EL TURISME DEMANA UN AERÒDROM ENTRE IBI I ALCOI

Un aeròdrom entre Alcoi i Ibi, més

Proposta d'aerodrom en La Canal / M. C.

concretament a la zona de la Canal, paral·lel a l'autovia central. És una proposta que, encara que puga semblar idònia per al vint-i-huit de desembre, és real; de fet, s'ha pogut escoltar en temps recents entre les propostes de millora pel desenvolupament turístic d'aquestes comarques de l'interior.

    En concret, des del sector turístic es va llançar temps enrere la proposta de facilitar l'accés al nord de la província d'Alacant, concretament a les principals poblacions, com és el cas d'Alcoi i Ibi, pel que fa als índexs de població. El projecte consistia en un petit aeroport, que permetria l'accés de turistes cap a ambdues poblacions, amb unes ràpides comunicacions.

    D'entrada, sembla que el projecte no seria excessivament onerós, per causa que el terreny és bastant regular i a més els accessos a l'autovia central farien més senzilla encara la comunicació amb les poblacions referides. Sembla que la idea no va tirar endavant en un primer terme, però ha quedat damunt taula, per la qual cosa en qualsevol moment es podria reactivar.

LES ENTRADES D’ALCOI ARRANCARAN EN EL CAMÍ DES DE 2024

Quaranta-cinc anys hauran passat

Crònica en La ciudad de tu vida

des de l'aprovació fins a l’execució. La directiva de l’Associació de Sant Jordi ha decididt, en sessió extraordinària celebrada aquest mateix matí, materialitzar l’acord de l'assemblea del 29 de gener de 1979 que havia de canviar l’itinerari de les Entrades de Moros i Cristians d’Alcoi a partir de 1980, la qual cosa mai es va arribar a concretar. Així, el pròxim 21 d’abril, es produirà el fet històric d’arrancar les desfilades des del Camí, amb la qual cosa el recorregut serà el mateix de la Cavalcada dels Reis Mags.

Quines coses que passen! Sobtadament, però sense nocturnitat ni traïdoria, el Casal ha acordat aplicar el canvi d’itinerari de les Entrades d’Alcoi. Fonts generalment poc informades han explicat que el departament jurídic va comunicar a la directiva que el fet d’haver introduït la Roda, però no el canvi de recorregut -cal recordar que ambdues qüestions es van avalar en una mateixa resolució- deixava l’entitat en uns llimbs jurídics, motiu pel qual era urgent prendre una decisió. L’opció era o anul·lar l’aplicació de la Roda o canviar l’itinerari i s’ha optat per la segona.

Així les coses, no sols es resol una situació jurídica incerta sinó que també es fomenten l’economia local i el turisme, per causa que la promoció de la ciutat ha disparat la demanda de cadires per a les Entrades. Cal assenyalar que en el Camí caben fins a huit files de seients, això sí, una mica estrets.

Es desconeix ara per ara la repercussió

que pot tenir aquest fet imprevist de totes totes i si es produiran reaccions, que poden abastar l’àmbit jurídic, polític, fester i ciutadà. No obstant això, cal avançar que el Sant Jordiet d’aquell any, Fernando Pastor, ha mostrat la seua incredulitat davant d’aquest fet.

Continuarem desinformant! Com sempre!

ALCOI AUTORITZA L’APARCAMENT EN LA BANDEJA DES DE L’1 DE GENER

La bandeja en 1973 / Carlos Coloma

Des del pròxim 1 de gener els alcoians podran tornar a aparcar els seus vehicles al damunt de la bandeja de la plaça d’Espanya, com va ocórrer fins a principis dels anys huitanta. La mesura, de notable impacte visual i ciutadà, és originada en la mancança de suport legal a les reformes del trànsit que s’han implantat al centre des de fa cinquanta anys.

