BANC SABADELL DESMANTELLA LA CAPITAL DE LA CAM

La seu central de la CAM estava a Alacant, però Alcoi n'era la capital, un heretatge motivat per l’extint Monte de Piedad y Caja de Ahorros, fundat el 1875, que fóra el fonament, en realitat un dels més importants, d’una entitat que va perir per arriscades aventures financeres pendents encara d’elucidar a hores d’ara. A més a més, Alcoi era l’única zona on la CAM superava el 50% de quota de mercat, la qual cosa vol dir que de cada cèntim que es gestionava en aquestes comarques, més de la meitat passava per aquesta entitat.

Tancada l'oficina Santa Rosa-Oliver / Foto M. C.

Per aquesta causa, la infraestructura de la CAM a Alcoi era molt important i va arribar a disposar fins a dotze oficines, de la 1001 (la central, el referit Monte de Piedad) fins a la 1012, que era la de la part baixa del carrer Santa Rosa. I no cal parlar-ne de la transcendència de les seues activitats culturals i socials, que eren permanents i molt nombroses.

Amb la desaparició de la direcció de l’àrea social, la ciutat va rebre un cop a la línia de flotació, però ningú pensàvem en una possible fallida com la que es va produir el 22 de juliol de 2011 i en la posterior adjudicació -pel preu simbòlic d’un euro- al Banc Sabadell. Ahí, Alcoi va perdre tant que encara, nou anys més tard, és complicat fer una valoració, almenys per la meua part. Vull dir, una valoració de la magnitud del desastre econòmic, social, cultural, institucional, etc.

Ara, aquest estiu, estem patint una nova fase del cop, que no és altra que el desmantellament de l’estructura econòmica de l’antiga CAM, la qual cosa vol dir en llenguatge corrent el tancament de les oficines. Així, en Alcoi, desapareix el recinte del Camí i també la dependència en la cantonada Santa Rosa-Oliver, que ha estat clausurada molt recentment.

D’acord amb les informacions disponibles, de les dotze oficines de la CAM (més una que tenia el Banc Sabadell) es passarà a cinc: Santa Rosa, Avinguda l’Alameda, Avinguda País Valencià, carrer València i carrer Sabadell, la qual cosa suposa una reducció de serveis, que per altra banda es veu notablement reduïda pels efectes de la pandèmia (pel que fa a l’atenció als clients).

La seu històrica del Monte de Piedad / Foto: viquipèdia

El cos em demanava escriure de bancs, perquè per aquestes dates és l’aniversari de la fallida de la Caixa de Crèdit d’Alcoi, que es va produir el 23 de juliol de 1993 i l’objectiu es va consumar en veure l'esmentada sucursal del Sabadell tancada. L’oficina maldita, perquè primer va acollir la Caixa de Crèdit d’Alcoi, que va fer fallida; després, la CAM, que va arribar al mateix destí, i ara el Banc Sabadell, que passa per moments molt complicats (com es pot constatar amb la cotització de les accions).

El propietari del local, una persona alcoiana molt coneguda, ja fa anys que tenia pensat fer algun tipus d’exorcisme al local, però desconec si va arribar a fer-ho.

En conclusió, un nou capítol negre de la història econòmica alcoiana, amb una repercussió infinitament més gran que la dels cines, que a hores d'ara romanen tancats i sense notícies d'una hipotètica reobertura.

No vull ser ocell de mal averany, però al marge de la nefasta conjuntura general, el que és cert és que per Alcoi sembla que no passem bons temps. Que milloren!