi havia just darrere. La plaça havia estat construïda el 1863 i doncs ha completament desaparegut 159 anys després. Molta història
La porta principal, a punt de desaparèixer |
Va ser substituïda a partir del 20 de juny de 1926 per la nova plaça, que he llegit es va construir enfront de l'escorxador per facilitar la manipulació de les peces de carn que anirien al mercat. El 16 de setembre de 1951 va ser venuda per a la construcció d'habitatges i un any més tard va ser enderrocada. L'edifici Alcoi Plaza ocupa el lloc on estaven les quadres.
Alcoi va quedar sense plaça i el Club Taurino ho va convertir en un lema de campanya, sobretot de la mà
Treballs de demolició |
L'1 de maig del 68 el publicista Paco Alba va organitzar un festival benèfic on va intervenir una nombrosa representació dels mitjans de comunicació local... El llibre de Remigio Oltra "Miki" editat l'any
Cartell taurí amb vista on estava la plaça Vella |
Va ser un interludi fins que el 1993 la fèrria voluntat de Manolo Bueno i els seus col·laboradors, amb el suport d'Enrique Grau, un empresari taurí de Canals i persona de tracte molt agradable, van impulsar un seguici de festivals amb places portàtils muntades en diferents llocs: des del poliesportiu Francisco Laporta a la Zona Nord i Batoi. La primera va ser... apoteòsica, amb quatre mil persones i es van tallar nou orelles. Les següents, més o menys, i sempre enmig d'una acurada polèmica entre els promotors i els ecologistes i defensors dels animals. El Litri, Jesulín d'Ubrique -a qui vaig entrevistar- i El califa van ser alguns dels principals espases que hi torejaren.
Després d'un desastre econòmic en 2007 -algú va tindre la brillant idea d'organitzar una correguda al costat del Collao a la mateixa hora que jugava l'Alcoiano- i d'un intent de recuperació en 2010, la història taurina en la ciutat va quedar tancada.
Cartel d'Alcoi |
Per la seua banda, el Club Taurino, que va nàixer al carrer Arias Miranda, va inaugurar seu al carrer Sant Miquel en 1967. Allí va romandre fins que la demolició dels immobles de Sant Miquel va obligar a un canvi d'aires a Manolo Bueno, Adrián Espí Valdés i la resta d'entusiastes membres de l'entitat.
He intentat reflectir en un apunt la coincidència de dos fets, però en cap cas fer una història taurina local. Ni de lluny. Us adjunte alguns articles* de Ràdio Alcoi, Diario INFORMACIÓN, Pàgina 66 i Aramultimèdia, que aporten nodrida informació i fotos, i arranque per un recent de Josep Lluís Santonja, director de l'Arxiu i de la Xarxa de biblioteques municipals, que m'ha aportat l'indici del centenari.
https://pagina66.com/art/104026/cuando-alcoy-tenia-mucho-mas-que-una-plaza-de-toros
https://www.informacion.es/alcoy/2010/04/11/alcoy-vuelve-albergar-corrida-tres-7183382.html
https://www.aramultimedia.com/alcoy-y-los-toros-profunda-contradiccio769n
Si teniu la paciència de seguir els meus texts, ja sabreu que tinc deler pels detalls. N'he trobat dos. El
Reportatge en Diez Minutos |
I buscant documentació he caigut damunt d'una pàgina de la revista Diez Minutos que recollia el debut com a muleta de... Camilo Sesto. Ni més ni menys. Va ser amb el torer Tinín, que segons he constatat havia estat treballador del seu representant artístic. Açò va succeir allà pel 1974. Així que una crònica taurina alcoiana al complet!
PD Les històriques fotos de la demolició dels últims elements de la plaça vella són originals d'Ana Moltó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario