Aquests dies, hem tingut una superlluna
d'estiu que, per sort, per molta sort, he anat localitzant al poc de l'eixida, especialment anit i amb perspectiva per damunt de la Zona Alta d'Alcoi, a la vora de la Universitat Politècnica. Res d'especial, perquè ni la càmera ni els meus elementals coneixements fotogràfics -enfocar, aguantar el pols i poc més- no són per a fer miracles.Siga com siga, les fotos tenen el seu valor,
com he comprovat recentment, mentre revisava imatges de 2000 i 2001, sense cap odissea en l'espai -per parodiar la pel·lícula-, on trobes espais i situacions oblidades i, més especialment, persones, en alguns casos amigues o familiars, que han desaparegut.Perspectiva i nostàlgia, podríem dir!
No hay comentarios:
Publicar un comentario