domingo, 22 de diciembre de 2019

El “Círculo de lectores” tanca el llibre

A casa, el "Círculo de lectores" era una part important de la meua vida quotidiana, encara que pense que l'agent comercial anava a "Papeleres" d'Alcoi, és a dir, Papeleras Reunidas, SA, on feia la distribució. El meu pare n'era addicte, com ho havia estat abans de "Novelas y cuentos",
aquella promoció setmanal que aportava a preus moderats novel·les clàssiques i més modernes, d'aventures i passions romàntiques possibles per a les economies de supervivència de l'època. Parlem de finals dels anys cinquanta i de llibres amb preu de cost pels voltants de les 9 pessetes. Encara en tinc una prestatgeria plena.
Al "Círculo de lectores", el programa era diferent. Es tractava d'adquirir dos llibres per trimestre, de vegades combinats amb discs, LPs generalment. Aquesta etapa va ser veritablement important per a mi, perquè vaig descobrir les simfonies de Beethoven, amb una gravació que més tard vaig saber que era clàssica i que era d'un tal Von Karajan. Jo mateix i la major part del cercle familiar i d'amics vam llegir "El señor de los anillos" d'aquesta editorial, un volum vermell que pesava com a dos quilos (tal volta siga una exageració), i altres descobertes capitals van ser "Confieso que he vivido", de Neruda (que era verd) i "Pantaleón i las visitadoras", una de les primeres novel·les de Vargas Llosa.
I amb Vargas Llosa toca entrar en matèria. Anys més tard, concretament al curs 1980-81, a la Facultat de Filologia Hispànica de la Universitat d'Alacant teníem una assignatura anomenada "Literatura Hispanoamericana", a càrrec de Manuel Moragón Maestre, que també era un dels caps del Instituto de Estudios Alicantinos, actual Institut Gil-Albert. Amb el sr. Moragón vam descobrir un món màgic, en un moment on estava en primera línia de foc arran la recent publicació de "Cien años de soledad", de García Márquez, i també José RevueltasMiguel Ángel AsturiasErnesto Sábato (el meu difunt company Vicent Valls va tenir anys com a llibre de capçalera "Sobre héroes y tumbas") i evidentment Vargas Llosa.
Encara que estàvem davant del naixement del mite García Márquez, què volen que els diga, les lectures d'infància-joventut marquen i a mi m'estirava més la prosa de Vargas Llosa. I a la fi de curs, quan s'havíem d'examinar dels llibres que havíem escollit per a llegir, vaig posar damunt taula "Pantaleón i las visitadoras",
una història absurda, com tantes altres en l'estructura militar, popularitzada fa uns anys per una pel·lícula que, confesse, no vaig arribar a veure.
El sr. Moragón ho va tenir molt clar: "es muy floja", va ser el seu dictamen, i em va obligar a fer el comentari de "El hombre que lo tenía todotodotodo", de Miguel Ángel Asturias, amb resultat satisfactori, per cert. Guarde un gran record d'aquell curs perquè ens va obrir les portes d'un món del qual sols coneixíem l'embolcall.
Allò que el sr. Moragón no va saber mai és que quinze anys després d'aquell episodi docent, Vargas Llosa va venir a Alcoi, convidat per Juan Antonio Gisbert, a celebrar el Mig Any. L'escriptor peruà va estar al templet de la Glorieta i va ser simbòlic jurat del concurs gastronòmic d'olleta alcoiana. Com resulta que Vargas Llosa anava a defensar molt poc temps després la seua tesi doctoral al voltant de la figura d'Azorín, el diari em va demanar que l'entrevistara i així ho vaig fer. Una xerrada molt agradable i constructiva, en un marc que sonava a realisme màgic: entre les bandes de música i el cúmul de sorolls de la festa, tot en mig d'un parc.
Evidentment, no em vaig poder resistir al final a contar-li allò que havia passat amb Pantaleón i l'esmentada assignatura. La resposta de l’escriptor va ser eloqüent: va somriure.
Un episodi al voltant d'una part de la història recent que s'esfuma, com tantes altres ho han fet ja i altres moltes més ho faran... És la realitat del món que ens pertoca viure en aquesta primera part del segle XXI.

Fotos de l'autor

Alcoi/Almoradí Novembre 2019

No hay comentarios:

Publicar un comentario