El títol és una variació del  |
| Immortal primera esquadra femenina de la Filà Llana |
d'una pel·lícula de gàngsters: Cosas que te pueden passar en Denver cuando estás muerto, que m'encanta i per això he parodiat. Representa una barreja de quotidianitat i de sorpreses, tot alhora. Com trobar-te a Gori Casasempere, el gat... Cosa molt inesperada, o també a Javier Ferre, el verd gat (que no a l'inrevés, on l'adjectivació del substantiu ens donaria un nou color a la filà Mossàrabs, ha, ha, ha). I, sobretot, |
| Doble esquadra de la Lleganya |
al pàter Ismael Ortiz, amb Indalecio Carbonell i Alex al balcó d'enfront, en Sant Nicolauet. Tota una sorpresa, que ens recorda el dromedari de l'any passat!També és un dia on retrobes la família, sempre amb algun aniversari que altre dolorós. Això ens passa a tots. Entre un café i altre, arriba el capità, eixe que va patir un gros ensurt després de rebre les claus, i filaes amb gent i més gent, com els Almogàvares, de sobrenom la Lleganya, que han patit una transformació termonuclear.
Qui hagués pensat anys enrere que aquesta filà tindria doble esquadra en l'Entrada? Ningú. Ni en un malson per una indigestió d'olleta passada... Ja va ocórrer l'any passat, però tenia la neta al braç i no vaig poder immortalitzar el moment; enguany sí que he arribat. I no sols la sorprenent doble esquadra sinó també el conjunt del seguici,  |
| Diana Marrakesch en Sant Nicolauet |
veritablement al·lucinant per als que hem seguit de molt a prop la seua trajectòria. No vaig fallar al debut de la gloriera, encara que va ser gràcies a l'ajuda del destí en forma de pluja que va obligar a dues suspensions de l'acte, però sols he pogut veure en vídeos i fotos l'arrancada de l'esquadra de la Diana d'ahir, completament femenina.
En canvi, sí que vam presenciar per País Valencià la baixada triomfal de l'esquadra de la Llana integrada |
| Formació del capità cristià |
per xiques, amb molta emoció per part de tots. A l'arribada al pont de Cervantes, les llàgrimes anaven a balquena. Tots érem conscients de la importància del moment perquè és tracta de la degana de les filaes. Tot açò, a més a més, ho vam viure a la casa dels Alba, de la Lleganya, però també de la Llana, mentre Lola, màter familias, recordava els 34 anys transcorreguts de la capitania familiar, amb l'enyorat Paco Alba com a protagonista estel·lar! Vam acabar a casa i vam donar un cop d'ull a la tele -sense so, la qual cosa recomane per una mera qüestió de salut mental-, i vam veure baixar a tren,  |
| El capità moro de la Filà Ligeros |
amb marcialitat, sense la més mínima aturada, a l'esquadra de l'alferes moro dels Mudèjars, que semblava inspirada en els més dolents trols o éssers malèfics de les pel·lícules del Hòbbit o El senyor dels anells! Poc més que contar. Vam veure algun polític que altre, com a l'alcalde Toni Francés en la Diana i al Sr. Carles Pastor -aspirant al càrrec- en l'Entrada i poc més, però tampoc vam fixar-nos massa... Parlarem d'invitats en una altra píndola, probablement l'any vinent, perquè després de Festes tinc altres activitats en curs!
 |
| Gori el "Gat" |
 |
| A cals Alba |
Bon dia Sant Jordi.
P D. Ací teniu algunes imatges de la jornada, personals i col·lectives, és a dir, de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario