IÑAKI BERENGUER

De l'Iñaki Berenguer guarde un

gran record. L'endemà del diumenge de setembre de 2012 en què va esdevenir una personalitat em va contestar a la primera telefonada i em va atendre com si jo fora el sotsdirector del New York Times. El murer estava a la ciutat que mai dorm i menjava una amanida en un restaurant.

Han transcorregut onze anys i tothom confia en el seu talent. I si ho pensa Juan Roig, el magnat de Mercadona, està tot dit. Això sí, pel que veig als mitjans i a alguna xarxa social,

el jove que va estudiar a la UPV, a Cambridge, al MIT i a Columbia no ha canviat, encara que siga una figura estel·lar planetària. És fidel a ell mateix.

........................................

De Iñaki Berenguer guardo un gran recuerdo. Al día siguiente del domingo de septiembre de 2012 en que se convirtió en una personalidad me contestó a la primera llamada i me atendió como si yo fuera elsubdirector del New York Times. El murero estaba en la ciudad que nunca duerme y comía una ensalada en un restaurante.

Han pasado once años y todos confían

en su talento. Y si lo piensa Juan Roig, el magnate de Mercadona, está todo dicho. Eso sí, por lo que leo en los medios y en alguna red social, el joven que estudió en la UPV, en Cambridge, en el MIT y en Columbia, no ha cambiado, aunque sea una figura estelar planetaria. Es fiel a si mismo.

....................................

Aquí disposeu d'un enllaç a la conferència que va protagonitzar a Muro, l'estiu de 2014, organitzada pel Campus d'Alcoi de la UPV, on relata la seua experiència (i en Google podeu accedir a tota la informació que desitgeu!):

https://www.youtube.com/watch?v=Ep6v6xR0j4s

Fotos:

1. Pixable. 2. La inversió de Juan Roig. 3. Importantes del Diari INFORMACIÓN 2016

AUSIÀS MARCH A LA FARMÀCIA ABANS L'ALBADA

Recentment, vaig parlar de casualitats amb

el Toni Cucarella i ara toca el capítol dos: la matinada en què -com Ausiàs March "insomne i atrafegat", que va escriure el gran mestre de les lletres Joan Valls- vaig anar "a la farmàcia de guàrdia per un calmant", mentre m'ocupava o intentava ocupar-me'n del tema de la poesia simbolista valenciana.

És a dir, Joan Valls, per descomptat, i les cinc etapes que veuen els experts en la seua obra; Xavier Casp, des del vessant religiós al social, i Fuster... que

també era poeta, encara que en un moment molt concret de la seua vida. Poesia concentrada, es podria resumir.

Tres figures capitals, però enlloc he vist esmentat al temari de les opos -el que jo fullege de tant en tant- el treball poètic de Carmelina Sánchez-Cutillas, que em sembla digne d'encomi. I molt. Una llàstima.

Joan Valls, Joan Fuster, Xavier Casp i Carmelina Sànchez Cutillas / Viquimèdia

SALTADOR (QUE NO SALTEJADOR) ALHORA QUE MÚSIC

Estic segur que no imagineu qui

Els saltadors que ara som iaios / M. C

guanyava la competició de salt d'alçada a la meua classe. No, veritat? Era Gregorio Casasempere Gisbert, àlies Gori, ni més ni menys. És a dir, era saltador -que no saltejador- alhora que músic.

Estic convençut que no l'albireu en ple esprint, concentrat. Eren altres temps, al gimnàs del Pare Vitòria, a l'edifici aleshores nou. Ara tot és distint, les persones i les coses hem evolucionat. Ni ell -ho sé del cert- ni jo mateix fem salt d'alçada, però, en canvi, som iaios. Bé, ell més que jo, perquè em guanya per cinc a una.

Recentment, Gori va aconseguir un rècord, que ni el de Dick Fosbury* perquè va tenir dos nets el mateix dia! Enhorabona a la família, que segur que va saltar, però de goig!

* mític campió de salt d'alçada, desaparegut el dotze de març.