Les conseqüències de la sentència judicial que va il·legalitzar la reforma del trànsit al centre d’Alcoi i va permetre la conversió en zona de vianants encara no han acabat. Els tècnics més o menys experts treballen en l’anàlisi de la situació i han recomanat diferents mesures, que a poc a poc s’apliquen. 

La primera serà efectiva l’1 de gener, o siga dilluns vinent, i consistirà en l’autorització de l’aparcament sobre la bandeja, que mai havia sigut prohibit mitjançant una ordenança.

Una recent concentració de vehicles / M. Candela

La intenció dels responsables municipals és que, com succeïa aleshores, aquest espai compartisca els vehicles aparcats i les taules i cadires dels establiments hostalers de la plaça. No es pensa que el fum combinat dels vehicles i de les cigarretes i havans dels usuaris supose cap problema, o almenys no s’ha trobat cap reglamentació municipal o europea que ho impedeix.

    A hores d’ara, Santiago Calatrava no ha expressat cap reacció davant d’aquest esdeveniment, cosa que sí que va fer durant la reforma de la Llotja subterrània de fa uns anys. Siga com siga, aquest destacat espai urbà d’Alcoi tornarà a presentar la imatge que ofereix en les imatges històriques que estem acostumats a veure en els llibres.

ALARMA EN ALCOI: ESGOTADA LA VIAGRA

En aquestes vespres i

La gran cua del matí de la nit de Nadal / Foto: A. Candela

festes de Nadal s’ha produït a Alcoi un fenomen inesperat: les farmàcies han esgotat les reserves de Viagra, la qual cosa va generar cues de gran magnitud la mateixa jornada de la nit de Nadal. Les fonts d’escassa solvència consultades per aquest blog indiquen que serà molt difícil recuperar el subministrament per a la celebració de Cap d’Any, perquè la demanda és molt elevada en tot el país.

Els experts encara no han trobat una explicació precisa a aquest esdeveniment, que pensen és originat en una greu seqüela de la Covid-19, anomenada SFA o Síndrome del fal·lus apagat, que està afectant de manera important a nombrosos mascles alcoians, independentment de la seua edat, condició social, festera o política. Ara per ara no s’ha analitzat científicament l’impacte de l’episodi.

La qüestió és important perquè afecta les relacions socials en tots els nivells. De fet, aquest matí, l’Associació feminista El Collao ha difós un comunicat on expressa la seua

Viquipèdia Commons

preocupació per aquest fet. A banda, es desconeix si la incidència del SFA té relació amb l’augment de la venda d’aparells femenins compensatoris -vulgarment, consoladors- que també s’ha detectat en la ciutat.

Encara informarem de l’evolució d’aquesta insòlita situació.

LES IMATGES DE LA TARDOR (PLATJA SANT JOAN)

La tardor ha arribat de sobte a la platja de Sant Joan. A mitjan setmana encara mirava el mar amb un desig gairebé voluptuós, però ara tot ha canviat. Ha entrat la humitat, la boira inesperada, l'enllumenat nadalenc (pel meu barri, subtil, concís, simbòlic), les postes de sol brillants i també nous elements de jocs a la sorra. Temps d'eternes vesprades obscures, de cases d'estiu on el fred es deixa sentir, de moments de recolliment i de feina. Temporada alta!

Millor, les imatges...

ACOMIADAMENT AMB MÚSICA D'ALCOI

Democràticament, els alcoians

hem decidit eliminar l'àrea de vianants del centre; doncs, divendres a la tarda vaig anar-hi a acomiadar-me, encara que vaig caminar per la vorera. Millor, tornar-se a acostumar. Volia fer una gestió a la Llibreria Llorens, al primer pis, per on vaig entrar un milió de vegades quan treballava dos pisos al damunt. Sempre toca la nostàlgia. I va ser ràpid. A mitjan escala ja vaig veure el que buscava: el disc de Marisa Blanes, Alcoy en el recuerdo, amb una caràtula en blau obscur espectacular. Així que, tot resolt ràpidament. Com sempre.

