SANTA FAÇ, TOTA UNA VIDA

Tota una vida, metafòricament, a la Goteta, al Diari INFORMACION i després tres anys d’ensenyament al terme municipal d’Alacant -la platja de Sant Joan no és sociològicament Alacant ciutat, un altre dia ho detallaré- ja era el moment de la Santa Faç. Hi vam anar dijous, quan tocava, amb una experiència més que satisfactòria. L’any vinent tractarem de fer la romeria sencera. Ho planificarem!

Amb fortuna o com a premi, arribàrem a la clau, al moment en què, a la plaça, el cor i l'orquestra atacaven l'Al·leluia de Haendel (per cert, sabíeu que Jimi Hendrix i Haendel van compartir casa en Londres? Jo ho he aprés aquests dies, a l’EOI), entre el fervor ciutadà i la contrició del clergat, nombrós i presidit pel bisbe d’Oriola-Alacant…

Vam seguir la cerimònia, vam compartir vivències amb antigues companyes del diari i vam fer un llarg tomb per l’ambient, les

paradetes, tantes vegades vistes en fotos i mai realitzades! Vam descobrir el torró de núvia, les mil botigues d’albergínies, els esmorzars a la vora de la vorera. Tot, a la fi.

Més tard, a poc a poc, vam encetar el camí

de tornada -cap al cotxe- entre el formiguer de jovençols que feien la ruta cap a la gran festa en la Platja de Sant Joan, entre una protecció blava i verda que en cap moment passava desapercebuda.

Una jornada assolellada, sense excessiva calor, amb bon ambient… Meravellós.

HABEMUS PAPAM

L’actualitat, de vegades, ens deixa bocabadats. És allò que va passar l’11 de febrer de 2013, quan Benedicto XVI va anunciar la seua renúncia o dimissió, una cosa que feia com a cinc segles que no havia succeït. Va ser la seua decisió, respectable a parer meu.

Festes 2023, amb Ismael Ortiz i Josep M. Segura

Era un assumpte que desconeixia i desconec per complet, encara que la pel·lícula Los dos papas -que si no l’heu vista, us la recomane- ens dona alguna pinzellada del que va ocórrer.

Escric aquestes línies poc després d’haver conegut la desaparició del seu successor el papa Francisco, de nom Jorge, la qual cosa li dona una certa familiaritat alcoiana. L’home portava temps amb la salut trasbalsada i finalment ha ocorregut: RIP. Ara falta veure si serà santificat tan de pressa com algun predecessor i també qui continuarà la tasca de Pere.

Tampoc vull escriure succintament de la desaparició, sinó de l’arribada. En produir-se la dimissió de l’antic cardenal Ratzinger, el diari em va demanar reaccions de personalitats de la zona i, primer que ningú, vaig telefonar al llavors vicari, Ismael Ortiz. Era una trucada pertinent, com a màxim representant de l’Església Catòlica en Alcoi. No recorde el detall de la conversa, però sí que hi havia una sensació de sorpresa en tractar-se d’un fet tan inesperat.

Van transcórrer uns dies, no molts, jo recorde que vaig gaudir d’unes petites vacances, i en tornar a la feina es va produir el concili i la fulgurant elecció del papa Francisco (segons la referida pel·lícula, l’assumpte estava ja previst abans de la renúncia). Altra vegada em van encarregar reaccions i, evidentment, vaig cridar al pare Ortiz. Tampoc recorde les paraules, encara

Ismael amb Indalecio Carbonell i el pare Alex

que sí la reacció. Li vaig comentar que si l’1 de febrer ens hagueren dit que el papa dimitiria i que tindríem un nou papa argentí, ens haguérem fet un tip de riure. I així va ser, vam riure per la concatenació d’episodis singulars.

Temps després, Ismael Ortiz va marxar a Puçol i més tard a Alaquàs on fa la seua tasca pastoral i social, mentre la meua carrera periodística va acabar i, sobtadament, vaig acabar de profe d’institut. Tant a Ismael com al papa els he seguit la pista, encara que de lluny.

Ah! Si voleu gaudir d’una pel·lícula que reflecteix com cap altra l’ambient de l’elecció clàssica d’un papa, us recomane Las sandalias del pescador, amb Anthony Quinn.