TROBALLES AL LÍMIT DE L'ARQUEOLOGIA

De vegades, donar un cop d'ull a la fototeca personal et dona sorpresa; ça és, una imatge val més que un milió de paraules! Com a poc, imatges irrepetibles, de persones -perquè han canviat d'activitat o perquè ja no hi són- o de llocs, perquè la perspectiva s'ha modificat. O també, la qual cosa succeïx cada dia al món del periodisme, es tracta d'una cosa puntual, com podreu veure i gaudir, espere!

La Nacional d'Alacant des dels túnels del tren en 2001

Una grua de Català al carrer Sant Nicolau en agost 2005

Funeral de la Creu Roja d'Alcoi en la Parròquia de Sant Maure l'any 2000

Trini Miró amb Javier Castañer i Miquel Santamaria en 2007

L'URÒLEG QUE TOTHOM ESTIMAVA

Què té de poètic que un uròleg canvie

El Dr. Tenza durant la festa

d'hospital cap a un nou centre? En principi, res; però de vegades les coses són distintes. Divendres, més de cinquanta persones/companyes/professionals/amigues i amics de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi van acomiadar al doctor José Antonio Tenza Tenza. Era un tres de març, dia del seu aniversari, i nové aniversari de la seua arribada. Dia a dia.

Ara marxa cap a l'Hospital General d'Alacant, pel que sé per raons estrictament privades. Un gran fitxatge... i una gran pèrdua, per a tota la comunitat del nostre Hospital i per als seus pacients de la terra, egomet inclòs (en desembre era una veu que em conhortava en moments de molta dificultat).

El Tiro de Pichón va acollir la festa,

L'homenatjat amb un grup de participants en la festa.

el comiat, on no van faltar les llàgrimes, conseqüència d'una emoció desbordant. El protagonista va passar després un missatge de veu a la seua gent de l'hospital, veritablement emotiu.

Enhorabona per la feina, l'amistat i el tracte, i especialment enhorabona als seus pacients d'Alacant! Els ha tocat la grossa de Nadal!

Per cert, jo treballe en Alacant!!😹😹😹

L'AFER TONI CUCARELLA

Henry le Saux / W C

La meua neta treu llibres de les prestatgeries del corredor; normalment, de ciència-ficció, però ahir en va agafar un d'insòlit: Sannyasa o La crida al desert, de Henry le Saux, conegut com a Abishiktananda, una raresa en català de l'Editorial Claret de 1980. Fins i tot té el nihil obstat!

En guardar-lo, observe que al costat està La lluna vista des de la terra a través de la tele de Toni Cucarella. No recordava que el tenia, però m'ha vingut que ni pintat: al matí havia llegit que és un dels reculls de relats breus més interessants de la literatura contemporània valenciana (tema setanta de les opos, per si a algú li ve de gust saber-ho).

LA VIDA SIN NETFLIX / LA VIDA SENSE NETFLIX

Logotipo de la compañía / Wikimedia Commons

La vida sin Netflix. Titular de reportaje y de la realidad. La gigantesca compañía global ha decidido -con todo su derecho, por cierto- modificar las reglas del juego y muchos/algunos/unos cuantos ciudadanos nos hemos quedado en el banquillo, aunque sin visión del campo de juego, en este caso televisivo.

El viernes fue el primer día. ¡Y sobrevivimos! Bien es cierto que tenemos alternativas, y que siempre podemos recurrir a Paramount o alguna otra cadena tradicional con series, que te dejan muuuuuucho tiempo para repasar viejos cómics de Mortadelo y Filemón durante las largas pausas.

¡Ah! También nos adaptamos a vivir sin TV3.

........................................

La vida sense Netflix. Titular de reportatge i de la realitat. La gegantesca companyia global ha decidit -amb tot el dret, per cert- modificar les regles del joc i molts/alguns/uns quants ciutadans ens hem quedat en la banqueta, encara que sense visió del terreny de joc, en aquest cas televisiu.

Divendres va ser el primer dia. I vam sobreviure! Per bé que tenim alternatives, i que sempre podem recórrer a Paramount o alguna altra cadena tradicional amb sèries, que et deixen mooooooolt de temps per a revisar els vells còmics de Mortadel·lo i Filemó en les llargues pauses.

Ah! També ens vam adaptar a viure sense TV3...