TERROR VICTORIÀ EN VALENCIÀ

La por absoluta, aquella que no es pot concretar, aïllar, definir en una entrada de diccionari, pense que la va expressar H. P. Lovecraft millor que ningú, encara que per al que ens ocupa avui, Sheridan Le Fanu i la seua Carmilla*, serien més

apropiats. L'americà és el gran mestre absolut del terror ancestral, indefinible, que ens emblanquina els cabells en una mil·lèssima de segon sense saber per què, per res en concret; l'irlandés, ficciona sobre vampirs, creatures mítiques o també reals -uns quants casos ens conta la història de la humanitat-, éssers o súcubs misteriosos, res a veure amb les fantasies d'anar per casa de les Rondalles d'Enric Valor. Literatura per a adults formats, com posava en algunes pel·lícules en el temps de la censura, sobretot pel que feia al cinema d'art i assaig.

    Quina entrada en matèria! Uau... Disquisicions de vacances per a arribar a La rialla de la Hiena, una de les darreres propostes de Llegir en valencià sense por, en aquesta ocasió sense por a l'envelliment. Molta literatura d'aquest tema i també cinema, és clar. L'obra de la vila-realenca Anna Moner, amb nombrosa càrrega literària al darrere, aporta un cas singular valencià de literatura de terror, en el més pur sentit de la tradició victoriana.

    La por que descarrega els esfínters, deixa els cabells blancs i es menja la pròpia voluntat... Va de vampirs o de fantasmes o de súcubs, com deia al principi... Val més arramblar la novel·leta de la col·lecció de Bromera i perdre una estoneta. Una lectura a gaudir, amb una ambientació espectacular i una moralitat

Anna Moner / Bromera

que no cal deixar de costat: la vida segueix i cal assumir que un dia les forces ja no són les mateixes, a la pell li costa estar fresca i ens trobem plecs on abans tot era llis. Aquesta obra va dels excessos ignominiosos que podem fer per causa d'aquesta situació. Convé no perdre-ho de vista, perquè tard o d'hora, tots hi arribarem!

*Aquest autor i novel·la són herència d'un altre llibre, lectures que condueixen a lectures: Llibres tacats de sang, de Silvestre Vilaplana, igualment recomanable -i també maleït!-, més que res ara que som al centre de la canícula.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2023/06/la-magia-dels-llibres-maleits.html