LA FORÇA DEL DESTÍ AMB MÚSICA DELS BEATLES

Aquest estiu, la campanya Llegir en valencià sense

por arranca amb un curiós volum*, obra de Vicent Usó, que ens porta al món de la música, dels Beatles, de la mà d'un jove de Liverpool, Albert Munro, que va deixar el grup per causa de les seues pors. Era bateria, un bon percussionista, i va ser substituït, com tothom sap, per Richard Starkey, més conegut com a Ringo Starr.

    Com és normal en aquests texts, estiuencs, originals, profunds, assistim a l'evolució d'un personatge que pateix un trauma de la infantesa, la qual cosa condiciona la seua vida. La força del destí, com es deia, en castellà, en una cançó de Mecano. Al final, sembla que fa un pas endavant, però millor llegir el llibre.

    El volum es tanca amb un més que oportú vers d'Estellés que parla del mateix tema, de les pors personals, les

Vicent Usó / Bromera

pors al futur, a la mort, a les coses desconegudes que ens esperen en la foscor, real o fictícia. Una bona manera d'arrancar la sèrie de lectures que ens ofereixen cada setmana els diaris Información i Levante, al costat de Fundació bromera per al foment de la lectura!

* A. M., bateria dels Beatles.

Més informació en: https://www.llegirenvalencia.org/llegir2024/

LA CAIXA DE CRÈDIT D'ALCOI: UNA EFEMÈRIDE OBLIDADA

Protesta al Parterre en la vespra del judici

Era plenament conscient que en uns dies arribarà el trenté aniversari de la fallida de la Caixa de Crèdit d'Alcoi, però confesse que no ho tenia en l'agenda; escric d'altres coses, que o bé tenia en cartera o bé em resulten més atractives ara per ara. També podia pensar inconscientment que d'aquesta tragèdia econòmica -així va ser per a moltes persones, que van perdre els estalvis- ja està tot dit des de fa anys.

Encenedor publicitari de la Caixa

    No obstant això, s'ha produït un imprevist. Al llarg d'una vespertina passejada estiuenca vaig coincidir amb Enrique Rodes i la seua esposa Maria Moltó i després de les salutacions i actualitzacions d'informació, va eixir el tema de la Caixa, de la cajita de crédito de Alcoy, expressió que utilitzava sovint el que fora màxim representant del col·lectiu dels afectats per la crisi de la caixa d'estalvis, sense oblidar Cati López, una lluitadora de primera, encara al peu del canó. "Aquest mes fa trenta anys", vaig comentar. "Així és, però de la caja ja no se'n recorda ningú: tu i jo solament", va dir Enrique.

    I d'aquesta conversa va eixir la idea

Una clienta mostra una llibreta en 2008

d'escriure alguna cosa, encara que no tinc cap intenció de reviure els fets, que estan contats i repicats! Més senzill és remetre's a la crònica que vaig escriure al diari INFORMACION ara fa deu anys, amb motiu del vinté aniversari, on tot està esquematitzat, encara que cal fer algunes matisacions.

https://www.informacion.es/alcoy/2013/08/02/afectados-dan-cerrado-proceso-caja-6605565.html

    Així, per exemple, és necessari explicar que el procés encara no està tancat completament un decenni més tard; formalment, segueix tot sota control i queden uns diners -una quantitat simbòlica- que tal vegada caldria distribuir entre els implicats, encara que siga per pur tràmit legal.   

Enrique Rodes

    Que jo sàpiga, al senyor Llopis fill les forces de seguretat de l'Estat o la Interpol no l'han trobat, per la qual cosa deu continuar en situació de crida i cerca. Tal vegada un dia, en un control, algú l'identifique i acabe en la garjola, encara que la seua condemna era bastant simbòlica. Una barbaritat em va comentar el seu advocat arran la fugida de la presó, perquè li faltava molt poc temps per complir la pena i quedar lliure i net. A més a més, allò de la propietat en la costa, en l'Alfàs del Pi, em sembla, no va tenir resultats positius: qüestions amb l'escriptura al registre.

Cati López, el primer dia del judici

    Capítols per tancar en la història d'una vida, de moltes vides que van ser alterades per una gestió econòmica criminal, com van determinar els tribunals al seu moment, especialment l'Audiència provincial d'Alacant i més tard el Tribunal Suprem.

PD. Les fotos són de l'autor, excepte la de l'encenedor que és de Todocolección.