El maldecap de la fi de curs

Actualment, tots tenim una preocupació bàsica: la salut. No n'hi ha altra. Les loteries oficials estan suspeses, però la que es juga ara és terrible. No cal més que apropar-se per l'hospital d'Oliver d'Alcoi per assabentar-se de la cruenta situació, de la terrible hecatombe que estem patint.
Immediatament després, l'alimentació, que sembla ja més racionalitzada, i els serveis bàsics d'atenció personal. I l'economia: el món s'ha aturat i el gros embolic ha deixat milions de famílies en situació cada dia més crítica i amb dramàtiques perspectives de futur.
A continuació, està el confinament: cadascú s'adapta com pot, teletreballa, en molts casos, i fa allò que li ve de gust o té la possibilitat de fer. A mi m'agradaria recuperar l'escalèxtric, però no el tinc a la mà; amb la resta, m'adapte. El meu amic Dèrio, que cada matinada corre al poliesportiu, ara ho fa al menjador; jo, al corredor. Cap dels dos tenim gos...

El món pateix la síndrome de l'aula buida /foto Creative Commons

Després tenim la miríada de qüestions complementàries. Una que m'afecta directament i que està en primera línia de l'agenda política, és la fi de curs. Els nostres dirigents estan valorant què fer, com tancar el cicle escolar 2019-2020? El primer dia de tancament domiciliari vaig dir als companys de departament -i ara ho corrobore- que ens trobàvem amb una situació doble: d'una banda, 2n de batxillerat/selectivitat i els cicles superiors d'FP, i de l'altra, la resta de nivells (món universitari a banda).
Per què? Perquè en el primer cas està l'accés a la universitat, mentre en el segon "todo tiene remedio"; és a dir, allò que no es faça enguany, es pot reprendre el curs vinent. Emperò existeix una qüestió espinosa: la resolució administrativa del curs actual, que presenta serioses dificultats.
Dimarts, el "Consejo Escolar del Estado" proposava avaluar el període de confinament/classe que es segueix a domicili,  "pero fuentes autonómicas apuntan a que la evaluación debería quedar en manos del equipo de profesores de cada alumno, y en ella tendría que valorarse lo realizado por el estudiante a lo largo de todo el año, así como la actitud demostrada en este último trimestre, en función de los medios que haya tenido a su alcance", segons recollia dimecres el diari El País.
Com a docent amb una limitada experiència no deixe de preguntar-me com resoldre aquesta situació; és a dir, com traslladar aquest plantejament a un context avaluable, a una graella. El resultat de la 1a i 2a avaluació està clar, però de quina manera es concreta l'actitud a casa i "los medios que haya tenido a su alcance" l'estudiant. ?¿?¿?

És més que probable que les aules segueixen buides / Foto C. C.

No puc més que expressar la meua perplexitat davant d'un plantejament així, perquè no existeixen dos confinaments iguals: pares/mares que treballen o no treballen, amb estudis o sense, amb un equip informàtic per alumne o a compartir... S'estudia igual en un domicili amb dos sous que en un altre on s'espera l'arribada del paquet de Càritas?¿ I en les cases amb malalts i/o morts?¿
Uf!! Quin plantejament pot fer "el equipo de profesores" davant de la pluralitat de factors i contexts?
Aquestes consideracions, per descomptat, parteixen de la base que les classes presencials no es recuperaran o ho faran d'una manera simbòlica. Estem, per tant, davant una inèdita, extraordinària i catastròfica situació, on no veig altra solució que una intervenció directa de l'administració, en el cas nostre la Conselleria d'Educació, a qui pertoca una decisió global. Una resolució harmonitzada després, és clar, amb la resta del curs, allò que l'alumne ha fet fins al 13 de març.
És quelcom com l'espasa de Dàmocles, versió pandèmia, a l'abast del conseller i el seu equip... que hauran de prendre una determinació. Sols resta desitjar encert!