ESTALAGMITA CAP AL CEL*

Com el monòlit de la pel·lícula 2001 -aquell que revolta i atrau els simis- ens ha aparegut en Cervantes d’Alcoi una estructura cap a alguna part, cap a enlloc, cap al cel… que cadascú afegeixa allò que li semble convenient. Amb l’ascensor del riu passa alguna cosa semblant com en el carril bici, encara que en aquest cas hi ha una diferència fonamental. Aquest projecte prové de la consolidació del llit dels rius i si la memòria no em falla, el va rellançar un dels governs del PP perquè recorde perfectament la roda de premsa de Fernando Pastor, llavors cap suprem de l’àrea urbanística municipal. Això no li lleva força al debat de l’oportunitat, l’emplaçament i qualsevol altre que els ciutadans d’Alcoi tinguem a bé posar en marxa.

Siga com vulga, ens ha aparegut una estalagmita verda enmig del pont que segur farà parlar a curt termini. Efectivament, afecta el paisatge, com també ho fa l’Hotel Reconquista, lloc on havia d’haver-se construït l’Institut Pare Vitòria, però eixes són altres històries i que no venen al cas ara per ara.

Salut per a gaudir-lo, mentre

Fotograma de 2001

sorgeixen algunes qüestions. Els gossos estaran autoritzats? Serà de pagament? Tindrà horari? Hi haurà ascensorista de cerimònia?

Calle perquè comence a desvariar més del que toca.

* En record de la cançò de Led Zeppelin.

ANIMALS QUE CAUEN DEL CEL O ELS TACS D'IGUANA

Les notícies d'animals acostumen a ser divertides, en general per la ingenuïtat que aporten, o per la fera ferotge, com el matrimoni alemany que va baixar del cotxe en un parc salvatge d'Alacant per acaronar els tigres... En el cementeri estaran pensant al voltant del fet, imagine. A banda, estan les curiositats, que de vegades coincideixen.

En un cas, perquè un gat va

Forat deixat pel gat al parabrisa

travessar el parabrisa d’un cotxe i va aterrar al seient del copilot, mort evidentment. Les indagacions posteriors van concloure un fet sorprenent: una àguila havia agafat el gat de terra i s'havia envolat, però el felí, emprenyat, es va soltar i va caure... Dintre del vehicle. A la conductora no li faltava l’humor, perquè va cridar els serveis d’emergència: “No em creuran mai”. Aquest episodi es va produir al parc nacional de Great Smoky Mountains, en l’estat nord-americà de Carolina del Nord.

L'hivern en curs està resultant especialment dur, encara que a dir de molta gent és mentida que hi haja canvi climàtic. Als EUA hi pensen sovint, però fa pocs dies en localitats de Florida com Orlando van arribar-hi a quatre sota zero, a la qual cosa ni els habitants ni la natura estan acostumats. Com si passés a Benidorm, podríem dir.

Ni tampoc ho estan les iguanes,

Iguanes congelades

encara que són de sang freda, em sembla, perquè han acabat per congelar-se i caure a terra des dels arbres. Per causa que són una espècie invasora o depredadora, les autoritats han aprofitat l'oportunitat per a fer una eutanàsia col·lectiva... Coses que passen, encara que el canvi climàtic siga un invent dels demòcrates, que per aquelles terres és sinònim del nacional “roig”.

Ah! He llegit que en Puerto Rico els gossos vagarívols es mengen les iguanes, encara que sembla que aquests rèptils poden ser transmissors de la salmonel·la.

Font: diari La Dépêche.

Fotos: North Caroline Highway / Christopher Martin

P D. Amb posterioritat he llegit al mateix diari que un youtuber ha decidit arofitar les iguanes i ha creat tacs d'iguana... Les opinions semblen dispars... Per si n'esteu interessats en el tast!