Tirisiti, el rei de Nadal

A mitjans del segle XIX, la gent no gaudia de la televisió i, en general, les seues possibilitats de diversió eren molt reduïdes. A la gran ciutat, a la gran capital, sempre hi havia teatres i fins i tot espectacles de sarsuela i òpera, però en les poblacions més xicotetes tot açò canviava de forma radical, i no diguem als pobles menuts, on les distraccions eren nul·les: algun espectacle de carrer de tant en tant i poc més.

Alcoi, en aquest aspecte, era una ciutat privilegiada. Des del segle XIII tenia indústries i va ser una de les poblacions protagonistes de l’anomenada Revolució Industrial en Espanya, al costat de Bilbao i Barcelona. La seua preponderància econòmica feia que l’activitat festiva i cultural fora important, per la qual cosa es van desenvolupar les Festes de Moros i Cristians i també es va fer una programació al voltant dels Reigs Mags, amb una cavalcada que possiblement és la més antiga d’Espanya.

Cap al 1870, una de les distraccions de l’època de Nadal consistia en l’escenificació de “belens” en espais públics, una mena d’espectacles de teatre, titella i guinyol que s’oferien en barracons de fusta instal·lats a les places de la ciutat. En aquell temps n’hi havia tres operatius, amb molt d’èxit: la gent pagava quatre xavos per distreure’s una mica. Un d’ells era propietat del senyor José Esteve, que el portava endavant amb la seua família.

L’espectacle del senyor Esteve, que va assumir els altres dos “belens” (és a dir, en va fer un monopoli), oferia escenes del Nadal, bíbliques, com l’adoració dels pastors al portal, amb elements dels moros i cristians i, més tard, de la festa dels Reis Mags. Incorporava textos de tradició oral i escenes costumistes locals, així com personatges característics de la societat de l’època, com el sereno, les beates, el sagristà i el torero, en aquest cas la figura alcoiana Clàsico, ja del segle XX. Tot açò conduïx a pensar en un possible origen del gènere cap al segle XVIII, una època on la literatura espanyola va impulsar les escenes costumistes i els tipus.

Al segle XX també s’incorpora un personatge anomenat Tirisiti,

simpàtic, de parla quasi incomprensible que una narradora deu traduir al públic, que es burla de tot i de tots i que es enganyat per la seua dona  amb el capellà. Aquest personatge s’ha convertit en un dels elements primordials del folklore nadalenc valencià, i conta fins i tot amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural i amb la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC), amb la finalitat de preservar les seues característiques. Actualment, el Tirisiti, que s’oferix al Teatre Principal d’Alcoi des del 21 de desembre fins al 5 de gener de matí, per part de la companyia La Dependent, rep al voltant de 25.000 espectadors per temporada, dels quals el 60% són de fora d’Alcoi.

Un veritable Tirisiti superstar, capaç de vendre per internet 1.000 entrades en 20 minuts, al moment de posar en venda el taquillatge general, com va passar el 2011. On està la clau de l’èxit? Possiblement, en la capacitat d’il·lusionar els nens i els adults amb les escenes humorístiques i les xerrades amb poc sentit. Tan sols cal veure la cara dels més petits quan explota el globus i Tirisiti torna a casa. Ah! I sempre hi ha actualitat. “Marxes en globus, Tirisiti? No, en helicòpter, com Rajoy”, xerrava l’inoblidable personatge l’any que l’expresident del govern va tenir un greu incident amb el seu aparell de vol. I sempre són comentaris de l’actualitat local o nacional.

Mario Candela

Alcoi/Almoradí

Desembre 2019