LA FESTA NO PARA (SEGONA EDICIÓ)

PRELUDI. Sembla que, amb posterioritat a la crònica, s'ha acordat per la superioritat superior que les festes 2027 seran... Un moment que ho mire... 24, 25 i 26 d'abril, la qual cosa sembla que és provisionament definitiva. I amb el 23 feiner... Millor, més rendiment econòmic per al balcó, que recorda el sainet Tot per un balcó.

La Festa d'Alcoi no para (siga quan siga),

perquè la realitat és que en 2027 veurem quan toca. La veritat és que l'assumpte tenia mala solució si el 23 d'abril havia de ser festiu festiu, però em sembla que la mà esquerra no ha estat operativa: no era complicat intuir que les municipals properes anaven a estar damunt taula, encara que ningú ho diga.

    Per si de cas, he preparat el cartelet: "Llogue balcó per a Festes. Si les Entrades són el 22 d'abril, 1.000 euros. Si són el 24 d'abril, 2.500 euros". Sorry... Llei d'oferta i demanda. I, la veritat, si et preocupa la salut, les guerres, el poder

adquisitiu, etc., la resta d'assumptes passen a tenir una importància molt lateral (pobres càrrecs festers!).

    L'altre dia vaig passar per Sant Jordi i vaig encendre uns ciris i, simultàniament, faig fer una trobada arqueològica familiar: una participació de loteria de Nadal de la Filà Lleganya de 1999... En pessetes bitllo-bitllo. Quatre-centes cadascuna de les dues participacions, en una ampolla d'herbero de Mariola, produït per Licores Sinc, que, ara per ara, desconec si serà apte, encara que l'odorat és molt bo.

    Com podem veure, la Festa forma part

de les nostres vides i allà per on parem, ens trobem envoltats d'esdeveniments, fets, polèmiques o d'herbero...

Ah! Per si algú té curiositat, us deixe l'enllaç de l'article que vaig escriure per l'aniversari de l'esmentada guerra del calendari fester.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2020/01/el-dia-de-san-mario-del-97.html

ELS PINS DEL CALENDARI DEL 97. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 7

Un cèntric establiment comercial

d’Alcoi -Arte 23- va posar ara fa un any a disposició dels seus clients diferents col·leccions d’insígnies, fonamentalment de l'àmbit de la Festa de Moros i Cristians, i que, com a gran sorpresa, van incloure els 4.000 pins que es van fabricar per a la manifestació del calendari fester de 1997 i que, per diferents motius, mai es van repartir. Unes insígnies que, a hores d’ara, tenen un indubtable valor històric per a la ciutat, més enllà del disseny i l’objectiu original.

    La mesura es va formalitzar en vespres de les Festes 2022, per causa de la desaparició o cessament de l’activitat del taller artesà que estava especialitzat en l’elaboració d’aquesta mena de productes. El propietari va proposar a l’esmentat establiment especialitzat donar eixida els productes sobrants, la qual cosa està en marxa. Una bona oportunitat per a completar col·leccions o adquirir insígnies que ens poden resultar interessants o atractives.

    

La gran sorpresa d’aquesta operació va estar marcada pels 4.000 pins que van ser confeccionats per a la manifestació del calendari fester de 1997, aquella protesta popular que no sols va permetre institucionalitzar les dades de la Trilogia d’Alcoi al 22, 23 i 24 d'abril, sinó que, a més a més, va suposar una reconfiguració del panorama polític que va conduir al canvi que es va produir a Alcoi el juliol de 2000.

    Tanmateix, ara la qüestió no va de política ni de debat sinó d’un fet curiós que ha sorgit més de vint-i-cinc anys després d’aquella iniciativa popular. L'organització va encarregar 4.000 pins per als manifestants, però en l’últim moment va sorgir un desacord que va impedir que l’operació es consumara, per la qual cosa el fabricant els va depositar a casa seua… i allí han romàs fins a la primavera de 2022.

    Aquest comerç, especialitzar en heràldica i aquesta mena de productes, els ha posat a l’abast dels clients, la qual cosa pot permetre disposar d’un objecte que més enllà del valor material, ha assolit un indubtable valor històric i sentimental. El disseny inclou la imatge tradicional de Sant Jordi en color daurat i les tres dates: 22, 23 i 24. Tot un símbol d’un temps, d’una festa.

    A començaments d’any 2022

tenia l’objectiu d’haver escrit algunes entrades per causa d’efemèrides, la primera de les quals hagués estat les bodes de plata d’aquesta manifestació, però per circumstàncies de faena no va estar possible. Ara en recupere una, encara que no de la manera que hagués pensat, sinó amb una notícia per la qual hagués sospirat en la meua antiga vida!

    Ja ho va dir aquell gran cavaller, don Quixot: cosas veredes…

PD. A la memòria d'Alejandro Satorre Payà, persona

vinculada directament a aquest procés social i fester, en el vessant oposat d'allò que s'explica en aquesta història, i que aquests dies ha rebut l'homenatge i acomiadament definitiu de tota la gent que l'estimava.

Evidentment, aquesta entrada va dedicada a Alejandro, amb qui vaig compartir un milió de cafés al Bar Ideal i de qui vaig aprendre un fum de coses de la vida i de la Festa! A reveure, amic Marrakesch!

Foto: J. Fernàndez.