TRENTA ANYS DEL CAMPUS D'ALCOI

Encara que no ho semble, el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV) està de commemoració: en aquests temps hauria de bufar els trenta ciris al pastís d’aniversari, encara que la data precisa de concepció siga ignota. El juliol de 1991 la Generalitat Valenciana va acordar la compra de l’edifici industrial de Ferràndiz, la qual cosa podria ser considerada com a data oficial de naixença, però en realitat no és així: abans va haver-n'hi una altra més important encara si cap: el dia que es va decidir ubicar el Campus Universitari d’Alcoi al centre de la ciutat. Hui, ben endins del segle XXI, ningú no ho contesta, però aleshores va ser un acord revolucionari i molt, molt polèmic.

La plaça del Campus d'Alcoi / Foto UPV

Alcoi i el conjunt de l’entorn gaudeixen el 2020 d’un Campus Universitari que és cobejat per tot arreu: dos edificis moderns al centre històric, amb enllumenat natural i totes les instal·lacions tecnològiques necessàries, més un altre annex més recent amb equipament complementari i esportiu. Un col·legi major també al nucli urbà i una oferta consolidada d'habitatges adaptats als estudiants. I el que és tant o més important, una proposta educativa atractiva i experimentada, tradicional i alhora moderna, que manté intacte l’interés dels quasi 2.500 alumnes en un temps en què les universitats estan obligades a pugnar en una lluita gairebé fratricida per les matrícules.

Tot açò ara és una realitat, però l'any 1990 les coses no eren així. Alcoi gaudia d’una Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (EUITIA), que era hereva de l’antiga Escuela de Peritos, que al seu torn continuava els estudis que el 1928 havia instaurat la mítica Real Fábrica de Paños: Alcoi era ciutat pionera al món industrial espanyol i necessitava tècnics qualificats -no sols per al tèxtil, també per al metall i el paper- que han estat formats constantment durant quasi dos segles.

José Sanus / Foto M. C.

En aquells temps, reprenem el fil, en Alcoi es va concebre la necessitat de renovar i ampliar el recinte universitari, llavors limitat a l’històric edifici del Viaducte, que havia estat gestat a principis del segle XX, inaugurat el 1923 i en servici des de la postguerra. I en aquest punt va haver-hi un pronunciament, una decisió contundent per part de tres persones que podríem dir són els pares del disseny del Campus que coneixem actualment: el rector Justo Nieto Nieto

El rector Justo Nieto

, el gerent de la UPV José Antonio Pérez García y l'alcalde José Sanus.Tots tres van apostar pel Campus Universitari en el centre històric, a partir de l’edifici de Ferràndiz, la qual cosa va ocasionar una forta disputa amb gran part de l’equip directiu i del professorat de l'EUITIA, inclòs l’aleshores director Roberto García Payá. Els docents apostaven per un campus al Viaducte, amb una ampliació al barranc de la Riba, i rebutjaven la derivació cap al centre.

La polèmica, més o menys soterrada i intensa, va continuar fins a l’obertura de l’edifici de Carbonell en 2006, moment en què el Viaducte es va deixar definitivament de costat i tota la comunitat educativa es va concentrar en la plaça Ferràndiz i Carbonell, endavant coneguda com la plaça del Campus. Trenta anys enrere es podien contemplar correctament ambdues opcions, segur que amb raons vàlides en cada costat, però actualment no hi ha color: seria impossible entendre la ciutat i el Campus Universitari d’una altra manera o en un altre lloc.

José Ant. Pérez /Diari La Veu

Per concloure, cal assenyalar que l’Ajuntament havia decidit assumir amb fons propis el cost econòmic de la compra del recinte de Ferràndiz -de fet, el contracte estava preparat- però l’alcalde Sanus va aconseguir la implicació del govern de la Generalitat Valenciana en el projecte i la institució autonòmica va finançar íntegrament l’operació, mentre la UPV es va fer càrrec de la rehabilitació i la remodelació de l’edifici.

FONTS: - Wikipèdia, història Universitària d'Alcoi (web del Campus), arxius personals i entrevistes vàries (especialment, amb D. Enrique Masiá Buades)