viernes, 14 de abril de 2023

CELEBRACIÓ "REPUBLICANA" NACIONAL AMB MÚSICA "MADE IN ALCOI"

El catorze d'abril d'aquest 2023

ha tingut una celebració nacional amb música alcoiana. RNE, Ràdio Clàssica, al programa Música a la carta va rebre la petició d'un oient per a recordar als compositors exiliats i es va referir explícitament al "valencià" Carlos Palacio, que nosaltres podem concretar que a banda d'aquest gentilici també es pot aplicar el d'alcoià.

L'oient, que era de Zaragoza, va proposar la Suite Cervantina o Espanya, primavera del 36, però la presentadora del programa, Amaia Prieto, va escollir dos peces per a piano:

Nana para un niño sin sueño i Granada: elegía para un poeta, ambdues interpretades per Marisa Blanes. Tot quedava en casa!

Aquí teniu l'enllaç al pòdcast del programa i si no teniu temps o no us ve de gust escoltar-lo al complet, la intervenció comença a catorze minuts del final.

Per acabar, recordar que hi ha una històrica foto del 14 d'abril inicial on es veu una banda de música i un ben jovenet Joan Valls i Jordà en primera fila tocant el tabalet!

https://www.rtve.es/play/audios/musica-a-la-carta/14-04-23/6862999/

Foto 1. Web Música Primitiva Apolo

Foto 2. Viquipèdia Commons.

1973: L'ESQUADRA EN FLAMES DELS JUDIOS. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 6

Sembla mentida. Si hom contempla les imatges del blog https://alcoyhistoriaytradiciones.blogspot.com/2009/12/capitania-mora-1973-fila-judios.html i aprecia l'espectacularitat de l'esquadra del capità moro de la Filà Judios de 1973, mentre gira amb majestuositat el cantó del Pinyó

Imatges del blog alcoyhistoriaytradiciones
sota un cel que enlluerna i el cabo amb savoir faire aixeca al públic de les cadires, no pot creure que minuts més tard, a pocs metres de l'Ajuntament, quatre festers van estar en flames, previsiblement per causa d'una burilla.

I així va ser. Quatre components de l'esquadra d'esclaus -Humberto Andrés, Antonio Mompó, Francisco Cardenal i Armando Gosálbez- van patir cremades de segon i tercer grau en les cames, per causa del foc que es va originar a l'estopa i el plàstic dels leotards que tapaven les cames i que, literalment, es van fondre amb la pell dels festers. La rapidíssima intervenció dels presents, que van tapar les flames amb allò que van trobar a mà i van apagar el foc va limitar la gravetat de les lesions, que, no obstant això, van ser importants.

Els quatre judios van ser traslladats al Sanatori Sant Jordi, on va acudir Julio Berenguer Barceló amb un cotxe de la llavors Policia Municipal, i va col·laborar en l'atenció sanitària, en la seua qualitat de metge.

Com que les cremades eren de consideració, Berenguer va contactar amb el doctor Vicente Miravet, cap de la unitat de cremats de Creu Roja de València, que es va desplaçar a Alcoi i els va reconéixer. Amb posterioritat, van ser derivats a l'hospital de Creu Roja on van ser objecte d'una plàstica amb empeltaments cutanis.

Berenguer va escriure més tard que havia passat "una vesprada dramàtica". En aquell moment era tinent d'alcalde de l'Ajuntament i majoral de l'Associació de Sant Jordi, per la qual cosa quan els pacients van quedar estabilitats va marxar a informar a l'alcalde i també president de l'Associació, Jorge Silvestre Andrés.

Mentrestant, el primer tro de la Filà Judios, Silvano Galiana, va ordenar que es parara l'Entrada de Moros, que va poder reprendre la marxa deu minuts més tard, amb el cabo i els sis membres de la formació que quedaven i que havien resultat il·lesos. Molt poca gent s'havia adonat d'allò que havia passat i, en fet, l'única persona que va poder obtenir imatges va ser el fotògraf anglés Brian Summer, reporter gràfic del periòdic anglosaxó de Benidorm que s'editava en Gráficas Ciudad, i que el diari Ciudad va recollir en primera pàgina en l'exemplar del 8 de maig.

El primer tro va haver de fer front a una situació complicada, especialment per alguns comentaris del públic referits a la reduïda composició de l'esquadra. En un moment concret, va escoltar com un home del públic cridava que els que faltaven "havien fet un gra massa amb les libacions" i li va soltar una plantofada que el va fer caure a terra des de la cadira. Assabentat Jorge Silvestre del que havia passat, després de les Festes va convocar als dos implicats i l'agredit li va presentar al primer tro l'altra galta, admetent que ho mereixia de totes passades pel seu comportament inadequat.