    En parlàrem, de la conversió en zona de vianants, vull dir. Una xarrada de caràcter privat, que queda per a les memòries que tal vegada publique més endavant; una mena de contra crònica de la dreta econòmica i festera alcoiana contemporània. No cal dir res més. S'espera el plenari per a l'aplicació i endavant. Enhorabona! Ho hem aconseguit! Ara podem començar amb el carril-bici, que el dia que canvie el govern no durarà ni dos dies, com per exemple ja ha passat en Elx. Així ja tindrem la felicitat completa.

    Tinc davant el disc de Marisa Blanes i no gose obrir-lo per a no espatllar la imatge, encara que caldrà escoltar-lo, mentre estudie la llista de temes. Només conec a Ulrich; de la resta no n'havia sentit parlar, tot i això que sabia que havia incorporat una obra d'una compositora, Lola Vitòria, concretament.

    Segurament ha estat la darrera experiència com a vianant per les calçades del centre, que sempre podré aparellar a la música clàssica d'Alcoi i al savoir faire de Marisa. Ho pensaré demà, com aquella dona de la pel·lícula, mentre camine pel passeig de la Platja de Sant Joan, que ara per ara sols és pels vianants, encara que demà qui sap!

EL TELEPROGRAMA, TESTIMONI D'UN TEMPS

A casa la meua iaia Maria, hi era.

Costava un duro, com molt bé es destaca en la portada de l'exemplar número 1, que protagonitza El fugitivo, ni més ni menys, una sèrie mítica. Un dia d'aquests explicaré als meus alumnes que un duro eren 0,03 euros... o siga, l'equivalent actual a 1,95 euros que és el que m'ha costat el número 3.000 de la revista Teleprograma, el TP. (Quin món: el que costava 3 cèntims d'euro són ara dos euros😱).

    Era i és una revista de xicotet format que incorporava tota la programació de la televisió, a partir del 9 d'abril de 1966, data en què es va publicar el primer número. El contingut era senzill: la programació de l'única cadena de la tele i després la UHF, que començava amb la Carta de ajuste, a les 20.45 hores. He trobat un vídeo meravellós d'una persona que fulleja el primer exemplar. Us l'aconselle de veritat.

https://www.youtube.com/watch?v=eRaWvedA-Yw

    El virginiano, Bonanza, Viaje al fondo

del mar... Sèries i noms que ens porten al perdut món de la infantesa, de la ingenuïtat en què ens mantenia l'autarquia de l'època. I després, coses diverses: els famosos, com Teresa Gimperà, la Lola (no cal precisar més), Adamo, etc. I també alguns reportatges, com el del Virginiano, i una fotonovel·la. Un document-testimoni d'un temps.

    Res a veure amb el número 3.000, que retroba en la portada un clàssic com és Matias Prats júnior i en la contraportada al mateix, el dia del seu debut televisiu en 1976; també es recorda al seu pare, figura mítica de la ràdio espanyola. Aquest exemplar reflecteix allò que

Quiosc d'Antonio en la Platja de Sant Joan

 passa en aquests temps: un milió de cadenes i ofertes diverses, que és impossible controlar i seguir. Així, s'ha perdut una cosa bona de llavors: podíem comentar les pel·lícules i els programes en general, perquè tots veiem el mateix. Ara, millor deixar-ho de costat*.

    Sí, nostàlgia. És evident. Encara que m'ha fet il·lusió retrobar al quiosc (en aquest cas, el d'Antonio, a la platja Sant Joan, cantonada Santander/Benidorm) el TP. Desconeixia la seua evolució recent i veig que continua, encara que siga a empentes i rodolons.

    3.000 números setmanals... Un rècord... Una vida!

* Un matí, fa un milió d'anys, vaig arribar al café de l'Ideal i vaig comentar en veu alta: "Que bona la pel·lícula d'anit! (En busca del fuego, de Jean-Jacques Annaud)". Enrique Rico es va girar i va dir: "Molt bona!"