LLUNA D'ESTIU

Aquests dies, hem tingut una superlluna

d'estiu que, per sort, per molta sort, he anat localitzant al poc de l'eixida, especialment anit i amb perspectiva per damunt de la Zona Alta d'Alcoi, a la vora de la Universitat Politècnica. Res d'especial, perquè ni la càmera ni els meus elementals coneixements fotogràfics -enfocar, aguantar el pols i poc més- no són per a fer miracles.

Siga com siga, les fotos tenen el seu valor,

com he comprovat recentment, mentre revisava imatges de 2000 i 2001, sense cap odissea en l'espai -per parodiar la pel·lícula-, on trobes espais i situacions oblidades i, més especialment, persones, en alguns casos amigues o familiars, que han desaparegut.

Perspectiva i nostàlgia, podríem dir!

LLUNA DE SANTA ELENA

Ahir, 18 d'agost, dia de Santa Elena d'acord

amb la tradició cristiana, cap a l'hora de sopar, vaig mirar per la finestra, vers la Zona Alta d'Alcoi, i, meravella de les meravelles, la lluna estava iniciant el camí de sortida; de fet, ja es perfilava una part. Corrents, vaig buscar la càmera i, amb el suport de la barana, vaig poder fer algunes fotos, més o menys cap al sud de la Politècnica.

    Feia molt de temps que no m'ho trobava i, instintivament, vaig mirar a baix, a la dreta, a la recerca de la imatge de Josele Tortosa, que no se'n perdia una. De vegades, havies d'imaginar que hi era, perquè no el veies per la mancança de llum o ho descobries unes hores més tard, quan publicava les imatges al feisbuc.

    Ara ja fa gairebé tretze mesos que Josele ens

Josele Tortosa

va deixar de forma sobtada, però els qui estàvem pels seus voltants sempre el recordarem com l'home de la lluna, encara que la seua afició gràfica abastava més camps.

    A reveure, amic, amb el record de l'última foto de la lluna que vas incorporar a les xarxes. Quina definició més guapa vas treure!