La veu de l'esperança

Fa una eternitat que el món va sotsobrar

Tania Bou al balcó /Foto de l'autora/Facebook

i ens va fer canviar el pas a tots, d’una manera o una altra. Uns tenim el privilegi de teletreballar, altres s’han vist obligats a abaixar la persiana… que veurem si un dia tenen la possibilitat d'apujar. Pense que caminem cap a una societat molt incerta i això és inquietant, esfereïdor.

Confesse que no m’he adherit en cap moment als “reptes” en les xarxes i que admire i encoratge la feina dels sanitaris; de fet, em vaig emocionar amb una foto de la gent de la “quarta planta” de l’hospital Verge dels Lliris, la meua, i els vaig donar ànims… En canvi, sortir a aplaudir… ho he fet de tarda en tarda.

Per contra, procure treure el cap a l’hora que la veïna d’enfront canta, una soprano meravellosa que anima els barris, perquè del carrer a Alacant a Oliver hi ha un trosset, però si el vent torna favorable arriba amb nitidesa l’entonació màgica, les fogoses àries. La veritat és que un arbre impedeix la visió directa, però un veí, Josele Tortosa, fa un vídeo gairebé cada dia i ens serveix de consolació pel que fa a la imatge.

No coneixia a Tania Bou, una persona que no té el privilegi de poder treballar, però que genera il·lusió, esperança en el seu entorn. A l’hora establerta, les 19.00, va sortir vestida de músic, perquè resulta que està “en excedència de la Vella” per òbvies raons professionals, i va celebrar el seu particular Himne de Festes d’Alcoi.

Espere que aquest naufragi mundial es normalitze i puguem gaudir de l’activitat professional de Tània i de tants i tants altres professionals de la cultura atrapats en un atzucac complicat.

Demà, 23 d’abril, és el dia del llibre, però aquest any prefereix escriure d’una soprano solidària, de la gent de la cultura, en general. S’ho mereixen.

Molta sort a tothom i salut!