L'Entrada va continuar amb normalitat, amb un gran espectacle, com havia passat al matí amb la desfilada Cristià, amb l'excepció de l'esquadra de l'alferes de la Filà Mossàrabs, que va acumular un retard molt important i que va rebre forts xiulits i esbroncades del públic. El cronista de Festes, Adrián Espí Valdés, va mostrar la seua contrarietat amb l'actitud dels espectadors en el relat que va fer en 1974, on, per cert, va dedicar menys de dues línies al desastre patit per la Filà Judíos.

Aquesta és -transcorregut mig segle- una aproximació a la història d'un episodi esgarrifós de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, que s'ha pogut reconstruir fonamentalment gràcies al llibre Judíos o Sultanes, de Julio Berenguer i al diari Ciutat, tant pel que fa a l'exemplar del 8 de maig d'aquell any com al llibre La Ciudad de tu vida. Les dades referents a la filà son del llibret Festa! que acaba d'editar Ràdio Alcoi.

Dissenys actuals / V. Commons
FILÀ JUDÍOS. Els antics Sultans, actualment Filà Judíos, es van fundar en 1817 i disposen de 347 socis, amb disseny masculí i femení per als seus guarniments. La banda habitual és la Filharmònica Benillobense i el primer tro, Sergio Sanz Ortiz. A més a més, en 2023 tenen la responsabilitat d'organitzar l'esquadra d'en Mig, a partir d'un disseny de Juan Climent, que desfilarà amb la Primitiva d'Alcoi.

miércoles, 12 de abril de 2023

L'ESPECTACLE DE FABRA DES DEL CASTELL. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 5.

El castell de les Festes d'Alcoi,

Albert Fabra, a l'arribada a la seu del PP
dissenyat per Fernando Cabrera i estrenat en 1895, s'ha incorporat a les rutes turístiques o culturals locals. Així ocorre des del 2014 i la desena campanya de visites està en curs, amb la curiositat que suposa la descoberta d'un món desconegut per al comú dels mortals. Vora 10.000 euros va invertir l'Ajuntament per a fer 
Esquadra policial per la protesta a Fabra
possible la iniciativa.

Amb uns amics francesos, ens vam apuntar aquell any al recorregut, una tarda de dissabte. I mentre estàvem a la terrassa vam veure un desplegament policial al costat del Teatre Calderón. Instants després, arribava per la bandeja un grup de gent, al voltant del llavors president de la Generalitat Valenciana, el molt honorable Albert Fabra.

Envoltat de periodistes, guardaespatlles i gent del PP d'Alcoi com el president local Rafa Miró, Amparo Ferrando i Fernando Pastor, tots somrients, Fabra va arribar a la seu del partit, mentre una esquadra policial controlava un grup de persones que protestava, em sembla que per retallades socials.

Era una visita que tenia un interés exclusivament futbolístic: veure la final de la lliga de futbol entre l'Atlètic de Madrid i el Barça. (No, no us prenc el pèl. Paraula d'antic escolà.*)

La prova del nou de la visita del 2014
Coses de la vida. Nosaltres vam presenciar l'arribada des del castell, amb unes imatges que, una altra vegada, són irrepetibles... Com aquelles que el mateix president valencià havia protagonitzat pocs dies abans en la inauguració de dos ponts, un tema que concretarem en una altra ocasió!

https://pagina66.com/art/95017/fabra-ve-el-barca-at-madrid-en-alcoy

I ara comparteix amb vosaltres el punt de vista al voltant d'aquest tema de Tipografia La Moderna, sempre irònic i divertit...

https://www.tipografialamoderna.com/falso_judas/fabra-anuncia-que-buscara-piso-y-que-se-quedara-a-vivir-de-forma-definitiva-en-alcoy/


domingo, 9 de abril de 2023

EN PLENA GLÒRIA (TEXT I IMATGES SIMBÒLIQUES). PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 4.

En plena Glòria. El títol del sainet

Collage amb les al·leluies recollides
que Joan Valls i Jordà va imaginar amb la seua acostumada mestria serveix per a il·lustrar la Glòria d'Alcoi 2023, en un matí solellós, tranquil, amb festers, festeres, heralds, acompanyament musical amb varietat d'estils* i públic, molt públic, en general mudat com un margalló, una expressió formal, però molt típica o gairebé d'aquestes terres.

De fet, Rodamots la recull: https://rodamots.cat/mudat-com-un-margallo/i, significativament, els dos exemples que cita venen d'aquestes terres alcoianes: Amàlia Garrigós i Jordi Raül Verdú.

Una herald del reguitzell de la Glòria

Com ha aparegut un apunt lingüístic, cal assenyalar que en Cocentaina aquesta expressió té una variant: mudat com un alcoià, el diumenge de Pasqua, imagine. Qüestions de veïnat!

Arrancada amb públic, un solt brillant a l'àrea del Casal de Sant Jordi i més públic, pujada tranquil·la per País Valencià i baixada triomfal per Sant Nicolau, amb totes les benediccions possibles. Una traca o mascletada final va tancar el matí oficial de festa, que no el dia: faltaven dinars, berenars de mona i entradetes, que van eixir de bona hora.

Un dia complet, que havia

Una de les formacions cristianes
arrancat a l'albada amb els Xiulitets!

*Em va sorprendre que la Unió Musical utilitzara el pasdoble Traidor moro nefando, compost per Fernando Tormo Ibáñez en 1956 i que vam descobrir l'any passat durant la Processó General. Un títol, sense cap dubte, que crida l'atenció.

El sergent moro i la seua formació


La música, element necessari i imprescindible de les Festes


sábado, 8 de abril de 2023

ELS MÉS AMICS DE LA MÚSICA

Aquests dies, Alfonso Jordà, entusiasta president perpetu de l'Associació d'Amics de la Música d'Alcoi, ha publicat en les xarxes socials l'acta de constitució de l'entitat, ara fa quaranta anys, dia a dia. Quaranta anys de música clàssica, d'activitats, de situar Alcoi al mapamundi de les orquestres simfòniques, de fer cultura, de... Cadascú que tanque la frase com considere.
    Un exemple. La recent
representació de l'òpera Turandot que es va oferir al Teatre Calderón, d'Alcoi viatjava dos dies a Clermont-Ferrand, d'on passava a Bordeus i més tard a Carcassonne (ciutat petita, però que aquest any arranca el festival d'estiu amb Bob Dylan).
No cal dir res més: ànim i enhorabona.
    Si he decidit fer aquesta entrada és perquè he retrobat una foto on apareixen els màxims promotors, en companyia de Jordi Bernàcer i de l'actual regidor de Cultura, Raül Llopis (que com els seus predecessors, ha fet tots els possibles perquè el projecte vaja endavant).

QUAN LA GLÒRIA DESFILAVA EL DISSABTE. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 3.

Diumenge de Resurrecció,

a les deu del matí en punt, arranca la Glòria, el pòrtic de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, amb els sergents, una persona representativa de cada filà i les bandes de música d'Alcoi. Un gran honor. En realitat, a mitges, perquè a principis del segle XX ningú volia participar-hi i els tocava desfilar
als sergents de les filaes.

A més a més, la Glòria ni tan sols se celebrava diumenge... Era dissabte, "al toque de glòria" i per això el nom. Va ser en 1916, a iniciativa de les filaes Verdes i Beduinos, quan es va programar diumenge al matí i la primera va ser el vint-i-tres d'abril. Encara que les cròniques de l'època no diuen gran cosa, se suposa que seria un èxit, perquè dos anys més tard la mesura es va fer definitiva, amb el suport de les filaes i les bandes de música.

Va ser un temps de novetats, perquè el

1917 es va instituir i estrenar el Sig de Gonzalo Barrachina com a Himne de Festes, encara que la primera actuació al carrer no va resultar molt afortunada, d'acord amb les cròniques periodístiques publicades.

Us afegeix un article del diari INFORMACION de 2012 on explique -encara que, per circumstàncies, no estiga la signatura, el text era meu- amb tots els ets i els uts el canvi de la Glòria, que, per cert, ara potser mixta, la qual cosa no passava en aquells temps!*

https://www.informacion.es/alcoy/2012/04/08/auge-desfile-fu-fa-6835691.html

* Les imatges són de la Glòria 2019 que, pel mal temps, va ser ajornada dues vegades i es va celebrar a la tarda. De manera consecutiva van desfilar els adults i els xiquets, un acte inusual i certament històric per la participació de festeres i festers.

miércoles, 5 de abril de 2023

PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 2. ELS TEMPLARIS, LA FILÀ NÚMERO 29

La nit del vint-i-sis de gener de 1989 

Disseny de la Filà Templaris, creació de Miguel Vilaplana
l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi, presidida per Octavio Rico, va rebutjar la creació de la filà número 29, la Filà Templaris, que un nombrós grup de festers havia sol·licitat setmanes abans. Va ser la darrera iniciativa d'aquest tipus que s'ha presentat al Casal, com he pogut contrastar aquests dies.

La mesura no va prosperar, per considerar-se que "no entra en la actualidad dentro de las posibilidades del conjunto de la fiesta", com va recollir la memòria publicada en la Revista de Festes de 1990.

La decisió va ser unànime, però hi va haver rerefons, com em va explicar un avesat i veterà directiu dies més tard. El president va exposar el punt sisé de l'ordre del dia i va concretar que la proposta era negativa. "S'aprova?", va preguntar. Ningú va contestar. Es va produir un silenci que va durar uns llargs segons, fins que la presidència va donar la desestimació per ratificada.

Aquest directiu em va contar que si durant eixos segons algun membre de l'assemblea haguera intervingut en sentit contrari; és a dir, favorablement a l'aprovació... tal vegada aquestes Festes d'Alcoi tindríem vint-i-nou filaes. Sembla que tot el peix no estava venut.

Siga com siga, allò va passar. Ha transcorregut gairebé un quart de segle i ací teniu el disseny de la filà, que evidentment és una curiositat històrica! La creació artística va ser obra de Miguel Vilaplana Peña i l'assessorament històric del projecte, de Josep Torró.